10/12/2012

feliç dia internacional de les MUNTANYES!




Amigues, mestres, confidents, amants, pares, i en definitiva les professores de molts de nosaltres, aquelles, que ens ensenyen fins on podem arribar i alhora, que un cop no podem més, encara som capaços d'avançar. Aquelles que ens ensenyen a trobar-nos a nosaltres mateixos i a ser una mica millors persones, les que ens omplen de melangia i alhora de ganes d'aventura i nous anhels. Elles, que no són comparables a res més, amb els seus cims i les seves llargues travesses...a elles, que les estimem.

Enric


feliç dia internacional de les muntanyes!







29/09/2012

El Taga, desde Ribes de Freser











Estem davant d'una de les excursions mítiques de Catalunya: El Taga, de 2039 metres. Si el fem des del Coll de Jou, el desnivell, tot i que puja molt en pocs metres, es relativament petit, però des de Ribes, que es des d'on el farem, hem de pensar que en 2 horetes i escaig, pujarem 1100 metres de desnivell positiu!

Per veure el punt exacte des d'on surt el camí, es convenient mirar el mapa que trobareu clicant aquí: WIKILOC.

Sortirem des d'una placeta sense sortida, des d'on costa força trobar el camí tot i que el tenim a davant mateix. Els primers metres seran a través d'un bosc molt tupit, fins que arribem a una carretera que seguirem uns 150 metres fins després d'un revolt, on ja agafarem la pista.
Aquesta ens dura fina a un petit collet, on trobarem les indicacions, i tombarem a la dreta, moment en el que farem els giravolts on es troben els búnquers, i després d'ells una continuada pujada pel vessant Nord de la muntanya, on trobarem un bosc ple de molsa en forma de catifa, que fa dels vessants una catifa esponjosa a costat i costat del camí.





Quan sortim d'aquest haurem de tombar a mà dreta, encara que a l'instant ens costi trobar el corriol a seguir, i es que des d'on estem no s'aprecia per on va.
En menys de 100 metres estarem davant d'un cartell on ens indica la fauna i flora que trobem per aquestes contrades, i just al costat l'indicador que ja ens empeny amunt, amunt, en línia recta, i des d'on podem veure ja, després d'un turonet amb quatre arbres, el Taga.




L'ascensió és tant monòtona i dura com bonica i paisatgísticament única. Anirem pujant en línia recta, fins que desprès de passar uns trams més boscosos, i de fer un últim turonet, arribem davant de l'última i més gran pujada, la que ja ens conduirà fins al cim. 
Des d'on estem, es pot veure clarament com el camí està fressat arran de la tanca de fusta que parteix la muntanya, i que puja recte amunt, que serà per on baixarem.
Tot i així, per a la pujada em decidit agafar el corriol que surt a mà dreta, i ens farà vorejar una mica el pendent, per afrontar el cim pel Sud, ja que pujarem més progressivament, i les vistes són també sense dubte immenses.





Haurem d'anar en compte si el terra està humit, ja que el pendent és molt fort, i els metres de caiguda que relliscaríem són molts.
Arribem al cim després de creuar una tanca, i de fer una última vorejada per l'inclinat vessant, des d'on, durant els últims metres, podem veure ja la punta de la creu del cim, que s'albira darrere de la carena.



Un cop arribada a la creu, la vista és fantàstica: tenim 360 graus de vistes qüasi infinites. s'ha de dir que el cim no és la creu, sinó que es el punt geodèsic que tenim a 20 metres endarrere. 
Des d'aquí estant es un bon lloc i val la pena estar una estona, contemplant el que tenim davant, tot acompanyats de pastures de muntanya amb els seus ramats en llibertat, que arriben fins al cim per a buscar l'herba.
Si ja coneixeu el cim, sabeu que l'indret és únic, i si no, acabareu d'afegir el Taga a la llista d'excursions obligades a repetir  al llarg de la vida..!







La baixada la farem seguint la carena i passant pel punt geodèsic esmentat. No te cap tipus de pèrdua ja que es seguir la tanca de fusta amb el filat, fins a arribar, després d'una pronunciada i llarga baixada pels prats d'alta muntanya, fina al cartell de fauna i flora que em deixat enrrere fa estona.
En poca estona arribarem de nou a Ribes de Freser, que tot i veure's molt lluny des de dalt, baixarem molts metres en poca estona, i sense que ens n'adonem ja serem a baix!

