5 d’ag. 2011

Refugi de Coma de Vaca, Coma de Freser, Coll de la Marrana, Pastuira i Fontlletera des de Tregurà. (22km)





Distància recorreguda: 21,68 quilòmetres 
Altitud mín: 1.941 metres, màx: 2.668 metres
Desnivell acum. pujant: 1.391 metres, baixant: 1.391 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí





Aquesta ruta la podriem definir com una bona guía pràctica per a coneixer i submergir-nos dins els principals accidents geogràfics de l'alta muntanya: colls, valls i serralades, passant per tarteres, cascades, comes i per últim tot i no ser un accident geogràfic, per un refugi, el Refugi de Coma de Vaca.
L'excursió, que presumeix dels seus no poc importants 22 km ( ampliables si es vol fer el Gra de Fajol i el Balandrau, que venen de pas), ens serveix per a coneixer un dels indrets més desconeguts, d'aquestes massificades i boniques muntanyes. És apte per a tots els públics, i en quan respecte l'edat, ho deixo a l'elecció dels propis pares, segons la forma física dels seus petits, tot i que a grans trets recomanaria 10 anys amunt ( és molt orientatiu, ja que ja sabem que nens més petits han fet l'Aneto, i nois de 17 anys amb 5 km ja no poden).


Comencem: El cotxe el deixarem a mitja pista de terra, així ens estalviem el tram des de Tregurà de Dalt fins la cadena, i comencem així l'excursió més frescos. Si mireu l'enllaç al wikiloc veureu clar el tram que és, tot i així, és el punt on finalitza el zig-zag, i a mà dreta surt una pista de terra amb una cadena.




la Creu de Fusta



Vilallonga de Ter i Camprodon al fons de la vall


Des d'aquí, tenim el primer tram de l'excursió, ja que tota sencera la podriem separar en tres trams: Pista Tregurà-Refugi Coma de Vaca, Refugi-Coll de la Coma de l'Orri i Coll C.O.-Pista. Abreviat podriem resumir-ho en Coll, Vall i Carena.
Tornant a la ruta, l'inici puja una mica però es curt, i ens depara unes vistes des de la Collada del Moro del Castell dels Moros increíbles, i si la sortida de sol ha estat més o menys quan em deixat el cotxe, serà una sensació indescriptible, veure els primers rajos a través dels ramats de cavalls i poltres aveurant-se als estanys naturals que trobem durant l'ascenció.




Castell dels Moros al fons



Un cop aquí em d'agafar el camí que puja, i que ens durà a la Collada de Fontlletera, cota 2127, a on i trobarem el segon estany natural, i els aficionats a la fotigrafia podran fer meravelles amb la imatge del Fontlletera projectat a les seves aigües.




Des d'aquest punt ja podem veure tot el tram que queda fina al Coll dels Tres Pics, que es on ens dirigim, i que en poca estona ens i trobarem. Em de pensar que des d'on em deixat el cotxe fins el coll hi ha una hora -+. Trobarem la Font lletera, i si es una època plujosa un parell de punts més d'aigua que creuen el camí. L'última rampa és força pronunciada, però dura tant sols uns instans, i un cop l'haguem feta, el pirineu ens projectarà davant nostre La Coma de Vaca, la Coma de Freser, els Cingles de la Balma ( camí dels enginyers http://muntanyaimeteorologia.blogspot.com/2011/04/cami-vell-de-nuriacami-dels-enginyers-i.html), i vigilant-ho tot l'afilat i imponent Torreneules, amb el Refugi de Coma de Vaca als seus peus. Si coneixem el plà d'aigüalluts de Bensque, podrem trobar-hi infinitat de similituts, això si a escala força més reduïda.




Refugi de Coma de Vaca al fons de la vall


zoom de la imatge anterior


La baixada te dos parts: el primer molt ben fresat i senyalitzat, i el segon pàcticament inexistent. Quan arribem a aquest punt ens em de deixar guiar per les fites, i en el moment que veiem que ens separem massa del refugi, agafem pendent i recte aball, es un moment, no és massa empinat i no te pèrdua. Aquesta ha estat la meva elecció, tot i que si es vol es pot seguir el camí, però em de tenir en compte que ens allunyarà del Refugi.






Refugi de Coma de Vaca

Per a creuar el riu, em de seguir-lo cap avall, i al moment trobarem un metàl·lic i malmès pont d'acer, per on accedirem ja al refugi, on per l'hora, podem fer unes bones torrades amb embutit, cafè, cola-cao o el que millor ens dongui energia. El tracte és inmillorable, i l'edifici és càlid i acollidor http://www.comadevaca.com/.

Un cop haguem reposat les poques forces que em gastat fins el moment, comença el segon tram de l'itinerari: la remuntada de la Coma de Freser, finalitzant al Coll de la Coma de l'Orri. El recorregut es tranquil i guanya altitud molt progressivament, mentre passem pel costat de salts d'aigua, i d'unes petites cascades que ens fan recordar de forma molt fidel a les Gradas de Soaso d'Ordesa.








