18 de nov. 2017

Snowmads Ya Mas: l'aventura freeride camperitzada definitiva de Fabian Letsch



Pels que no el conegueu, Fabian Lentsch és un dels millors freeskiers del món, però segurament aquesta no seria una bona descripció, ni ell n'estaria massa satisfet. Fabian Lench és un jove nascut el 1993, aventurer i pràcticament nòmada podríem dir,  que després d'estar 9 mesos i invertir 100.000€ en reconstruir un vell camió de bombers per a convertir-lo en una casa rodant, el 2016 es va llançar a la carretera amb un camió camperitzat com pocs, per a recórrer alguns dels indrets més verges i recòndits per gaudir de la seva afició.



Aquesta aventura va quedar reflectida l'any passat en el llargmetratge JOURNEY TOWARDS EASTERN SUNSUN, i que es va rodar a Turquia, Iran, Armènia i Geòrgia, donant un gran producte, que s'ha projectat a diversos festivals de cinema del sector de tot el món.
Aquest any, Fabian Lentsch no s'ha quedat quiet, i ha convidat a Aymar Navarro junt a uns quants amics seus com a company de camió i aventures.
Si us diem Grècia, el que és segur es que no ho relacioneu amb neu, i això és el mateix que va pensar l'Aymar, però les previsions d'aquest any eren anòmales. Espectaculars i anòmales, ja que va acabar caient la nevada més important de l'últim mig segle en aquell país.






Vam poder gaudir del reportatge sencer a la presentació de South Lines aquest dijous passat a Barcelona, i us assegurem que no té desperdici. No només entusiasmarà als amants de l'esquí i la neu en general (hi veurem gruixos de més de 5 metres) sinó que als que us agrada el món dels viatges camperitzats us farà somiar, i es que de vegades arriben a conviure dins del camió de Snowmads fins a 9 persones! Un camió com hem dit, amb tot tipus de recursos, racons, amagatalls, espais i solucions per a poder-hi conviure un grapat de persones amb una més que relativa comoditat, fins hi tot si els que ho fan són esquiadors, amb el respectiu material xop al final de cada dia. Una estufa de llenya (la millor que avui dia es pot equipar en un espai com aquest) feia alhora de calefacció, cuina i d'assecadora pel material, i el primer que tornava  d'esquiar era l'encarregat de tallar la llenya i de tenir tot escalfat. Una de les moltes anècdotes que ens va explicar l'Aymar, és que tenien, com no una confortable dutxa, però que no la van fer servir ni un dia, ja que és on guardaven els esquís i el material dur ;), ja que el dipòsit d'aigua era de 400 litres, i amb tantes persones només donava per fregar plats i poc més, ja que si s'acabava havien de baixar de nou al poble i reposar. La solució per "la higiene personal" va passar per uns banys termals naturals que van trobar a mig camí de la ruta.
Viatjar amb un vehicle camperitzat, i concretament amb l'Snowmads permet viure d'una forma diferent, més real i en contacte amb el medi, arribant fins a indrets increïbles amb un relatiu confort.






En el seu cas els va servir per poder estar a punt per trepitjar les millors crestes, canals i vessants de neu verge del país. Una altra anècdota passa pels dies que van estar a l'estació d'esquí de Kalavrita: es despertaven a les 4 i els pujaven fins al límit de l'estació amb les retracs, un cop allà dormien un parell d'hores en una petita caseta de manteniment i després caminaven una horeta fins als cims per veure unes sortides de sol espectaculars.



El documental veurà la llum oficialment aquesta tardor, així que estigueu molt atents a la pàgina de Red Bull on anunciaran les novetats. També us volem recomanar llegir la crònica que ha fet Aymar Navarro de la seva experiència a bord del camió Snowmads, escrita pel seu puny i lletra, d'una manera propera que ens aproxima al que han estat aquestes 3 setmanes per Grècia.



Per últim, i amants com som Muntanya i Meteo de les aventures camperitzades, no podem deixar de derivar-vos a l'enllaç de com es va construir aquesta joia sobre rodes, un projecte que Fabian Letsch va realitzar juntament amb el seu pare, el qual és mecànic: TRUCK SNOWMADS














17 de nov. 2017

SOUTH LINES



Ahir vam assistir a la presentació en primícia del documental South Lines, d'Aymar Navarro, Adrià Millán i Txema Trull. El lloc escollit per fer el visionat va ser la botiga Esports Iglú de Barcelona, iniciant així i a la ciutat comtal, el començament d'una gira que passarà per Barcelona, Madrid i la Vall d'Aran. Sotuh Lines es va gravar a finals del mes de Juliol a La Parva i Colorado (Xile) i més tard van desplaçar-se a Cerro Chapelco, Cerro Bayo i Cerro Catedral.



