8 des. 2014

Què fer en cas de fortes ventades?





Si sou a casa

-Tanqueu i assegureu portes, finestres i tendals. Cal abaixar completament les persianes i, si són de cordó, subjectar-les adequadament.

-Eviteu deixar testos o altres objectes no estàtics a les façanes i terrasses i recolliu la roba dels estenedors per evitar que el vent els pugui fer caure al carrer i provocar un accident.

 


Si sou a l'exterior

-Vigileu amb el mobiliari urbà, l’enllumenat dels carrers, les motos i els cotxes aparcats, les grues, els contenidors de brossa, l’arbrat i tot allò que el vent pugui fer caure.

-No pugeu a llocs alts i exposats al vent, com ara les bastides o altres construccions.

-Eviteu els parcs, els jardins i les zones boscoses. Si sou a una zona arbrada, vigileu amb els arbres que puguin caure i eviteu totes les activitats amb foc. Tingueu en compte també la proximitat dels arbres als edificis: el vent els podria fer caure a sobre.

-Quan hi hagi temporal amb grans onades, no accediu als punts del litoral afectats pel fort onatge o als llocs on les onades trenquin amb força, allunyeu-vos d'espigons, esculleres i passejos marítims.



Si heu de conduir

-Consulteu les prediccions del temps i l’estat de les carreteres. Si es preveuen vents forts, eviteu desplaçar-vos per carretera.

-Si és imprescindible desplaçar-vos, tingueu molta precaució perquè us podeu trobar obstacles a la via.

-Cal alentir la marxa per poder mantenir la trajectòria del vehicle corregint les desviacions, és important subjectar el volant amb fermesa.

-Sigueu prudents en els avançaments i mantingueu les distàncies laterals adequades amb els altres vehicles.

-Si conduïu vehicles de grans dimensions o amb remolc, extremeu les precaucions perquè teniu més risc de sortir-vos de la via o bolcar.



Si feu una activitat de lleure

-Aneu amb compte en practicar esports a l’aire lliure.

-En l’esquí, tingueu en compte que els remuntadors poden veure’s afectats pel vent.

-Al mar, no navegueu i vigileu amb els amarratges de les embarcacions. No passegeu per les esculleres o espigons o zones properes al mar.

-A la muntanya, extremeu les precaucions i no us apropeu ni passegeu pels penya-segats. Tingueu en compte que el vent pot arrossegar objectes voluminosos (per exemple, pedres per un pendent pronunciat) i afavorir l’acumulació de neu, amb l'augment consegüent del perill d’allaus.




via:

 



4 des. 2014

CADIRETA KOALA II


CADIRETA KOALA II

Avui des de muntanyaimeteo volem presentar-vos la SALEWA KOALA II, i ho fem amb una especial il·lusió, ja que no es tracta d'un article més, sinó que és l'accessori que farà que els vostres fills es comencin a apassionar per la natura i la muntanya durant els seus primers anys de vida!


        

Compartiment interior per objectes de valor, butxaques laterals, corretja de control de càrrega, butxaca d'arnès, protector de pluja, regulació d'alçada tant pel portador com pel nen, esquelet intern ultralleuger, una enorme capacitat de càrrega... Aquestes són només algunes de les especificacions tècniques amb la que ens sorprèn la KOALA II...!

Ens trobem davant, com ja hem vist, d'una completíssima motxilla porta nens, i diem nens i no nadons perquè gràcies a la seva multitud de regulacions la podrem adaptar durant tant temps com vulguem, ja que l'arnés s'adaptarà a la perfecció a l'alçada del nen. Fins ara hem vist les qualitats, però que notem quan ens la col·loquem a l'esquena amb el nostre petit a dins?




        

El primer que veurem és que té un sistema de suport de seguretat per a quan la deixem recolzada a terra, perquè la cadireta no pugui caure amb el nen a dins; consisteix en un sistema que fa que no es pugui plegar la barra que l'aguanta dreta, el qual podrem desbloquejar un cop la tinguem posada a l'esquena, tot tibant d'una pràctica argolla.
A l'esquena ens queda col·locada i adaptada a la perfecció gràcies al sistema de regulació Multi Fit que ens permet dur-la exactament a la nostra mesura, sigui quina sigui la nostra alçada, sistema que és el mateix que porta incorporat l'arnés de cinc punts de subjeció de la cadireta.