Un cop passat el pluviòmetre em d'estar atents, ja que tenim al davant dos possibles itineraris: un es seguir pel riu fins els Aigols Podrits, i allà agafar cap a mà dreta el corriol que ens condueix fins al Coll de la Marrana, i l'altre és tirar recte amunt, ( tot i que al mapa ho marca damunt del terreny no trobem res), fins a arribar al sender que voreja el Gra de fajol, des del Coll de la Marrana fins al Coll de la Coma de l'Orri, fins a arribar a aquest últim. El terreny no te pèrdua, i per això mateix ho deixo a elecció pròpia, ja que anem on anem, si en algun moment tenim dubtes, sabem que amunt trobarem el camí buscat.
Un cop al coll, on portem aproximadament depèn del recorregut 1h30' des del refugi, podem descansar una estona, mirant als ulls, ja que l'alçada ens ho permet, el Pic de l'Infern i el tant famós Bastiments (http://muntanyaimeteorologia.blogspot.com/2010/12/pic-de-linfern-bastiments-i-pic-de-la.html). 







Tal com mostra la darrera fotografia, em danar amb veritable prudència amb la meteorologia, i més concretament encara per aquestes valls, la de Núria i Ull de ter i pròximes, ja que en qüestió de segons, sense exagerar, el cel es pot cobrir, i en 5 minuts tenir al capdamunt una tempesta. 

Veure el vídeo següent per a observar la ràpida evolució dels núvols:


video

Des del punt on estem fins al cim de pastuira, tenim uns 40 minuts. El camí, no tota l'estona va per damunt la carena, sinó que en alguns trams l'esquiva uns pocs metres per a ser un xic més planer. Tot el recorregut és de dificultat tècnica molt baixa, tot i així, just abans d'arribar al Pastuira, segons per on abordem l'últim puig, tindrem un petit pas d'uns deu metres una mica aèri, però que es fa perfectament, sempre i quant no estigui moll, ja que la vegetació ens pot fer relliscar. Tot i així, si el volem evitar sempre podem vorejar per l'altra banda o pel cim.






petit pas aèri



L'accés al cim del Pastuira ens pot desorientar una mica, ja que sembla que en comptes d'anar-hi el voregi, no em de fer cas i em de seguir les característiques fites de la carena, en forma de roques punxegudes col·locades verticalment. El cim és pedregós, i trenca amb les característiques de tota la serralada que portem feta fins ara, ja que és un lloc erm i desolat.


arribant al cim del Puig de Pastuira



vista enrrere des del cim


Cim del Puig de Pastuira

Segons l'hora que sigui, aquest pot ser un bon lloc per a dinar, això si no fa vent, i reposar una estona abans d'encarar la recta final de l'excursió. Tenim unes molt bones vistes a banda i banda de la carena, i serà el pic més alt que farem durant el dia. 
Un cop recuperem la marxa, o si no em decidit aturar-nos, em d'anar amb molt de compte de no equivocar-nos de carena. Em d'agafar la que ens queda a mà dreta. pot semblar senzill, però si tenim la mala sort que pugi la boira, ens trobarem enmig d'un mar de pedres, amb visibilitat d'escassos metres, i la cosa llavors s'ens complica (evidentment em de dur a sobre, encara que les previsions meteorològiques siguin bones, brúixola i mapa de la zona).



exemple de mala visibilitat: esquerre o dreta?

El tram fins al Puig de Fontlletera, transcorre per carenes molt aèries sense cap dificultat, i amb unes vistes a l'abast només dels ocells i Isards. Abans de fer cim, passem per tota una colla de turons, com el Puig de Mantinell, que si hi ha boira ens podem equivocar i pensar que ja em arribat. Sabrem que ja hi som ( en cas de boira), per la creu blanca d'alumini que hi ha al capdamunt, al darrere d'una petita caixeta de fusta. En aquest punt ja tornem a veure el Refugi de Coma de Vaca. La baixada es separa en dos ràpids trams. El primer una mica aeri entre rocs i vegetació just per la carena, i el segon que va fins el Pluviòmetre del Coll dels Tres Pics, que és una tartera. 



Isards sota el Fontlletera


Baixada del Fontlletera fins el pluviòmetre per tartera

Un cop aquí només haurem de desfer el primer tram fet fins al coll, i ja estarem. serà molt ràpid, ja que des del cim del Pastuira fins al Fontlletera tenim 1h30' aprox, i des d'aquí al cotxe, en 30' ens i plantem a bon ritme. Si volem, un cop a la Collada del Moro, podem fer les dues torres de pedra del Castell dels Moros, i d'allà baixar al cotxe.




Una bona opció es parar a Camprodon a berenar, a i "passejar" una mica si encara tenim forces, que segur que si. Personalment, hi ha una petita granja al costat del pont, amb una balconada al damunt de l'aigua des d'on podem relaxar-nos rememorant i recordant les passes fetes durant el dia. espero que us hadi agradat la ruta, i recordeu que si es vol fer més extensa, es pot fer el Balandrau, des del Coll dels Tres Pics, i el Gra de Fajol, des del Coll de la Marrana, jo he triat fer aquesta per que així està a l'abast de més públic, tot i així, la ruta és exactament la mateixa exceptuant les dues ja dites desviacions.





SALUT I CAMES!


Flora:






Fauna:


cavalls


àligues


reduït però ric ecosistema acuàtic


vaques


trencalòs


isards


corbs


















1 comentari:

Trueno ha dit...

bones! la foto del Trencalòs... en realitat és un Voltor Comú!

molt bon post!! visca la muntanya!! tan de bo tmb pogués dir que hi visc!!

salutacions,
TRUENO