El temps aproximat de l'excursió, són 2 hores i mitja de pujada, i menys de dues de baixada, això a bon ritme!

Esperem que la disfruteu molt!

SALUT I CAMES!




04/06/2012

Font de Passavets, Turó de l'Home, Les Agudes i Castellets







La ruta que tenim al davant, no te una llarga durada ni un gran quilometratge, però si no estem acostumats a l’alta muntanya em de vigilar ja que es tracta d’una excursió amb forces grimpades, i uns quants passos aeris.

Es tracta de la ruta que va des de la Font de Passavets fins al Turó de l’Home, i des d’allà a Les Agudes, per baixar-les pels Castellets. En aquest cas em tornat a peu per la carretera per a retornar fins el cotxe, però si disposem d’un parell de vehicles ens podem estalviar aquests pocs quilòmetres.


Aparcarem el cotxe a la Font de Passavets, la qual trobarem a un quilòmetre de Santa Fe del Montseny, a la carretera que porta fins a Sant Marçal. Un cop allà, i deixant la font a mà esquerre, començarem a pujar i només caldrà que seguim les indicacions, ja que tot l’itinerari fins el Turó de l’Home està perfectament marcat, a través d’un zig-zag constant fins el cim.





Durant tota l’ascensió estarem caminant per la Fageda del Montseny, i farà que el sol i la temperatura, malgrat que fa un considerable pendent, no ens torbin en la nostra marxa.
Tot just després de passar pel final d’un petit tram de tartera, només ens quedaran dos últims trams de pujada, i la frondosa fageda se’ns obrirà per a projectar-nos sota del Turó de l’Home, i al bell mig del collet dels Rocs Cremats, situat a 1581 metres.






Des d’aquest indret podrem admirar el Turó de l’Home amb tots els turonets secundaris que el vigilen, i a continuació el recorregut per les agudes que farem en poca estona.






Per fer cim, i arribar a la "cabana" d'en Miquel Meseguer (meteoròleg que des de tota la seva vida enrregistra les dades meteorològiques des del cim del Turó de l'Home), seguirem el camí marcat fins al Coll Pregon, i coronarem els 1714 metres dels que gaudeix aquesta famosa muntanya mitjançant el corriol que surt del davant de la porta principal, i que ens dirigirà fins al punt geodèsic.







La primera de les tres parts de l'excursió ja la tenim, i podem relaxar-nos una estona tot admirant la vista que va des de la Plana del Vallès fins al Pirineu, i des de l'Estartit fins la Mola i Montserrat

Linici de Les Agudes es veu clarament des del cim, a on també trobarem el camí que ens i porta, i que ens farà baixar fins al Coll de Sesbasses. L'itinerari està perfectament marcat i fresat, tot i que hi han dos possibles rutes: una es seguir el corriol que ens dirigirà fins a les Agudes tot vorejant el Puig Sacarbassa i les diferents formacions rocoses, i l'altre es tot carenejant, i així grimpant i desgrimpant els ja esmentats accidents geològics.







A les imatges superiors podem veure clarament les dues opcions, la de l'esquerra vorejant, i la de la dreta feta just des del Puig Sacarbassa
Al vessant Est del puig, just a l'espai que deixen les dues agulles que el formen, podem trobar un petit però útil refugi d'alta muntanya, format amb la cavitat que deixa la muntanya i un paravent de roques amuntegades en forma de mur.
Un cop baixat aquest últim, ens trobem al Coll de les Agudes, i davant una pujada de roca que serà l'ultim impediment abans de fer el cim de Les Agudes.
Des de dalt estant, es pot admirar una vista sorprenent, amb el Pantà de Santa Fe al Sud-Est, i les verticals parets de pedra que arriben fins baix la carretera just a sota nostre.







Fins aquí l'excursió normal, ja que a partir d'ara comencen els famosos i gens menyspreables Castellets
El corriol que haurem d'agafar surt de l'Oest del Coll de les agudes,  i encara que sembli ben fresat, s'ha d'estar especialment alerta en el primer tram, ja que es extremadament perdedor. Com a punt de referència em de pensar que Les Agudes, que es el cim que estem vorejant ens ha de quedar tota l'estona a mà dreta, i ens dirigirem en direcció els Castellets, que són les agulles que es troben a continuació del cim i apuntant en baixada cap al Nord.