El mateix Aymar Navarro, que juntament amb Txema Trull, van presentar el film, reconeix que és el documental amb més qualitat, més acció, i més complet que ha gravat fins a la data, i és que és tota una declaració d'intencions del seu futur. No va concretar res del cert, però si bé ja va dir que continuarà en competicions, alhora va reconèixer que poder realitzar projectes com aquest al costat d'amics, és ara mateix el que més el motiva, i encara va anar més enllà: un dels propers projectes que posarà en marxa serà a la seva terra, la Vall d'Aran, tot i que encara que li estiréssim una mica de la llengua, va comentar que properament ho aniria desvetllant per les xarxes socials.



South Lines no té imatges de recurs, tot el que hi veurem són baixades, adrenalina i molta qualitat en la gravació, feta amb drones i Go Pro entre d'altres, i que faran que si és possible, encara tinguem més ganes de calçar-nos les botes i els esquís per començar aquesta temporada.
L'equipació que  Aymar Navarro porta durant el rodatge, com no pot ser d'una altra manera ve de la mà d'Atomic, i consta dels esquís Backland 109 y 117 i de la bota Hawx Ultra Xtd 130.
Aymar és rider d'Atomic des de ja fa anys, i en aquesta ocasió ens ha volgut detallar  el material que porta:
Esquís Backland 109 y 117 y de la bota Hawx Ultra Xtd 130.
 Aymar Navarro: “la versatilidad. Es un esquí que se adapta muy bien al cambio de nieve. Los tengo montados con la fijación Tracker para aproximaciones y el Backland 117 es un esquí todo terreno ideal para líneas gordas”.
Botes Hawx Ultra Xtd 130.
Ens comenta que les va provar precisament per primera vegada al rodatge de South Lines a Sud-amèrica aquest estiu passat, quedant gratament sorprès:
Aymar Navarro:“Me las calcé por primera vez en Argentina. Es una bota muy lograda porque se bloquea y desbloquea como una de montaña. Tiene mucho ángulo de movimiento y cuando bloqueas y aprietas te da la misma fiabilidad que una bota de pista. Es una bota ideal para esquiar fuerte, dada la ligereza y rigidez, que son espectaculares”.
L'equipació es complementa amb  la màscara Revent L FDL HD Red i el casc Revent+ Amid Red.

Recomanem anar a algun dels visionats que es faran a Madrid o a la Vall d'Aran, ja que a més a més, entre tots els espectadors es sortejaran uns esquís Backland 117, com els que porta Aymar a South Lines. Les dates de les properes presentacions són les següents:

CALENDARI SOUTH LINES TOUR
16 de novembre, a la botiga Iglú de Barcelona, a les 20.00 h
22 de novembre, a la botiga Ski Market de Madrid, a les 20.00 h
23 de novembre, a la botiga Patrick de Madrid, a les 20.00 h
7 de desembre al Bar Luna de la Vall d'Aràn (falta concretar hora, estigueu atents al Facebook d'Atomic)

El següent video és gravat fa un any, però us pot servir de tastet per entendre el concepte South Lines...:




15 de nov. 2017

Primera esquiada de l'any de Muntanya i Meteo: Masella



Sou molts els que espereu que la temporada de neu estigui ja entrada per calçar-vos les botes i els esquís, i pujar a pistes, ja que penseu que de fer-ho a principi d'obertura trobareu una neu dolenta, o pocs trams esquiables. Doncs no és així, potser no estan obertes totes les pistes, o les que hi ha són blaves, però com veureu, anar-hi ara pot ser molt recomanable:

Avui l'equip de Muntanya i Meteo ens hem calçat els esquis i hem anat a inaugurar la temporada de neu; ens hem dirigit a Masella, la qual ha estat la primera estació a obrir de la temporada, fet que ha coincidit amb el seu 50è aniversari. Esperàvem trobar unes pistes amb poca neu, i amb una relativa bona qualitat de la mateixa, ja que si bé fa una setmana hi va nevar amb ganes, portem 5 dies amb molt vent i sense precipitacions.



