La ruta dels quatre Santuaris

Benvinguts a una nova aventura camperitzada, i aquesta vegada, sense sortir de la provincia de Barcelona i a només una horeta i escaig de la capital.

La següent ruta, la farem amb una Volkswagen California Beach T6, i també podreu veure imatges d'una Mercedes Marco Polo, les dues de Cargoling, l'empresa de lloguer de Campers insignia de Catalunya, i uns grans amics amb els que ja farà dues temporades que col·laborem.

Sortim de Barcelona just després de dinar, i comencem a enfilar cap a la Plana de Vic, Osona, al meu parer el melic de Catalunya pel que fa a vies de comunicació, i des d'ón podem accedir als cims de bona part del Pirineu català, a la Costa Brava, al litoral central o a la franja amb aragó amb pràcticament la mateixa estona.

Doncs bé, com hem dit, sortim de Barcelona i enfilem per la C-17 en direcció Vic, però abans d'arribar-hi ens desviarem a la sortida de Centelles, i un cop al poble agafarem la carretera rural que surt al nord del municipi, i que ens fa salvar un desnivell importnat en només mitja dotzena de corves. Us preguntareu perquè aquest parèntesi a la ruta? Doncs per visitar l'espectacular mirador del Puigsagordi, un dels més propers i aèris de la Plana de Vic, al qual podem accedir amb vehicle fins al cim mateix, el qual és una extensa llosa de roca que finalitza directament amb el penya-segat, els contraforts del qual néixen a la mateixa població que acabem de passar.

Ull! Aparqueu a l'inici de l'esplanada, i aproximeu-vos amb cautela fins a l'extrem a peu. Veureu al vostre davant el massís del Montseny, en la seva part més desconeguda, des d'ón s'enfila suaument la plana i els boscos mediterranis i atlàntics fins a coronar el cim del Matagalls, i el Pla de la Calma amb el Tagamanent a la seva part més occidental.

Les vistes són espectaculars, però no hem de deixar que ens faci oblidar el destí del dia: Bellmunt. Així que desfem el camí de nou fins a la C-17, i seguim fent ruta. Deixem Vic a la nostra dreta, i ens desviem cap a la C-37, on un cop allà agafarem la sortida en direcció Sant Vicenç de Torelló, i Sant Pere de Torelló.

Tota l'estona tenim al davant la imponent serra a la qual ens dirigim, i si la carretera mentre creuem les poblacions esmentades, ja és bonica, un cop deixem enrere Sant Pere de Torelló i enfilem per la falda de la muntanya, ens endinsem en un paradís ombrívol i completament diferent del que teníem a la plana, molt més propi del Collsacabra o la cara nord del Montseny.

Després d'un bon grapat de frondoses corbes, arribem a un aparcament on trobem el final de la carretera transitable, ja que encara ens falten uns 500 m pel cim, però que degut a lo revirada, aèria i estreta que és, està prohibit el pas, ja que la majoria de vehicles hi podrien quedar encallats.

Ràpidament ens n'adonem de com hem arribat a pujar en un moment, i des del mur de pedra del mateix aparcament, just al final de l'arribada de l'itinerari a peu que prové de la plana, podem observar com n'és de majestuosa la Plana de Vic, i com queda custodiada i enclavada enmig dels contraforts que creen les serres que l'envolten.

Encara queda una estona per la posta de sol, així que he decidit fer una mica d'aperitiu/berenar, i un cop tretes la taula i la cadira de la Cargoling, faig una cerveseta amb unes figues de temporada, mentre puc anar veient la formació i esvaïment de núvols alts que van sobrevolant l'altiplà, arribant des del Moianès i marxant pel capdamunt del Puigmal, pentinant el mateix cim mentre fan via cap a la Garrotxa.

