La Vall d'Olzinelles, el paradís perdut a un minut de Sant Celoni

Distància recorreguda: 10,05 quilòmetres

Altitud mín: 131 metres, màx: 335 metres

Desnivell acum. pujant: 227 metres, baixant: 219 metres

Grau de dificultat:  Fàcil

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

A un minut de Sant Celoni, trobem el paradís perdut de La Vall d'Olzinelles, un tresor de boscos de ribera, sureres i arbres centenaris de tots els tipus, amb un riu retingut per múltiples preses de pedra tan antigues com bucòliques, que fan que durant el camí ens acompanyi un alegre xipolleig.
És una excursió de 10 km a l'avast de tothom i de totes les edats, sense dificultats tècniques ni necessitat d'una excelent forma física. Totes aquestes característiques fan d'aquesta petita excursió, l'escapada perfecte per a families amb quitxalla.

Deixarem el cotxe a Can Draper, i començarem l'itinerari pel camí marcat, que en aquest cas és el més ample. L'inici d'aquesta ruta es un bonic camí de terra, que va contornejant els camps, amb vistes als dos vessants de la vall; l'est, per on estem anant, i l'oest, per on tornarem.

Aquest camí obert donarà pas a un altre molt més saulonós, que s'endinsa per un bosc molt ben estructurat d'alzines sureres. Aquesta serà la tònica, fins que mica a mica el corriol s'aproximi al riu de nou, llavors passarà a ser un paratge completament ombrívol i fresc de ribera.

El camí guanyarà alçada lentament fins a portar-nos al primer creuament de la carretera, a on començarà, un cop superada aquesta última, la zona més bucòlica del recorregut, una avinguda de llarguíssims platans que ens deixen l'espai just entre ells per a que avancem per un recte i llarg corriol, tot acompanyats per la Riera d'Olzinelles al seu pas pel Sot de la Remor.

El bosc de rivera dona lloc a un extens matollar que en ocasions pot superar els tres metres d'alçada, creuat pel nostre camí. A l'inici del qual trobarem el Pollancre d'Olzinelles, un magnífic exemplar que no pasa desapercebut.

Despres d'una estona caminant pel matollar, arribarem a la carretera per segona vegada. Un cop aquí, tombarem cap a l'esquerre 50 metres per a veure els forns de pega, on antigament es produïa aquesta, que estàn just al capdamunt del camí privat de la casa de Can Valls.

Un cop haguem explorat aquesta zona, retornem per la carretera, fins agafar el corriol que transcorre pel marge dret del seu capdamunt , fins a arribar a la font del Rector, i a pocs metres més, la parròquia de Sant Esteve d'Olzinelles, la qual apareix ja documentada el 1083, i un vell edifici adossat a ella que data entre els segles XVI i XVII.

Per continuar l'excursió, marxarem pel camí ample que du a la carretera, i anirem per asfalt fins que trobem una indicació a mà esquerre, per on continuarem la ruta tot creuan un camp i un rierol pel fons de la vall, per anar a col·locar-nos a l'altre vessant . El camí prossegueix per un agradable i ben custodiat camí, que passa fregant el Roure del Quintà, enorme arbre que intenta abraçar la gran extensió del camp que te als seus peus.

Roure del Quintà

Deixat enrrere aquest gran espècimen de roure, i continuant amb el nostre trajecte, no haurem avançat massa i ens trobarem amb una bifurcació: per la dreta, continua el nostre camí, i cap a l'esquerre, que és cap on anirem ja que val molt la pena, la Bassa de l'Aranyal, i els Plàtans de l'Aranyal. Està a només 200 metres de l'encreuament, i és un indret meravellós; una avinguda marcada per dos rengleres d'increïbles plàtans, que van a donar a una petita bassa d'aigües verdes, degut a la vegetació aqüàtica, que dona la benvinguda a Can Valls.

Bassa de l'Aranyal  i  Plàtans de l'Aranyal

Quan haguem admirat prou com es mereix aquest racó, tornarem cap a la pista principal i continuarem amunt fins arribar al Cedre de Can Valls, i una mica més endevant el Pont de l'Aranyal, com no, abraçat per una renglera de plàtans que sembla que el vulguin saltar per damunt.

Pont de l'Anyaral

Passat aquest lloc, el camí va fent via suaument, passant pel Fals Aladern de Can Valls, a on poc després, a mà esquerre sortirà la pujada que ens portarà, amb fortes però curtes pendents, fins a Coll Butí.

En el moment en que em superat el coll, i la següent pujadeta que va a continuació, em de pensar que ja tot serà baixada fins arribar altra vegada a Can Draper.

El camí de baixada serà molt ràpid, i els que vulguin correr serà una bona opció per a no carregar tant els genolls, ara bé, em d'anar amb compte, ja que el terra es en la seva totalitat sauló.

Aquest últim donarà pas altra vegada a una zona més ombrívola de ribera, on si abans teniem el sol de cara l'agrairem força, i anirem a donar a l'últim tram de pista, que serà la que ja ens conduirà de nou fins a Can Draper, el que voltejarem pel camí que passa entre el mas i l'hort. 

Espero que aquesta excursió la pugueu fer gent de totes les edats, i es perfecte per a fer amb família i/o amb nens  de totes les edats, penseu que està a un minut de Sant Celoni, escapeu-vos'hi si podeu, i quedareu meravellats!

El que est triga depèn si es fa a pas ràpid o amb gent de diferents edats, tot i així podem posar de 1h30m a 3h30m.




SALUT I CAMES!