El gruix no podem dir que fos abundant, però la qualitat era molt bona, especialment a Coma Orriola, la qual gaudia d'una neu, per aquesta època de l'any, gairebé podríem dir immillorable. Tant és així, que els esquiadors s'han anat concentrant al llarg del matí en aquesta pista, malgrat ser molt més curta que baixar fins al pla de Masella, valia la pena aprofitar-la.



Com a handicap, cal destacar un petit tram gelat a la part baixa de La Cova. Malgrat tot, i sense tenir en compte aquells pocs metres situats només al marge esquerre, l'estat de la neu era l'idoni, i tenint en compte que entre Cap del Bosc i Pla de Masella hi havien vuit pistes obertes (l'Aparador, Enamorats inferior, La Cova, Les Fustes, Coma Orriola, deb. Pla de Masella, Pista Fàcil), és molt recomanable anar-hi, i si ho fem a primera hora del matí i entre setmana, podrem gaudir d'un parell o tres de baixades sols o gairebé sols, estrenant la neu de la nit.






6 de nov. 2017

El nou llibre de Kilian Jornet: Summits of my life



Ens fa especial il·lusió presentar-vos aquest llibre, i es que ja són uns quants anys des de l'inici del projecte de vida de Kilian Jornet Summits of my Life, que us anem informant de les novetats d'aquest gran repte, humà i esportiu, que ens ha fet somiar, patir i il·lusionar-nos aventura rere aventura.

El llibre tot just acaba de sortir i segurament encara no el trobareu a totes les llibreries especialitzades, des d'avui fins divendres ha d'acabar d'arribar a tots els punts de venda, així que si us agrada aquest tastet que us portem, ja podeu anar a adquirir-lo o encarregar-lo a la botiga especialitzada que tingueu més a prop de casa.

No us fem esperar més, així que després d'agrair a ARA Llibres l'exemplar que ens han fet arribar, comencem amb la ressenya de Summits of my Life, esperem que us faci entrar ganes de llegir-lo!

La primera impressió que ens emportem al tenir-lo a les mans per primera vegada fins i tot abans d'obrir-lo, es que és un llibre completament diferent dels que Kilian ens tenia acostumats: el format per començar és pràcticament quadrat, amb tapa dura i protector de cobertes, més gran que un format de novela però més petit que un llibre fotogràfic. Diferent, i en definitiva encertat, igual que el seu autor.

ARA Llibres ha cuidat molt els detalls, i es que aquest és un llibre important: és fàcil trobar-hi un paral·lelisme amb la trajectòria d'en Kilian: fins ara havia escrit llibres explicant les seves experiències, fins hi tot algun de més tècnic en l'àmbit esportiu, però aquest igual que el projecte SOML, és el llibre que culmina una etapa. Estem segurs que, evidentment aquest no serà ni de bon tros l'últim llibre que escriurà, però si que tanca un cercle que havia començat amb Córrer o Morir el 2011.


No volem fer masses espòilers sobre el que us trobareu, us deixem descobrir-ho a vosaltres mateixos, però si que farem una petita síntesi de com s'estructura el llibre.

Com no pot ser de cap altra manera, el llibre comença posant-nos en situació sobre els inicis i les inquietuds que sempre havia tingut, i que són precisament les que el van impulsar a emprendre aquest viatge guiat per una carta de valors, que els que no l'hàgiu llegit encara, recomanem aturar-vos un moment i reflexionar-hi, l'esport com a única finalitat és quelcom buit, i aquí desxifrem una forma de viure i entendre la vida i la muntanya que ens farà si més no, plantejar-nos més d'un concepte i adquirir-lo segurament com a propi.

És un llibre que als amants de la muntanya els hi encantarà, i que els que mai l'han trepitjat no podran parar de llegir: entretingut, amb moltes fotografies inèdites mai vistes fins el dia d'avui, anècdotes, ressenyes de les rutes, gràfics de les ascensions i croquis del material són només algunes de les particularitats que trobarem entre les seves pàgines.

Tota aquesta obra culminarà amb unes reflexions profundes i senzilles alhora, igual que és en Kilian a opinió nostra, una persona que senzillament fa el que estima i viu en conseqüència a això, respectant sempre el que l'envolta, ja sigui la muntanya, el corredor contrincant, o els principis que trobareu a la carta de valors. En definitiva, és una persona normal. Malauradament la normalitat avui dia és un bé extremadament escàs.

El que trobareu a continuació és un tastet que podreu trobar a la pàgina web d'ARA Llibres en bona qualitat, i que us servirà per anar fent boca abans no compreu el llibre.