Quaranta-cinc minuts abans de la posta, em dirigeixo cap al cim, on hi ha el santuari. No cal agafar la carretera, de fet hi ha un corriol que surt del mateix lloc on estem, darrere del cartell de la prohibició de circular amb vehicle. Ens condueix fins a la generosa plaça de davant del Santuari, i des d'allà, enfilem els últims metres fins a la creu del cim, des d'on quedo parat de la panoràmica que tinc al davant... mig Catalunya! Els últims parapents salten del prat que hi ha 20 metres més avall d'on hem deixat la Cargoling, i el més impressionant, el sol a punt de pondre's, i encaminant-se cap al darrere mateix de l'enforcadura del Pedraforca. N'estic segur, que sempre que gaudiu d'una posta de sol, o senzillament de les vistes des d'aquest indret, serà un moment especial.

Apuro les últimes llums, mentre els últims corredors de muntanya que freqüenten el cim baixen corriol enllà, i desfilo cap a la camper. Com que fa bona temperatura, decideixo sopar a fora, amb vista a la plana, i jugo a anar identificant pels punts de llum, els carrers, carreteres i pobles per on he circulat fa unes hores. El cel és magnífic des d'aquí estant, i la plana de Vic i el so d'un mussol que no dec tenir gaire lluny, són una vista i un ambient immillorable per anar a dormir.

No tardo gaires segons a aixecar-me un cop m'ha sonat el despertador, i baixo del sostre de la Cargoling a l'interior de la camper, on em preparo el cafè de bon dia, i en un moment el borboteig i l'aroma que indiquen que ja està llest, omplen tot l'habitacle. Sovint acostumo a no romandre gaire al llit quan vaig en camper, si em sona el despertador vol dir que en breu veuré la sortida de sol des d'algun lloc espectacular, i això em fa activar.

Pujo de nou cap al cim i en menys de 10 minuts ja hi sóc, aquest cop acompanyat pel termo de cafè i una tassa, i quan m'assec arran de creu, puc veure com tot un mantell cobreix la plana des de Cantonigròs fins al Puigsagordi, però alhora deixa filtrar les llums situant cada població com si fos un mapa en un llenç en blanc.

Poc us puc dir sobre la sortida, cal que ho experimenteu...! Breus moments abans dels primers raigs, quelcom a l'ambient canvia, un gir de l'aire, els ocells s'activen, i de mica en mica, tan ràpida com suaument, la llum banya tot el que va trobant al seu pas, superant amb més esforç serres i carenes.

Ja despert com fa dies que no estava, baixo a fer, aquest cop si, un esmorzar com cal a la Cargoling, i a mirar al mapa la ruta que m'espera: El Santuari de Cabrera!

Desfaig la carretera de Bellmunt, i em dirigeixo cap a Cantonigròs, però just abans d'arribar-hi, després d'haver passat l'Esquirol, conegut també com a Santa Maria del Corcó, tombem a mà esquerra, i recorrem una carretera rural i revirada fins a Sant Julià de Cabrera, als peus just del prat on neix el contrafort dels cingles on ens dirigim. Aquí hi deixarem la camper, i començarem la ruta a peu.

A l'inici, durant els primers metres, pot ser un xic confús seguir les marques pel prat, però hem de pujar recte amunt, i després tenir en compte que afrontarem la ruta circular per la dreta del cingle, i en tornarem per la seva esquerra.

No us refieu, no és una excursió llarga, però puja amb forts desnivells. Comencem per un sender ben fressat que va acostant-nos fins a les mateixes parets de roca, i de mica en mica, a través d'una fageda espurnejada de boix, que omple de la seva aroma boscana tan característica tot l'ambient, el camí va fent-se més pronunciat i revirat, guanyant metres ràpidament, i zig-zaguejant sense pèrdua a través d'enormes arbres que sembla que marquin l'ascens.

A mesura que segueixo avançant avançant, trobem més clarianes, fins que arribem just al coll d'on surt la que, si bé no podríem dir grimpada, ja que està equipada per baranes i escales i no mostra cap dificultat, si que és un revirat i aeri sender gravat a la roca, que puja recte amunt, perdent de vista el camí fet cada pocs metres. No tardaré en coronar els espadats de roca, que tot i ésser coronats per prats, el seu límit és el mateix penya-segat per on transcorre el caminet que estem seguint, per tant cal anar amb compte.