És una motxilla realment molt lleugera, i això s'aconsegueix incorporant els materials tècnics més avançats del món de l'alpinisme en un material com el que tenim davant, convertint-lo així en una cadireta per a nens, però alhora una gran motxilla tècnica amb les últimes innovacions del mercat. 
Consta també d'un sistema per tensar l'habitacle del nen, per a què quan fem passos més tècnics i/o rutes difícils, quedi molt més a prop i arrapat a nosaltres, i així tot el conjunt sigui més compacte; aquesta és realment una de les característiques que més agrairem quan estiguem en acció.




        

L'habitacle de la KOALA II queda protegit tant per l'esquelet que el voreja pel davant i pel darrere, com pels laterals, amb un protector que queda just davant de la cara del petit o petita, que tant pot servir per evitar una trompada, com perquè hi faci una bona migdiada, ja que està protegit per un interior tou i flonjo.

Un cop amb el raincover posat, l'infant té també protecció contra la pluja, amb unes finestres als costats que li permeten veure perfectament a l'exterior. Aquest, és un accessori que tant podem muntar com desmuntar, cosa que farem amb un simple gest de la forma més senzilla. La qualitat del mateix, es nota ràpidament en tocar-lo, ja que no és un senzill impermeable, sinó que el material de les finestretes, està fet d'una silicona de més gruix, que ens aportarà molta més durabilitat a l'accessori.




 

Respecte a la capacitat de càrrega, s'ha de remarcar que és realment gran, disposant de quatre butxaques amb cremallera al darrere, dos laterals amb reixeta i dos més a la cintura (aquestes últimes desmuntables), que ens permetran sens dubte portar tot el que necessitem pel menut, més tot el que necessitem nosaltres per l'excursió d'un dia, sense haver de dur així una altra bossa auxiliar.



        

Una de les millors peculiaritats d'aquest producte és que tot i ser d'una qualitat força superior a altres marques del mercat, el preu és sens dubte més assequible que la majoria, cosa que la converteix sens dubte en el producte estrella del sector.

Esperem que us hàgim pogut solucionar els dubtes, i que la pugueu gaudir amb els petits aventurers de la casa!

Fins al proper test


SALUT I CAMES!



13 nov. 2014

FERRAN LATORRE

CAT 14x8000

FERRAN LATORRE


Nascut a Barcelona el 18 d’octubre de 1970, Ferran Latorre és un dels màxims exponents de l’alpinisme català arreu del món. Ha dedicat tota la seva vida a la muntanya, ha escalat 11 vuitmils, i el fet d’haver estat càmera durant 14 anys del programa de TVE “Al Filo de lo Imposible” li ha permès filmar grans escaladors com Juanito Oiarzábal, Iker Pou, Yosune Bereciartua i EdurnePasaban.
En Ferran Latorre es no només és un referent de l’alpinisme català, sinó que forma part ja de l’alpinisme a nivell mundial, on ha deixat una petja inesborrable.




Hola Ferran, com no podía ser d’una altra manera, haig de començar preguntan-te pels inicis: Com va anar tot això? Sempre va ser una afició innata en tu, ho l’has anat forjant i augmentat amb el pas dels anys?

Vaig començar a fer excursionisme de petit entre els 10 i 12 anys, amb les sortides de l’escola i amb el meu pare, que era molt amat del paisatge i la natura. Una de les excursions més importants va ser el meu primer tres mil, la Punta Alta (3014 m) amb una estada al refugi Ventosa i Calvell del Parc Nacional d’Aigüestortes. Va ser en una estada llarga amb la meva escola. Després el meu pare em va inscriure al CEC (Centre Excursionista de Catalunya) i vaig començar a escalar a través dels cursets que oferia el Centre. L’escalada en roca va ser el cop definitiu per a enganxar-me al món de la muntanya. M’hi vaig dedicar amb molta passió durant aquells primers anys, ja que va coincidir amb l’eclosió de l’escalada esportiva a nivell mundial.




"Al Filo de lo imposible" vas poder conèixer a moltes icones d’aquesta forma de vida que és la muntanya. Com et va ajudar estar en un projecte com aquell, i qui et va marcar més?