Esperem que el gaudiu tant com nosaltres ho hem fet.







3 de nov. 2017

Dels Pirineus al massís del Port: GR7



Parlar de l'Editorial Alpina és molt més que parlar d'una editorial de muntanya. Cada any no només presenten un grapat de novetats, sinó que reediten, milloren i actualitzen les guies i mapes vigents, perquè nosaltres, eina en mà, puguem gaudir de les nostres aventures amb tota seguretat, resseguint corbes de nivells, traçant amb el dit afilades carenes i desxifrant quina serà la bona traçada allà on desapareix el camí, i el paper i la brúixola ens guia.

Avui us portem una novetat molt recent, que farà furor a la Fira de la Muntanya i del Llibre de Vic-Collsacabra 2017, i que segur que s'acaba ben de pressa de la majoria de prestatges de les llibreries especialitzades: Del nord al sud. Dels Pirineus al massís del Port. GR 7. D'Editorial Alpina, Cossetània Edicions, i escrita per Alfons Barceló Casas.



Englobat dins de la col·lecció GR, una de les preferides de Muntanya i Meteo, ens sorprèn gratament que continuï traspuant la qualitat de la que ja ens té acostumats aquestes edicions. Un format de pàgines de molta qualitat lligades per una espiral metàl·lic, i protegit amb una portada i contraportada semi-rígida, amb un petit calaix a l'interior de la contraportada on hi ha els respectius mapes de la guia.

Només obrir-la podem veure que cuida els detalls: la portada per començar és desplegable, amb les diverses vint-i-una etapes enumerades una per una amb el desnivell, la duració i el quilometratge. A l'anvers podem veure un mapa general de Catalunya on ve marcat el GR 7, en tota la seva envergadura.

Quan comencem la guia, a cadascuna de les etapes ens trobem el desnivell positiu i negatiu, dificultat, duració, quilometratge, i la recomanació de l'època de l'any. En primer lloc ens presenten la ruta amb un resum de menys d'una pàgina, i a continuació el road book pautat per temps i distància i al finalitzar aquest, els apartats "Què cal veure?", "Destaquem..." i un molt recomanat "Esquitx literari", amb una breu poesia buscada per a cada ocasió.




Els quinze mapes que trobem a l'interior de la contraportada, són a escala 1:50.000, i l'altimetria i perfil de les dues respectives etapes que engloba cada un.

És una gran eina, i amb una bona relació qualitat preu, ja que aproximadament pel preu de dos mapa-guia excursionista E-25, tenim una guia realment completa que travessa Catalunya de nord a sud, i que ve acompanyada amb quinze mapes que podem aprofitar de forma independent quan anem a fer excursions.

Esperem que us feu amb un, i que l'aprofiteu durant molts anys en les vostres escapades.


2 de nov. 2017

Volta al Pantà de Santa Fe del Montseny



Lloc: Parc Natural del Montseny
Sortida: Santa Fe del Montseny
Circular: Si
Dificultat tècnica: Baixa
Dificultat física: Baixa
Distància: 3 km



El Parc Natural del Montseny és d'entre tots els massissos i totes les muntanyes de casa nostra, segurament el o un dels més emblemàtics i més concorreguts. Ja sigui pel seu fàcil accés, la seva proximitat amb la ciutat comtal, o l'espectacularitat de les seves rutes, carenes i fagedes, és un dels punts de referència de l'excursionisme català.

Just al bell mig del Parc, i sota la protecció i la vigilància permanent del Turó de l'Home i Les Agudes, fent paret amb el Turó de Morou i banyant la fageda del Montseny, hi ha el Pantà de Santa Fe.

A principis del s.XX, Ramón Montaner, un editor de Barcelona, va comprar la Vall de Santa Fe amb la intenció de construir un hotel de Luxe, les obres del qual van començar el 1910. Per subministrar d'electricitat la infraestructura, es va construir l'embassament de l'Estanyol, que ràpidament quedà petit, i s'optà per contruir-ne un de més gran (el que coneixem actualment).
L'obra, que va començar el 1920, l'havia de dur a terme el famós arquitecte Domenech i Montaner (nebot del mateix Ramón de Montaner), però va acabar sent el seu fill Pere Domènech i Roura, el que es va fer càrrec del nou embassament.
Les obres van finalitzar el 1935, i amb una presa de 24 metres d'altura, 14 metres de base i 899.000m cúbics de capacitat, ha acabat formant part del paisatge de la vall, sense la qual no es podria entendre el seu actual ecosistema, i les activitats de lleure i cultura que s'hi aglutinen al seu voltant.