El Santuari de Cabrera és un indret on hi regna la pau, màgic, custodiat pels rucs que transporten els queviures, i ubicat a la part més ample del que, sense dubte, s'assimila a un gran vaixell, amb proa i popa inclosa. Grans arbres, uns bancs de fusta i tant prat com vulgueu ofereixen als excursionistes tot el repòs que necessiteu després de la pujada, i farà que costi marxar-ne, us ho asseguro.

Segueixo endavant, i el que trobareu a continuació, és tota la muntanya a on esteu, reduïda a una estreta cresta que a punts no fa més de 3 o 4 metres d'amplada. Es pot superar sense problemes, inclús amb nens, però com sempre, cal anar a l'aguait. El tram que acabo de passar, dirigeix cap al capdamunt d'un turonet de roca des d'on donaré l'última ullada al Santuari de Cabrera.

A partir d'aquí, l'ambient canvia novament de forma radical, em segueixo trobant al bell mig de la carena, aquest cop ample i arrodonida, però per dins d'un tupit bosc de cedres, pinasses i algun teix, esquitxat de clarianes poblades de falgueres altes com jo, i des d'on es fa difícil veure el sol a causa de l'alçada dels arbres i l'enreixat de les seves branques.

És un lloc lúgubre en el bon sentit de la paraula, fosc, natural i tranquil, que fa que et sentis enmig del no-res, molt lluny de qualsevol santuari o excursió coneguda com la que estem fent: una connexió total amb el bosc.

Al cap d'una estona, quan la fageda torna a guanyar terreny, el corriol marcat que no he deixat en cap moment, comença a davallar de forma brusca, i em treu del bosc per començar a conduir-me, parets de roca i cingle avall. No és aeri, però si pronunciat, així que no presenta cap dificultat.

Ràpidament començarem a albirar Sant Julià, i la Cargoling al fons de la vall cada cop que el sender ens condueix per les arestes de la muntanya, i en molt poca estona, tornaré a estar al prat que neix on he aparcat.

Torno a la carretera principal i des d'allà la segueixo, aquesta vegada, deixant enrere Cantonigròs, i passant de llarg Rupit i Pruit, fins que arribem al Coll de Condreu, de 1010 m, porta d'entrada a La Garrotxa, i per on després passarem, no obstant, ara ens desviem a mà dreta cap al Santuari de la Mare de Déu del Far, al qual hi arribarem en uns escassos 5'.

Si Cabrera recordava un vaixell, el far n'és literalment la proa d'un altre, veient les imatges aèries ho entendreu perfectament, i just a la punta, hi ha instal·lat un restaurant de cuina tradicional de tota la vida, on sembla que, per bé, no hi hagi notat el pas dels anys, jo ara en tinc 32 i està exactament igual que quan em divertia gatejant pel seu pati.

Vorejant el seu perímetre, hi ha una barana que protegeix un caminet penjat al buit, que us permetrà contemplar les impressionants vistes, que van des gairebé el Cap de Creus fins al pantà de Susqueda, i des del Massís del Montseny a l'Agullola que demà visitaré, o si més no veuré de molt més a prop.

Aquesta tarda me la prenc per passejar per la zona, i quan hem vist els voltants i explorat cada indret fins on ens arriba la vista, des de les alçades, emprenc la ruta amb la Cargoling fins al Santuari de la Salut. Per fer-ho, us heu de dirigir de nou fins al Coll de Condreu, i tombar a mà dreta continuant la carretera principal, endinsant-vos de ple a La Garrotxa, i just on s'acaba la primera recta de baixada, agafar la desviació a mà esquerra. El santuari es troba a uns escassos 2 km, i mentre s'hi arriba es fa palès que és un indret en plena simbiosi amb la fageda que l'envolta, encalçat al costat d'unes grans roques que donen aixoplug a una petita capelleta, i custodien el Santuari amb el seu restaurant i hotel. Hi ha un aparcament superior, just ran les parets de pedra, on podrem fer nit, i si hem de menester quelcom, hi trobareu els serveis de l'humil i acollidor hotel de muntanya.