Van ser uns anys fantàstics, on vaig poder conèixer grans alpinistes i bones persones. Gent de categoria diria, que han acabat convertint-se en molt bons amics. Des del seu director, en Sebastian Álvaro fins al darrer tècnic, passant evidentment per tots els escaladors amb qui vaig compartir les aventures. Per altra banda vaig poder viatjar a racons fantàstics del món, com les escalades a la Terra de la Reina Maud a l’Antàrtida i Groenlàndia, i evidentment a l’Himàlaia i al Karakorum. I finalment va ser una etapa professional molt interessant per la interacció entre esport i la comunicació en general.




Una vida dedicada, podríem dir, no només a la muntanya, sinó que més concretament a ser el primer català a completar els 14 vuit mils. Com és d’important per a tu assolir aquesta xifra?

El projecte dels 14 és la culminació de molts anys dedicat al món de la muntanya. La seva culminació és una icona important de l’aventura i quelcom sentimental per a mi. Seria com tancar un cercle de molts anys. És un objectiu esportiu, comunicatiu, i emblemàtic. En tot cas un cim que dura gairebé tota una vida, no els dos mesos que dura una expedició.




S’ha parlat moltes vegades d’aquesta rivalitat entre l’Oscar Cadiach, que també vol assolir els 14 gegants, i tu. Com ho porteu i quin tipus de relació hi ha entre vosaltres? Per a qualsevol català és tot un orgull tenir a dos ambaixadors de la muntanya d’aquesta envergadura, creus que significa un abans i un després per a l’alpinisme català?

Com he dit abans, la consecució dels 14 és una icona de l’aventura encara per a assumir a casa nostra. L’alpinisme català té una trajectòria i ha assolit uns objectius que la situen en un lloc preeminent de l’alpinisme mundial. Catalunya ha tingut i té grans escaladors. Aportar un granet de sorra, amb la consecució dels 14, a la gran i digne història de l’alpinisme català, em faria molta il·lusió. I seria una forma d’agraïment a tota la gent que m’ha ajudat. En aquest sentit la meva relació amb l’Òscar és molt bona. Per part meva hi ha estima i admiració. I crec que el respecte és mutu. Els dos sumem.




Per desgràcia, ser amant de les muntanyes com ho ets tu, comporta moltes vegades perdre a amics i companys pel camí, s’està preparat per a aquests cops tan durs?

És clar que no. És la única cosa per la qual el ser humà no està preparat. Altra cosa és que siguis conscient que pot passar. L’alpinisme consisteix a ser prou hàbil, a tenir prou astúcia, preparació física i tècnica, i coneixements, per evitar-ho.




El k2 per exemple, té unes estadístiques d’accidents mortals que fan esgarrifar. Ho comenteu molt entre vosaltres aquest tema abans de les ascensions o el deixeu enrere i preferiu no pensar-hi?

Està en el subconscient. I és cert que sempre plana en els moments més delicats. Però en el nostre subconscient també hi aflora un optimisme i una autoconfiança basat en l’experiència que contraresta les pors. Segurament tot alimentat per la passió i la motivació.





Què faràs quan hagis assolit els 14 vuit mils? Tens al cap donar un gir a la teva trajectòria, o seguiràs gaudint de les alçades?
Encara no ho sé exactament. Però ben segur que seguiré lligat a la muntanya. Tinc diferents idees. Faltarà concretar-les.


Moltes gràcies per tot Ferran, esperem que culminis amb èxit els cims que et queden, i puguem gaudir de les teves cròniques en cada tornada.







11 nov. 2014

999 PRO





999 PRO
"El model 999 PRO és la punta de llança de les nostres raquetes. Dotades amb les característiques més tècniques i modernes i realitzada cuidant fins al més mínim detall, és una fiable companya de ruta pels terrenys de muntanya. Gràcies a la lleugera estructura de carboni que optimitza el seu pes i al tractament de cataforesis, aquesta raqueta no només garanteix prestacions sorprenents, sinó que també és pràcticament indestructible. El nou Auto Adaption Flap augmenta la flotació de la raqueta sense comprometre la seva flexibilitat."





Normalment, des de Muntanya i Meteorologia, ens agrada començar els tests amb la descripció que posen les mateixes marques als seus productes, i molt sovint veiem que tendeixen a "exagerar" les prestacions, tot i que avui no és el cas. El que tenim al davant és un producte mimat fins a l'últim detall, el qual només sortir al mercat ja gaudia de ser la raqueta més lleugera de la història en la seva categoria.