L'excursió que us portem avui, és precisament encerclar aquest embassament, i gaudir de l'espectacular fageda que l'envolta. Més que una excursió, és una passejada de 3 km, que en 45 minuts la tindrem enllestida.

Deixarem el cotxe al mateix aparcament de Santa Fe del Montseny, i des d'Allà agafarem les escales que surten just pel darrere de l'antiga ermita romànica de Santa Fe. A baix d'aquest petit corriolet d'uns escassos 20 metres de llarg, trobarem el final del camí adaptat ( hi ha un itinerari alternatiu per a persones amb mobilitat reduïda), i creuarem la riera de Santa Fe pel pont de fusta que tenim al davant.
Un cop aquí, deixarem el camí adaptat, i l'escola de Natura a mà esquerra, per començar a endinsar-nos pel sender que voreja el pantà, un bonic i natural recorregut que de mica en mica s'anirà submergint dins de la fageda, tot superant en qüestió de moments el primer i ja abandonat embassament de l'Estanyol. 
L'itinerari segueix recte davant nostre, però si volem, podem baixar fins davant de la presa, i anar resseguint el riu durant un centenar de metres, ja que ens regala un grapat de gorgs i tobogants naturals d'aigua que s'han creat al llit rocós del riu.




En qüestió de 5 minuts ja entreveurem a través dels arbres l'inici de l'embassament, i serà just en aquest indret, on després de baixar una cinquantena de metres per un camí ja més ample, entrarem al que és la ronda del pantà, amb l'aigua a mà dreta arran dels peus quan està ben crescut, i la fageda cobrint-nos en forma de túnel pel marge del Turó de Morou.

La volta serà ràpida, i un cop al capdamunt de la presa, només ens quedarà una agradable passejada, aquesta vegada en lleugera pujada. No té cap tipus de pèrdua, i just quan el camí es comenci a suavitzar, ens trobarem amb un conjunt de grans roques, que poden semblar un bosc més típic potser d'Ordesa, que no pas del prelitoral. D'es d'aquest indret, ja s'entreveu l'edifici de la "pajarera" de Santa Fe, un cobert amb el lateral de finestres de vidre, que fa anys era el lloc on els excursionistes feien l'entrepà i el cafè.




Esperem que gaudiu molt aquesta excursió, tant lleugera com bonica, i que els menuts que us hi acompanyin descobreixin un món ple de sorpreses i natura.

Per a poder aprofitar molt més la sortida i inclús allargar-la amb algun altre itinerari de la zona, us recomanem portar el mapa-guia excursionista de la zona d'Editorial Alpina.




31 d’oct. 2017

Bosc de Carlac


Lloc: Bosc de Carcal
Sortida: Bausén, Val d'Aran
Circular: Si
Dificultat tècnica: A peu baixa, en bicicleta de muntanya mitjana/alta.
Dificultat física: A peu baixa, en bicicleta de muntanya mitjana.
Km: 5'8




D'entre totes les excursions que hem fet aquest 2017, aquesta és la que més gratament ens ha sorprès. Fuig de cap tipus de dificultat tècnica si es fa caminant, i tampoc gaudeix d'una llarga durada, però la seva bellesa la converteix en un tresor imprescindible per descobrir, apte per a famílies amb nens per fer a peu, i per a bicicleta de muntanya pels més tècnics i atrevits.

Ens trobem a la Vall d'Aran, al poblet de Bausen, i és aquí on deixarem el cotxe. Volem remarcar la gran diferència de fer aquesta ruta a peu o en bicicleta de muntanya, i es que si bé a peu resulta una agradable excursió, o fins i tot una llarga passejada, en BTT tot i que és molt breu, necessitem un bon nivell de forma física a causa de les seves fortes pendents, i també una bona tècnica ja que el camí és força pedregós, i donat que és una fageda i la humitat i regna, moltes de les roques les trobareu relliscoses i fins i tot amb verdet i molsa.



Començarem vorejant l'església de Bausén, Sant Pèir Ad Víncula (s.XVIII) i el respectiu cementiri, fins a arribar a un imponent til·ler centenari, amb un gronxador de fusta penjat d'una de les seves branques, i que sembla que ens prepari per al caràcter bucòlic que denotarà tota l'excursió.