Les vistes que hi ha des de la seva terrassa són espectaculars, i porten des de la Vall d'en Bas fins al cim sovint nevat del Canigó, i la seva llar de foc serà una bona companya si estem fent la ruta en mesos hivernals.

Al matí, us recomano fermament despertar-vos a temps per poder veure la sortida del sol, rere les muntanyes que tanquen la Garrotxa, amb una boira baixa que s'allita al més profund de la vall, i mirant cap al nord-est, sobrevolant els volcans d'Olot, els globus aerostàtic que semblen ser els primers que em donen els bons dies.

Tot i estar a La Garrotxa, aquesta vegada no prosseguirà cap a aquesta direcció la ruta, i tornaré per la carretera fins a Rupit, on podreu deixar la Camper a l'aparcament obligatori municipal per un mòdic preu. Si no hi heu estat abans, no podeu tardar en anar al forn que hi ha al costat de la caseta d'informació i comprar uns bons pans, a parer meu, el millor de Catalunya. Un cop comprat el de pagès, el de nous i el de panses, preparo la motxilla amb el dinar, i faig cap a l'interior del poble, pel pont penjat. Em disposem a fer l'excursió del Salt de Sallent i les tombes antropomòrfiques del Mirador dels Bassis.

Heu de creuar per l'emblemàtic pont penjat de Rupit, i després de visitar-lo, creuarem al poble fins on comença l'itinerari, just per sota d'una casa que talment sembla que ens hi estiguem ficant. El principi transcorre entre bancals, fins que travessa el riu i va baixant serpentejant arran de salts d'aigua i gorgs (per veure detalladament l'excursió, podeu consultar-la clicant aquí).

Un cop arribeu al seu final, us heu de dirigir pel camí que surt a mà esquerra, fins al mirador del Salt de Sallent. Espot observar també des del mateix salt, però no ho recomano, ja que és molt aeri i perillós: la roca està desgastada i llisa, i en èpoques on baixa força aigua, us podria arrossegar.

Amb els seus 115 metres es postula com el salt d'aigua amb la caiguda lliure més gran de Catalunya, i és que no és per menys. És realment impressionant, i quan baixa ple, també eixordador.

Aquest potser és un dels punts més espectaculars de la ruta, però no per això el final, així que torno pel camí de terra fins al riu, que haureu de creuar sempre que baixi poca aigua i sigui segur, i continuaré per la pista que ens porta a la carretera que va de Rupit al Pantà de Sau. Un cop a l'asfalt, s'ha de remontar uns 350 metres, i tot just després de deixar una petita casa de pedra a mà dreta, i uns contraforts de sauló a mà esquerra, es troben les indicacions que fan entrar de nou a un corriol, a l'esquerra, i que s'endinsa per un bosc de pins i boixos, que a mesura que avança, i com més desnivell va guanyant, es va convertint en un alzinar poblat de diverses espècies autòctones, i que només de forma esporàdica, deixen passar la llum del sol.

L'ascens és curt però salva un desnivell considerable en poca estona, que permet arribar, just després de deixar enrere les famoses tombes antropomòrfiques ubicades en una balconada de roca natural, (tombes en forma de silueta humana excavades a la roca) gairebé sense adonar-me'n, al capdamunt del cim: El Mirador dels Bassis. La vista, com no podia ser d'una altra manera, talla la respiració. Estic al capdamunt d'un immens turó de roca massissa que arriba gairebé fins ran la mateixa carretera que passa per sota, i des d'on podreu admirar l'Agullola al nostre davant, i tot el llarg cingle, el qual sembla ben bé una mossegada gegant a l'altiplà, i que es va perpetuant des dels prats de sota, passant pel Salt de Sallent que des d'aquí queda en part ocult, i fins al mateix Santuari del Far.