El corriol, cada vegada més fàcil de seguir, ens conduirà fins al capdamunt de la cresta, i es en aquest punt on començarem amb les divertides grimpades i desgrimpades. L'itinerari no està massa ben marcat, però es tant senzill com anar crestejant, i al darrere de cada agulla trobarem l'indret fressat per baixar. Com em dit anteriorment, si es te una certa experiència en alta muntanya, no te perquè suposar cap perill ni cap complicació, això si, s'ha d'anar amb molta precaució, ja que la roca no es massa ferma, i hi han passos força estrets amb una gran caiguda pels laterals. Malgrat tot, no tindrem pas cap problema per a anar fent camí.







Quan arribem a l'última agulla, veurem que no tenim continuació al davant, i es que el camí, tot i que poc marcat en els seus primers metres, surt avall en direcció Oest per anar a trobar ja l'itinerari més famós i transcorregut, que ens portarà de nou cap al Nord i en baixada fins al Coll Saciureda de Dalt, i més endavant al Coll Saciureda de Baix o Pla Gran, on trobarem una gran clariana amb un petit bosquet de pins repoblats. 
Només ens quedarà seguir el corriol fins a donar al Pla d'en Mon, on ens trobarem la carretera i un aparcament. Si em decidit venir amb dos cotxes, aquí podem recollir el segon i tornar fins a la Font de Passavets, i si no, a peu i xino-xano està a menys de tres quarts d'hora de camí, que farem per una sinuosa carretera amb vistes a Girona, l'Estartit i el Cap de Creus al fons de tot.

Espero que la ruta us agradi i disfruteu de l'adrenalina de les crestes, que tot i petites, són una bona iniciació a les grimpades!


SALUT I CAMES!








































18/04/2012

Embassament de Vallforners i el Castanyer Gros d'en Cuch

Elevation Profile

Distància recorreguda: 9,22 quilòmetres
Altitud mín: 447 metres, màx: 838 metres
Desnivell acum. pujant: 498 metres, baixant: 498 metres
Grau de dificultat:  Fàcil
Data:  abril 17, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):  
Tenim al davant una excursió perfecte per a fer en familia, amb una gran riquesa i varietat arbòria, la qual te el seu punt culminant en el Castanyer Gros de la Baga d'en CuchAquest castanyer està situat al terme municipal de Cànoves i Samalús, població on ens haurem de dirigir per a començar l'excursió, deixant el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota de l'embassament. 
Per a iniciar l'excursió haurem d'agafar el camí que puja fins a la presa, i tot i que es ample i l'embassament es a prop, la pujada de poc més de 5 minuts es molt pronunciada.

Embassament de Vallforners


El recorregut va fent via pel costat del pantà, tot resseguint el seu vessant Est, fins a arribar al seu final, on ens trobarem una bifurcació amb un camí recte davant nostre, i un altre amb una mica més de pendent a mà dreta, que es el que agafarem. La pista va fent via guanyant metres ràpidament.



Quan arribem al primer revolt pronunciat a mà esquerre, deixem la pista i seguim recte per el corriol que surt just al davant nostre, i que va paral·lel al torrent. Aquest es un dels trams més bonics, ben a la obaga i per tant humit, amb catifes d'ortigues a costat i costat del sender. Al cap de poca estona i després d'un zig-zag en pujada, arribarem de nou a la pista.

Vista enrrere

Seguim pujant i just després del moment en el que creuem el riu amb una curva a l'esquerre, tot canviant de vessant per situar-nos a la solana, ens trobarem amb la senyalització del Castanyer d'en Cuc i la Casa del Bosc, que ens enviarà pel trencall que surt cap a l'esquerre. Al cap d'uns instants i després d'agafar un segon trencall també indicat cap a l'esquerre, ens trobem, de sobte, amb l'imponent, majestuós i colosal Castanyer.
Es considera àrbre monumental, és l'exemplar de l'espècie Castanea sativa de més perímetre de la Península: 14 m. de circumferència. Té una alçada de 15 m. i una capçada de 17,5 m. El seu interior és buit. Es comenta que fa anys hi va viure un carboner durant l'hivern. L'any 1936 l'arbre va patir un incendi accidental i per aquest motiu se li va tallar el tronc principal. 