El que primer ens sobta, és la lleugeresa del producte, ni més ni menys que 969 grams. Quant les sostenim a les mans per primera vegada, no podem evitar aquell pensament tan comú que tenim sempre que analitzem materials que són " pesos ploma", que és el següent: aguantarà el que li posi al davant? I no només aguantarà sinó que SALEWA ha testat aquestes raquetes caminant quilòmetres i quilòmetres per asfalt, sense que aquestes hagin mostrat cap desperfecte, i això en gran part és gràcies a l'estructura de carboni amb la que estan construïdes.





L'anterior pensament dura molt poc, ja que a la que els i donem la volta, veiem la robustesa amb la qual estan construïdes: en comptes de portar claus, incorpora un sistema de grampó, que recorre tota la base per cada lateral, i que fa que puguem afrontar amb ella obstacles i inclinacions, que si som prudents no hauríem de fer.
El grampó està format per 10 puntes dobles, més una frontal davant de cada renglera, cosa que ens deixa amb 42 dents reals, que faran que la nostra trepitjada sigui ferma i segura, moltes vegades més similar a la d'uns grampons que la una raqueta convencional. Tot això sumat a la puntera dentada mòbil, fan que l'adherència de què gaudeix la 999 PRO faci envermellir a gairebé totes les seves rivals.






El sistema per fixar la base on portem ancorada la bota a la raqueta en si, ens ofereix diferents posicions, depenent de si volem pujar, baixar o fer terrenys complicats. Amb un simple "clic", la deixarem col·locada. Gràcies a la senzillesa d'aquest sistema, encara que se'ns hagi acumulat neu i gel, podrem manipular el sistema amb facilitat. Les corretges de fixació a la bota sobten pel seu minimalisme, però són resistents i compleixen més que satisfactòriament la seva funció, i aconsegueixen una bona relació rigidesa/confort. Per altra banda, la regulació per modificar el tamany de la fixació segons el número de peu, es pot fer amb una sola mà, cosa que ens simplificarà molt la feina.




I per últim, deixem el que és possiblement el sistema més innovador del món de les raquetes: el "Auto Adaption Flap". Es tracta d'unes aletes laterals, que recorren tot el perfil, i que al ser semiflexibles, fan que tot i que la raqueta té una considerable amplada, s'adapti als terrenys complicats i rocosos més que cap altre. Ens doblega just al sector on hi ha l'obstacle del terreny que trepitgem, i ens ofereix així un tecnicisme mai conegut fins ara dins el món de les raquetes de neu.




Però quines sensacions tenim? Què notem quan ens les calcem?

El primer que notes un cop les has posat i has iniciat la marxa, és que no les notes...! Si ajuntem les seves tres grans innovacions: els flaps laterals que fan que s'adapti a qualsevol tipus de terreny, les 42+2 dents, i la gran lleugeresa, fan que ens oblidem que les portem posades. Ens permeten cantejar amb facilitat, i podem arribar a afrontar uns pendents, en els que tot i que podem avançar sobradament amb elles, seria més correcte fer-ho amb grampons.
Si ens disposem a córrer, veurem que no ens costa gens elevar-les del terra, i que tot i tenir la sola tan dentada, no s'hi enganxen amb "efecte lapa".




En definitiva, recomanem al 100% aquest producte, contents d'haver-lo provat, haver-l'hi fet el test, i tenir-lo per a gaudir-lo en les nostres excursions i travesses hivernals.

Preu: 220€
Pes: 969g
Sexe: H-D

SALUT I CAMES!









Segona i tercera setmana repte Transvulcania






De corredor esporàdic a la Transvulcania 2015: 200 dies d'entrenament.


Aquestes últimes dues setmanes han estat especialment importants, ja que he estabilitzat els entrenaments, i el canvi d'hàbits dut a terme des del principi del repte l'estic notant molt. També ha estat una setmana important ja que hem formalitzat la inscripció per la cursa, ara ja només queda preparar-me al 100%!



Entrenament:

L'entrenament escollit aquests últims 10 dies, encara a l'espera de l'entrenament oficial, ha estat una carrera contínua i suau, poc explosiva i molt preventiva, per anar agafant to muscular i que la lesió ( tendinitis al rotulià  i al terç distal del fascia lata de la cama dreta) no es resenteixi. La carrera ha estat acompanyada de llargues sessions d'estiraments posteriors a l'entrenament, i exercicis variats de tot el cos ( zona abdominal, cames, esquena i braços). Els dies d'entrenament segons la setmana, han estat 5 o 6, fent un aproximat de 8-9 quilòmetres, i entre uns 40- 55 minuts. Com veieu, el ritme és fluix, però això ha permès que porti corrent 22 dies sense notar la lesió, cosa que fa que els ànims estiguin eufòrics.





Dieta Base:

-Rica en fruita, verdura i llegums.
Totes elles riques en vitamines, fibra i minerals.

-Baixa en carn i rica en peix.
S'ha rebaixat el consum de carn gairebé al 100%, i en canvi s'ha augmentat el consum de peix, sempre variat, i convinant més de 10 tipus diferents. Amb això, s'ha aconseguit millorar molt les digestions, i juntament amb la rebaixa d'aliments amb glúten ha contribuït a aportar-me molta més energia (els canvis els he notat des del primer dia del canvi de dieta).

-Baixa en glúten
S'han utilitzat aliments i farines baixes en glúten com el kammut i l'espelta, i sense glúten com el blat sarraï o blat cairut, farina d'arròs, o la quinoa.

-Eliminació de làctics
Utilitzant alternatives com la llet d'avellana, d'ametlla, de civada i de soja.

-Eliminació de sucres i farines refinades

-Aliments el menys proessats possible, ecològics i de temporada.
S'han evitat aliments enllaunats, congelats, preparats, i tots aquells que no siguin de temporada ni ecològics. S'ha intentat que tots, o si més no el major nombre siguin productes de proximitat (àrea del Montseny).

 

Menú d'exemple d'un dia:

Esmorzar:
1 poma
Bol de llet d'avellana amb muesli (elaborat artesanalment) amb civada i fruites deshidratades.

Dinar:
1 Caqui
Plat de llenties amb quinoa i alga wakame
Verat a la planxa

Sopar:
1 taronja
Amanida variada amb enciam, pastanaga, bròquil (cru), magrana, tot amanit amb oli d'oliva verge, llimona i sal especiada.

Mitjans:

Durant aquests dies, el programa de ràdio Via Verda amb J.M. Cano i la seva emisora La Xarxa, han passat a ser la nostra emisora oficial, cosa que els hi volem agraïr.
Dilluns 27 ens van fer una entrevista de 30 minuts pel Via Verda, i aquest Dilluns 3 en Jordi Zafra al mateix programa ens va dedicar la seva editorial.



Patrocinadors i sponsors:

Nutrivitamina: Dietista que ens estructura la dieta, i que completarà el repte junt amb nosaltres seguint l'evolució dia rere dia. Al seu blog s'hi pot trobar la dieta que duem a terme i varis consells de salut i receptes.

batedora 20140904_150207 20140827_133614

David Marsol: Naturopata i quiropràctic de les Franqueses del Vallès, que ens farà el seguiment de tot el procés, i vetllarà per a que no torni a recaure en l'antiga lesió. Ell precisament, és la persona que fa un any la va curar.

El Món: Botiga especialista en esquí i trail-running, que entre d'altres coses ens assessorarà sobre el material que necessitem, i ens aconsellarà gràcies a la seva experiència a la Transvulcania. També prepararem el repte participant en la seva cursa de muntanya solidària amb la mataró de TV3 : la 3TRENCACAMES



Advocats Luján: Aquest bufet d'advocats ubicat a Sant Celoni, ens ha proporcionat la inscripció a la cursa, moltes gràcies per la confiança!

Aira Natura: Espai d'activitats polivalents a Sant Antoni de vilamajor, que ens cedeix les seves inmenses instal·lacions, entre elles les 130 hectàrees de terreny i el seu magnífic parc d'alçada, per a que puguem entrenar sempre que ho necessitem.

  

Via Verda, La Xarxa: Programa i canal de ràdio que serà la nostra emissora oficial, fent el nostre seguiment setmana rere setmana des del programa Via Verda, amb Josep Maria Cano.

Via verda


10 nov. 2014

Salewa Firetail EVO


100% CÒMODE
100% TÈCNICA
100% RESISTENT





Avui us presentem la renovació de les mítiques SALEWA FIRETAIL, les quals han evolucionat i han donat lloc al model que avui ens ocupa: les SALEWA FIRETAIL EVO.


"L’únic calçat de muntanya que alhora es pot utilitzar pels recorreguts d'escalada tècnica més difícils que porten a les parets verticals. El confort i la lleugeresa del calçat d’excursionisme unit a les característiques tècniques del veritable calçat de muntanya, amb sola exterior en VIBRAM de gran adherència i el cantó de goma."

Amb aquesta descripció és amb la que Salewa ens explica les ja famoses i conegudes SALEWA FIRETAIL EVO.
Si haguéssim de definir-vos aquest calçat, us diríem que és un calçat de muntanya extremadament còmode, tècnic i resistent, per a llargues caminades, passejades suaus, grimpades tècniques i complicats passos en paret. És a dir, possiblement el calçat més polivalent de muntanya que tenim ara mateix al mercat.
Ens arriba des d'Itàlia en dos acabats diferents: la Firetail EVO, i la Firetail EVO GTX: el model base es la Firetail EVO, de la qual parlarem avui, i la Firetail EVO GTX, és el mateix calçat, però incorpora una membrana Gore-tex per a estar protegits de l'aigua en les condicions més extremes.



Des de Muntanya i meteorologia les hem provat, maltractat i testat en totes les condicions possibles, i aquesta és la nostra experiència:

El primer que hem de saber abans d'entrar en matèria són tres característiques principals que incorporen molts models de Salewa, i en concret les Firetail EVO: la Plantilla Multiple-Fit, els cordons per l'escalada i el 3F SYSTEM.

El primer que ens sobte quan mirem l'interior és la doble plantilla, un sistema innovador amb el qual deixant la plantilla superior negre amb l'inferior groga, o substituint-la per l'altre que ens ve amb el packaging guanyem o perdem un espai el qual no és possible aconseguir en els mitjos números, amb la qual cosa podrem aconseguir un espai perfecte, adequat al nostre peu, o en cas que no tinguem necessitat de retirar-la, podem jugar amb aquest sistema de cara a diferents temporades, quan utilitzem un gruix de mitjó diferent.

En segon lloc, i serà sobre el que més treballarem després damunt del terreny, és la cordada que incorporen tots els models SALEWA fins a la mateixa punta del calçat, i que segons com la tensem, tindrem un calçat més còmode i confortable, o més precís i tècnic. És en detalls com aquest on queda palès l'origen de la marca; l'alpinisme i l'escalada.




Per últim, i el que més crida l'atenció, és el 3F SYSTEM, que consisteix en un cordino d'acer molt prim que creua la sabata des de darrere el taló fins al centre de la sola, i amb una part lliure ancorada a la subjecció superior dels cordons, per tant, quan els tensem, alhora estem aportant tota la subjecció necessària al nostre peu sense perdre el moviment i la flexibilitat al mateix.


Imagen ampliada

Fins aquí les especificacions més tècniques i les característiques, però que passa quan ens les calcem? Que sentim? Com es comporten sobre el terreny?

Les primeres sensacions a l'hora de calçar-nos les FiretailEVO és que es que cenyeix però no estreny, és la forma perfecte per a un ajustament òptim, i jugant amb la cordada d'escalada fins a la punta podem adequar-les al terreny que hàgim de trepitjar.
La sensació és d'anar descalç amb una sola que et protegeix de les irregularitats del terreny, un calçat lleuger que no trigarem pas més d'un o dos dies a adaptar-lo pel que fa al confort en marxa.
Un cop sobre el terreny, en ajustar-se a la perfecció, fa que es redueixi molt la fatiga, i que tinguem molta precisió en els passos més tècnics i complicats, aportant-nos una sensació de confiança i seguretat que ens farà progressar de forma molt més efectiva i eficaç.




El més sorprenent és que després d'un dia d'excursió dura, no tens la necessitat de treure't-les, i els peus no estan masegats i/o adormits.
És sens dubte, el calçat d'speed hikking amb més adherència sobre roca, i és que la innovadora sola VIBRAM en aquest cas és espectacular; no vol dir ni molt menys que es comporti malament en condicions de fang o terreny humit, en les quals es desenvolupa amb un més que sobrat grip, però és que quan les traslladem a terreny durs i rocosos, que ens adonem ràpidament que abans de posar-les al límit, ens acovardirem nosaltres..!
La durabilitat de la sola està molt per damunt de les seves competidores d'altres marques, i la de la carcassa exterior, a l'anar recoberta gran part per goma com les dels peus de gat, ens assegura el fet de tenir-les molt temps intactes encara que ens agradi "maltractar-les" pels pitjors terrenys.



Esperem haver pogut desentrellar-vos els secrets d'aquest polivalent i tècnic calçat de muntanya,



SALUT I CAMES!