Hi ha un esglaó excavat de pedra que serveix de banc, i que farà del lloc un indret idoni per poder dinar, mentre recupereu forces i admireu l'immensa vista que teniu al davant.

La tornada es fa pel camí marcat, a l'inici un xic difús, que surt des del mateix lloc on ens trobem en direcció Rupit, és a dir cap mal nord. Primer passa per uns clars, per endinsar-se tot seguit dins d'un túnel de vegetació, d'arbres frondosos i matollar de sotabosc, que baixa sense treva en línia recta fins a trobar la carretera de Rupit, i un cop allà, cal remuntar-la fins a arribar al trencall de l'Ermita de Santa Magdalena, i accedir-hi. És un sortint d'un meandre de la riera del mateix poble, que alhora serveix de mirador. El sender continua per darrere d'ella, es converteix en un corriol humit a cops empedrat, i tomba a ma esquerra tot remuntant el curs del riu, per portar-os per sota ben bé d'unes impressionants vaumes de roca, damunt de les quals reposa part de la població. Seguint per aquest espectacular paratge, en 5 minuts estareu de nou al pont penjat, i a l'aparcament on hem deixat la Cargoling.

Ara us proposo, per acabar la jornada, una petita caminada, i un indret d'infart per veure la posta de sol.

Sortiu de Rupit per la carretera, i dirigiu-vos fins a Cantonigròs, és un trajecte curt, i un cop hi hàgiu arribat, aparqueu al costat del camp de futbol. Esteu davant de la petita i preciosa excursió, o més ben dit passejada de La Foradada. Comença per un camí empedrat i fressat, de roques gastades pel pas dels caminaires, i va baixant per un ferm en bon estat i ample, fins a una desviació senyalitzada, que recorda que estem en un espai natural, i és l'inici de l'estret i costerut corriol final. En breus moments arribem a l'espectacular i inigualable Foradada, una gegantina roca amb un forat enorme que recorda l'escenari d'un gran teatre , al costat del qual s'hi precipita un salt d'aigua. La visió és gairebé irreal, i sembla més propi d'èpoques juràssiques o indrets molt, molt llunyans.

El lloc és prou bonic per romandre-hi tanta estona com vulgueu, però us recomano tornar a la furgoneta, i dirigir-vos amb ella fins a l'Esquirol, d'on surt la revirada i bucòlica carretera rural fins a Tavertet, poble de sobre conegut per tots, i que és tant empedrat i tan entranyable com el mateix Rupit.

Un cop travessat, cal agafar la pista de terra, que sempre està en molt bones condicions. Surt del final del poble, al seu extrem sud-oest, i que ens portarà fins al mirador de Sau. No cal dir ni descriure massa el lloc, és senzillament fantàstic, i un dels millors indrets per veure una posta de sol com poques, al límit dels cingles que baixen completament verticals fins a banyar-se amb les aigües del pantà de Sau, i veient des de dalt, el característic campanar que surt d'enmig les aigües, i que representa la icona de l'embassament, i es manté com l'últim vestigi dret del que va ser una vall pròspera i fèrtil, abans de ser inundada per la construcció de la presa.

Poc més queda recomanar-vos, des d'aquí podeu ja retornar per la carretera, i anar baixant per la plana que heu estat divisant aquests dies des de diversos indrets, o si voleu allargar la ruta, buscar un altre paratge espectacular, i fer nit amb la vostra Cargoling.

Si teniu dubtes, o voleu informació sobre la ruta, podeu posar-vos en contacte via instagram a @muntanyaimeteo, i a @adventuresofenric. I si el que voleu és viure una aventura camperitzada tan espectacular com aquesta, podeu llogar la vostre camper clicant aquí: Cargoling, on trobareu els models de les imatges i molts d'altres, a partir de 55 € per nit.

SALUT I CAMES!