Per a que ens puguem fer a l'idea de com n'és de brutal el seu tamany, em de dir que en el seu interior si han encabit més de 20 persones...! 
Es molt important que no pugem per l'arbre, ja que el repetit contacte de les persones amb l'escorça, fa que s'endureixi i s'allisi, impedint així la respiració natural del tronc, i ocasionant-li la mort a llarg plaç.
Una bona opció abans de tornar, es pujar fins la Casa del Bosc, on trobarem una magnífica carn a la brasa amb torrades entre d'altres menges, i on els més petits, podran gaudir d'un lloc d'esbarjo i dels senglars que tenen dins de tancat. 



Esper-ho que us agradi l'excursió, i que gaudiu d'aquest colós fet arbre..!

SALUT I CAMES!

26/03/2012

Tregurà de Dalt -Castell dels Moros

Elevation Profile



 Activitat: senderisme
aprop de  Tregurà de Dalt, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 9,21 quilòmetres 
Altitud mín: 1.380 metres, màx: 2.103 metres
Desnivell acum. pujant: 721 metres, baixant: 721 metres
Grau de dificultat: skill Fàcil
Data:  març 06, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):  
Coordenades: 172




La següent ruta que us entreguem, es una d'aquelles que transcorre al voltant de considerables cims, però alhora es de curta durada i distància, per a que es pugui fer en família, acompanyats de nens relativament petits.
Sortirem de Tregurà de Dalt, i agafarem el  corriol marcat que anirà guanyant alçada tot fent zig-zags per guanyar alçada a través dels camps, fins que arribarem, al cap de poca estona a la creu de fusta, un indret fantàstic per a veure tota la llargada de la vall des d'on em vingut en cotxe.

creu de fusta


pujada per on anem ascendint

A partir d'aquest punt, el corriol va fent amunt tot creuant les "esses" que va fent el camí principal, per on passen els vehicles, i nosaltres l'únic que haurem de fer és anar seguint el nostre sender, el qual ens durà fins a un abeurador de bestiar. 


abeurador



En menys de cinc minuts ja estarem a la pista principal de nou, i  aquesta vegada, en comptes de creuar-la, l'agafarem durant uns instants, fins que veiem, a la nostra dreta, un trencall en pujada, amb l'accés de vehicles prohibit. És aquest el que agafarem, i començarem a fer via fins arribar, tot vorejant el vessant oest del turó, a la Collada del Moro, a 2088 metres, i des d'on veurem, just al nostre darrere, i capa on ara ens dirigirem en breu estona, el Castell dels Moros.




L'ascenció al Castell dels Moros, que farem en cinc minuts, la podem fer frontalment, on podrem disfrutar d'algun punt de grimpada gens complicat, o per contrari per la seva dreta, vorejant a així en pocs metres, la seva part més esquerpada. Un cop a dalt, si anem amb nens em d'estar alerta, ja que el que sembla un turó sense perill, es converteix pel seu vessant Est, en una caiguda de forces metres a una tartera fins al fons de la vall, tot i així, no te cap tipus de perill sabent aquest apunt.

caiguda pel vessant Est 


Panoràmica del Balandrau i el Fontlletera (d'esquerre a dreta) 




La panoràmica que tenim des del petit cim es grandiosa, ja que ens trobem just davant del mur de pics, que va des del Balandrau fins al Gra de Fajol, passant pel Fontlletera i al darrere, cap a on ara ens dirigirem per tornar al punt d'inici, la vall, de la qual no en distingim el fons, que anteriorment veiem des de la creu de fusta, tota guardada per les dues serralades que li fan de límits a cada extrem.
Per a iniciar la tornada de l'excursió, anirem carenejant cap al Sud, direcció la creu de fusta, i quan arribem a la pista principal, tot just passat l'últim turó, anomenat Torroella de Dalt, ja reprendrem de nou la marxa sobre el corriol, per on haurem pujat anteriorment, i per on arribarem a Tregurà de Dalt de nou, en poca estona.




Es una excursió ràpida de fer, o si més no accessible a tots els públics, i que sorpren per la forma del turó del Castell dels Moros, que sorgeix d'enmig d'una desgastada carena, amb un estany pirinenc als seus peus, on s'abeuren les eugues i poltres, les quals si estem de sort podrem veure.


SALUT I CAMES!