Bausén no té només un cementiri, i es que una de les peculiaritats d'aquesta ruta és precisament el seu segon cementiri: el cementiri de la Teresa, una peculiar i bonica història d'amor que ens deixa prendats al sentir-la:

A principis del s.XX, dos joves de Bausén es van enamorar i van decidir casar-se, però el mossen, donat que entre ells existia un cert parentesc, encara que llunyà, va prohibir el casori, amb l'única excepció de si junt amb la boda li pagaven uns generosos honoraris, dels quals no disposaven al ser de familia humil.
Donada aquesta circumstància, es van casar per la via civil, i quan morí Teresa, el capellà va prohibir enterrar-la en el cementiri del poble. Així doncs i en menys de 24 h, els veïns li van construïr un petit cementiri només per a ella, i així va passar a ser una de les històries més romàntiques de la vall.
Avui dia els seus descendents encara porten flors a la tomba.

En aquest punt començarem a baixar per un corriol de pedra, tot vorejant l'esquerpat vessant que serà l'últim i aeri tram del camí en el que estarem fora del bosc, ja que en uns instants, després d'una progressiva i pedregosa pujada, el camí ens introduïrà costudiats per marges de pedra amb molsa dins d'una fageda, i la temperatura canviarà al moment.



L'augment del desnivell és va fent xino-xano; a peu sense adonar-nos'en, en BTT ja havent de fer alguna filigrana degut a les roques, i començant a notar la pujada que es va incrementant. Tot i així, la notarem poc, ja que l'escenari sembla tret de contes plens de llegendes i éssers mitològics, i ens costarà no quedar bocabadats amb cada giravolt del camí. La idea de que la Vall d'Aràn és terra d'óssos, en aquests indrets, cobra més realisme que mai, i es que sembla un bosc fet a mida per aquests magnífics mamífers.


Arribarem a un punt on el desnivell es relaxa, i trobarem un pont fet amb bigues de fusta per a poder superar l'Arriu Carlac, el torrent que més endavant tornarem a creuar en plena baixada. Aquí és on més canviarà el recorregut dels que el feu a peu o corrent, i els que l'aneu superant a cop de pedal. La pujada es fa més tècnica, i després d'una breu estona, ens trobem davant d'uns dels racons més espectaculars que veurem durant el dia: una fageda la qual sembla talment un conjunt de gegants, fins i tot alguns faig centenaris semblen tenir cames, i estar a mig avançar per damunt del mantell de fulles que iguala tots els colors i relleus del vessant de la muntanya. A peu no notarem gaire el fort augment de la pendent, però en bicicleta la pendent es converteix en una dura prova que traurà els colors als més valents, ja que cada vegada s'enfila més, i tot i ser relativament curta és realment forta.



Sense veure'l arribar, ens trobarem amb un pronunciat i brusc gir a mà esquerra, amb l'última forta pendent, aquesta superada de mica en mica per un corriol molt més estret, i amb un desnivell lateral molt més marcat, que en èpoques humides pot ser un maldecap (tot i que breu) pels ciclistes.

Albirem la llum i l'obertura de les copes dels arbres al cap d'uns instants, i és en aquest moment, que arribarem al punt més elevat de l'excursió, i on començarà el descens, primer per un túnel arbustiu natural, i després de tornar a superar l'Arriu Carlac, el corriol ens introdueix en un gran esplanada, un prat d'alta muntanya dominat per la falguera, disposat talment com un amfiteatre per admirar el gran espectacle que des d'aquí podem contemplar: El Massis de la Maladeta, amb el gegant Aneto dominant-ho tot, i vigilant des d'allà tots els cims i carenes de l'Aran, els quals encerclen la zona on nosaltres ens trobem.



Després de delectar-nos amb aquesta vista, iniciarem el descens, el qual a peu serà un bonic sender serpentejant, pel qual anirem restant metres de mica en mica. En bici esdevindrà un divertit, ràpid i adrenalític corriol, que farà que just després dels marcats i rocosos zig-zags de les Bòrdes de Bausén, entrem altra vegada al poble, i ens adonem que malgrat el poc quilometratge de la ruta, que no arriba als 6 km, ens trobem davant d'una petita gran joia dels Pirineus.

Recomanem fer-la amb nens, és una excursió ideal per a introduir-los a la muntanya, i fer-los descobrir un indret màgic que fins ara només havien descobert als contes.

Per anar segurs i ben equipats, us aconsellem anar acompanyats de la guia de la Val d'Aran d'Editorial Alpina: