20/10/2014

4 ANYS DE MUNTANYA I METEOROLOGIA




Avui fa quatre anys que va néixer muntanya i meteorologia. Ho va fer amb l'inquietud de voler tractar sobre aquests dos grans eixos, però de mica en mica s'ha anat diversificant i ha abraçat molts altres temes, com ara els tests de producte, entrevistes a esportistes d'elit com en Marc Pinsach o la Núria Picas, o la difusió i seguiment en directe d'esdeveniments esportius, el qual és un dels grans espais que avui en dia té el blog.




Són molts els ànims de tots vosaltres i les felicitacions que rebem dia rere dia, i és per això que ara estem més il·lusionats que mai per emprendre un repte que ens ocuparà durant 200 dies, començant i coincidint avui amb l'aniversari de la pàgina: Com preparar la Transvulcania en 200 dies. El repte consisteix en l'evolució que seguirà un corredor ocasional de muntanya, fins a completar el 9 de Maig la prova Marató de la Transvulcania. Un equip de nutricionistes, fisioterapeutes, un centre mèdic i diverses marques esportives estaran amb nosaltres per ajudar-nos a aconseguir aquesta aventura.




Us explicarem la nostra evolució de forma diària i amb un vídeo del resum setmanal cada Dilluns. També us detallarem fil per randa el material que utilitzarem amb un test exhaustiu de cada producte, junt amb la dieta i preparació física que durem a terme.




Volem de nou donar el nostre més sincer agraïment a tots aquells que feu possible muntanya i meteorologia, visitant-nos cada dia, i animant-nos a no parar i continuanr cada dia amb més forces.


 



SALUT I CAMES!



09/10/2014

Entrevista a la Núria Picas

Núria Picas

Des de ben petita la muntanya i l'esport han estat la seva passió. Va néixer a Manresa, i va començar a fer els seus pinets a Montserrat, tot escalant amb els seus pares, que són els que van inculcar-li l'amor per la muntanya. Actualment viu a Berga, on és bombera de professió, ofici que compagina amb el seu apretat calendari esportiu, les conferències que fa arreu del país i la gran aventura de ser mare. Té un palmarès que arriba a espantar, i es que ha arribat a l'esglaó més alt a nivell mundial: Campiona del món d'Ultra Running, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que fa anys i degut a la lesió que va tenir, els metges li van dir que no tornaria a córrer.
Una lluitadora i esportista exemplar que millora i es supera dia a dia, i que és la cara catalana femenina dels esports de muntanya arreu del món.
Val la pena conèixer més i millor la Núria, així que us deixem amb l'entrevista:




Abans que res Núria, felicitats pel teu resultat a la BuffEpic Trail. Explican's, com ho has viscut i que ha significat per a tu? Algun moment que recordis especialment?

Per mi córrer a la Vall de Boí i en un indret tan extraordinari com Aigüestortes ha sigut una gran experiència. És una cursa de les de veritat, salvatge, alpina i d’una gran duresa. Recordo especialment les dues tempestes que em van caure a sobre, i sentir la força de la natura d’aquella manera va ser fascinant. També recordo amb especial il•lusió el caliu de la gent de la vall, i sobretot l’arribada, que va ser molt emocionant.

Has dut a terme algun entrenament especial les últimes setmanes, o el típic de la temporada?

He competit en més curses del que és habitual, com a la 4Trails d’Alemania i l’Ultra del Catllaràs de la Pobla de Lillet, on l’exigència física i mental és superior a la dels entrenaments.

Sabem que tens molt en compte la teva alimentació, quin paper creus que juga en els teus resultats? Quin és el tipus de dieta que segueixes? N'has provat de diferents?

Tenim la sort de gaudir de la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, l’oli d’oliva i el pa amb tomàquet, entre d’altres. Menjo de tot, no sóc vegetariana, i penso que del que es tracta és de no obsessionar-se i de tenir sentit comú.




La teva carrera esportiva està plena de victòries i fites aconseguides, hi ha alguna que personal i emocionalment destaqui per damunt les altres?

Totes tenen alguna coseta d’especial, però sens cap mena de dubte, em quedo amb la primera victòria a Cavalls del Vent l’octubre de 2011. Em va engrescar un amic de la feina a última hora, no sabia si seria capaç de poder recórrer una distància com aquella 83k, i per sorpresa meva no tan sols la vaig acabar, sinó que vaig guanyar aquella meva primera ultratrail i a més a més vaig fer el rècord femení de la prova. A partir d’aquell dia se’m va obrir un nou món.

Al llarg de la teva carrera, no tot han estat flors i violes, i has hagut d'afrontar obstacles molt durs, concretament la teva lesió. Que va significar en aquell temps? Com ho portes avui en dia?

Va ser un cop molt dur, ja que uns mesos abans havia corregut la meva primera marató de muntanya (Marató de l’Aneto) i la selecció catalana es va fixar amb mi, encara que només tingués 21 anys. Tot es va trencar a causa d’una greu caiguda escalant a Montserrat, i vaig haver de deixar de córrer durant una pila d’anys.




Que significa per tu la Cavalls del Vent? Sempre que t'hi hem vist, es nota que no n'és una més, sinó al contrari, és com si fos "la teva" cursa.

Cavalls del Vent és la cursa del meu cor, la que em va obrir les portes en aquest món i on a més a més el 2012 vaig encarrilar la dura lluita per aconseguir la primera copa del món de l’especialitat. Jugo a casa, amb un ambient espectacular i amb la meva gent, la que estimo. És sens dubte molt especial!

Hi ha una cosa que ens intriga, com pots compaginar la teva carrera esportiva, el teu ofici de bombera, les conferències i ser mare? D'on treus les forces?

Des del mes d’abril que estic en excedència voluntària per a poder afrontar totes les competicions, sinó no hi hauria manera de compaginar-ho, i el fet de ser mare és un plus que juga a favor meu, ara els nens ja tenen tres anys i mig i tot és més fàcil, això si, sense l’ajuda de la gent que m’envolta no seria possible. Les conferències són puntuals, m’apassiona compartir totes aquestes emocions i experiències. I les forces les trec de la passió que tinc per l’esport, la muntanya i viure la vida al màxim a cada segon.




Els teus fills comparteixen la teva passió per la muntanya i l'esport?

Ara per ara són massa xics encara, però de moment ja han viscut alguna arribada en curses com Cavalls del Vent i la Ultra de laCerdanya. Sempre que podem anem a caminar, a descobrir nous indrets i per part meva intentaré transmetre’ls tot l’amor i el respecte per la muntanya.

Com en són d'importants els espònsors i patrocinadors en un món com el de les curses de muntanya? És possible competir al més alt nivell sense ells?

Els espònsors són una part fonamental si vols estar competint al màxim nivell, ja que per poder seguir una competició a nivell mundial, és necessari viatjar, i això significa afrontar unes despeses importants. D’altra banda, saber que tens un bon equip a darrere que confia amb tu i t’ajuda en tot moment, reconforta molt.




Els esports de muntanya que practiques són molts. Si n'haguessis d'elegir un altre per competir quin seria? I amb quin tu passes millor?

M’encanta l’escalada i l’alpinisme, però penso que són dos esports que m’agrada gaudir sense la pressió d’una competició. Són dos esports que m’apassionen, i sempre que puc i la temporada m’ho permet, m’escapo per acariciar alguna roca o fer algun cim nevat. L’esquí de muntanya també és la meva altre gran passió.

Havent obtingut durant aquest any aquests fantàstics resultats, quina fita tens pendent, o quina és la pròxima que tens ara com a objectiu?

L’objectiu immediat és la Ultra Trail del Montblanc (Chamonix, 168K), és una cursa que em causa molt de respecte i admiració a la vegada, és una distància molt llarga i amb una duresa excepcional que la caracteritza com una de les ultratrails punteres a escala mundial.

I ja per acabar Núria, com et veus d'aquí a uns anys? Quin camí t'agradaria seguir?



Em veig gaudint de la muntanya, sobretot escalant clàssiques en roca, i fent travesses d’esquí de muntanya. També tinc algun projecte pendent a l’Himàlaia, però ja es veurà. I sobretot, em veig compartint totes aquestes experiències amb els meus dos fills, l’Arç i el Roc, i també amb els amics que he anat fent pel camí.












26/09/2014

Challenge Copa Massi de RESISTÈNCIA BTT del Vallès a AIRA NATURA







El Diumenge 26 d'Octubre, es realitzarà a Aira Natura l'avant-penúltima cursa de la Challenge Copa Massi de Resistència BTT delVallès. La Challenge és una cursa de resistència en un circuit tancat, on els corredors hauran de fer durant 3 hores tants quilòmetres com puguin. Els equips poden ser individuals o per parelles, i és en aquest últim cas on hi haurà els relleus. No cal haver participat en les anteriors per a inscriure's, les inscripcions estan obertes a tothom.

 


En aquesta cursa tot serà molt diferent, ja que es desenvoluparà a Aira, un espai natural ple d'activitats pels acompanyants, curiosos o pels mateixos corredors si després de la carrera els i queden forces. Entre elles podeu trobar el gran parc d'alçada, tant per a nens com per adults, les Ebikes, que són bicicletes elèctriques tot terreny, boulder d'escalada i slackline, marxa nòrdica, exposicions culturals i fins i tot el prestigiós espai gastronòmic d'Aira: La Perola, que aquest dia gaudirà d'un menú degustació a un preu especialment adaptat perquè tothom pugui quedar-s'hi a dinar i gaudir de la millor gastronomia.

 


 Pels acompanyants i espectadors, s'ha traçat un recorregut on i hi haurà un punt des d'on podran veure els corredors durant gairebé un quilòmetre, amb la qual cosa, serà un espectacle molt visual, espectacular i carregat d'adrenalina. Per altra banda, també es podrà seguir els temps dels equips i corredors en directe per una pantalla instl·lada a la zona de carpes.



És una cursa per a tots els públics, ja que precisament com és en la modalitat de resistència, tant és el nivell que es tingui, tothom pot participar-hi al seu ritme, i no interferirà amb ningú, ni tampoc es quedarà enrederit, ja que en ser un circuit d'uns 4 quilòmetres, els participants estaran avançant-se o seguint-se durant tot el traçat.



L'altre gran al·licient és la cursa infantil de resistència que es farà just abans de la dels adults. Constarà de la meitat del recorregut dels adults, i durarà una hora per tant, sigui quin sigui el nivell o edat del nen o nena, pot apuntar-s'hi sense por i gaudir dels 2x1 pel parc d'alçada que es regalaran a tots els inscrits de la cursa infantil.







El recorregut, que està ubicat a la falda del Parc Natural del Montseny i a cinc quilòmetres del Parc Natural del Montnegre i Corredor, avança entre boscos, camps de conrreu, llacunes i prats, en un circuit ràpid i divertir que permetrà avançar-se molt i fer unes bones marques a qui s'ho proposi, sempre custodiats per un Turó de l'Home que es farà visible des de molts punts del circuit.


No esperis més i inscriu-te a una experiència que no oblidaràs ni tu ni els amics i familiars que t'acompanyin!






16/08/2014

MARC PINSACH

L'ENTREVISTA

Marc Pinsach






-Explica'ns Marc, de Cassà de la Selva, als cims nevats del Pirineu i Europa, com va anar ben bé aquesta transició?

El meu pare feia curses d’esquí i de muntanya i llavors em vaig iniciar en aquest món de la seva mà. Un pas important va ser entrar al centre de tecnificació d’esquí de muntanya on de la mà d’en Jordi Canals vaig conèixer millor aquest esport i sobretot amb altres companys que compartíem la mateixa passió em vaig sentir acompanyat. El pas definitiu va ser pujar a viure a Font Romeu on l’ambient del medi i de la gent (amb en Kilian o la Mireia) convidaven a esmorzar, dinar i sopar esquí de muntanya de competició.



-L'esport d'elit sempre és un món dur, i més i tot potser a l'inici, quan encara no saps cap a on tirarà la teva trajectòria, en el teu cas, vas tenir sempre clar on volies anar i el que volies aconseguir?

A veure tenia clar que volia fer bé les coses, estava motivat per entrenar, per fer sacrificis, volia fer-ho el millor possible i volia anar lluny. Ara bé, pensar que podia arribar fins aquí doncs no ho pensava. Segurament si ho tens planejat i t’ho penses és llavors quan t’estresses, vols córrer massa i no arribes enlloc. Sóc de l’opinió que les coses t’han de sortir de dins sense haver fet un pensament racional. No has de voler entrenar per una recompensa material o mediàtica ho has de fer per sentir-te bé amb tu mateix i sentir-te realitzat. Ho has de fer perquè ho sents i et surt de dins. Malgrat que hi ha dies concrets que si que t’has d’obligar a sortir a entrenar perquè estàs mandrós i estaries millor al sofà.

-De quina forma et va influenciar el teu contacte amb en Kilian Jornet i la Mireia Miró durant els vostres dies com estudiants d'INEF, al Centre de Tecnificació d'Esquí de Muntanya a Catalunya?

Sobretot em van motivar perquè jo sempre ha anat un o dos passos darrere seu, m’han obert moltes portes i m’han ensenyat molts camins. Llavors els seus èxits viscuts de prop m’han servit per motivar-me, veure que tot és possible i una certa enveja sana de voler estar on han arribat ells. També van ser uns anys interessants per aprendre la cultura de l’alt nivell i saber com es feia aquest ofici i saber fins a on t’has de sacrificar.



-Com és d'important per tu el contacte amb la natura? I quin dels dos esports, l'esquí o la cursa de muntanya, creus que t'hi aproxima més?

Els dos esports són vàlids per apropar-te i sentir la natura. A l’hivern hi ha neu i la forma més natural és anar-hi en esquís, mentre que a l’estiu, sense neu, la forma natural és anar-hi corrent o caminant. Són esports complementaris que et permeten gaudir d’un medi canviant de l’estiu a l’hivern com és la muntanya. És l’interessant que segons l’època de l’any aquell paisatge canvia i també la forma d’apropar-nos-hi.

-Quan estàs allà dalt, enmig d'una competició, patint i encara a molts quilòmetres de la meta, quins pensaments et vénen al cap?

Depèn molt de si estàs en un ritme relativament còmode o si vas collat. Normalment no penses massa i estàs centrat amb el que toca fer en cada moment de la cursa. És important no despistar-se perquè llavors és quan arriben els errors.



-Entre la temporada d'hivern i d'estiu, d'on treus temps per a poder desenvolupar altres activitats, com ara els teus estudis d'Humanitats a la UOC?

El dia té moltes hores i hi ha temps per tot. És tan important entrenar com descansar bé i és durant les hores de descans que aprofito per descansar. Tenir l’obligació, volguda, d’estudiar fa que aquelles hores estiguis pensant amb altres coses i no sempre centrat amb l’esport i amb entrenar, la qual cosa pot ser bona si les coses et van bé, però si no t’hi van, llavors reduir la teva vida als resultats d’una competició és una cosa molt perillosa. De la mateixa manera que faig esport a l’alt nivell bàsicament per sentir-me realitzat, els estudis també són una forma de realitzar-me personalment. Tan important és tenir el cos entrenat com el cap.

-Avui dia són molts els joves que, des de ben petits intenten emular les vostres proeses cada vegada a més curta edat. Quin consell o advertència els i donaries?

Sobretot han d’evitar voler córrer massa. Aquest tipus d’esport són esports de formigueta que volen un compromís fort i durant un llarg temps. Els esports de resistència exigeixen moltes hores i durant molts anys per arribar a la maduresa. Per tant és importantíssim no tenir l’ansietat o el neguit de voler emular massa ràpid els teus ídols perquè el més probable és que acabis lesionat, sobre entrenat o desmotivat. Aquest tipus d’esport reclamen ser-hi cada dia, aixecar cada dia la persiana d’un negoci familiar, i potser al cap dels anys arribes a dalt de tot. Però sempre hem de tenir en compte que l’entrenament no és una ciència exacta, dos i dos no fan quatre i el que li pot anar bé a un no li anirà bé forçosament a un altre.



-Fins a quin punt és important la nutrició per a tu? Fas algun tipus de dieta especial?

Per mi la dieta no li dóna cap importància. Menjo el que vull i quan vull sense restriccions. Sóc de l’opinió que si segueixes una dieta més o menys equilibrada, no t'has de preocupar massa, pensa que entrenem moltes hores, estem en alçada, passem fred i la despesa calòrica és molt important i quedar-te massa prim no és massa bo perquè després et quedes sense força i agafes qualsevol refredat.

-I ja per acabar, que creus que es podria millorar de l'esport al nostre país?


Una gran ajuda per aquest esport i per tots els esports minoritaris és que el país tingués una millor cultura esportiva i que no només importés el futbol i el Barça. Quan viatges a altres paios d’Europa sents una enveja sana del cas que fan a tot l’espectre d’esports i això ajuda a que hi hagi més recursos per aquest tipus d’esport i et sentis més valorat socialment i no tant com un animal estrany. Tot i que cal dir que des del fenomen Kilian quan surts a córrer la gent ja no et mira com una cosa estranya, cosa que quan vaig començar a entrenar gairebé un procurava que no el veiessin massa perquè no el prenguessin per boig!




24/07/2014

AIRA EBIKES

AIRA EBIKE MOUNTAIN





El món de les bicicletes elèctriques, no és tant recent com pot semblar, tot i que durant l'última dècada, i especialment els darrers 5 anys, han fet un salt qualitatiu enorme, i han passat de ser objectes de hobbie i més aviat elitistes, a vehicles quotidians que la gent utilitza tant per esbarjo com per a desplaçar-se.

Dins del grup de les bicicletes d'esbarjo, hi ha un sector que és el que més ha cridat l'atenció, i aquest és el de les bicicletes de muntanya; la possibilitat de pujar forts pendents amb poc esforç, i arribar a paratges on abans no gosàvem anar-hi, fa que sigui un camp en constant creixement i projecció de futur.



Moltes marques estan intentant entrar al sector, però no totes ho aconsegueixen tan bé com voldrien, i és que consensuar bé els tres pilars fonamentals de qualsevol bicicleta elèctrica, que serien qualitat de components, qualitat de la bateria i pes, és quelcom difícil i que requereix una feina prèvia molt ben treballada.

Avui des del test de material de muntanya i meteorologia, us portem unes bicicletes molt especials: les Aira Ebikes. Formen part del projecte d'Aira, l'espai de turisme actiu, gastronomia, esport i cultura ubicat a SantAntoni de Vilamajor, i que recentment ha obert les portes.



En aquest cas Aira, ens ofereix un seguit de rutes per la plana del Vallès i el Baix Montseny, mitjançant el lloguer de les Aira Ebikes i de GPS i d'audioguies per a poder seguir bé el track i conèixer els secrets i detalls de l'entorn i la història que envolta aquesta contrada.

Però avui, no incidirem pas en les rutes, sinó que ho farem en el vehicle en si, per a donar-vos a conèixer així, una nova forma de descobrir la muntanya, a l'abast de tots els públics, nivells i edats.

A primer cop d'ull, veiem que tenim dos models de bicicleta; una la Aira Ebike Mountain, la qual és una bicicleta de muntanya, i l'altre, la Aira Ebike Rin, que es tracta d'una bicicleta de passeig, amb suspensió a la forquilla del davant i rodes BTT per a poder fer les pistes de terra i camins per on es desenvolupen les rutes.



La AiraEbike Mountain, que és el model que avui ens ocupa, a simple vista és una bicicleta de muntanya com les altres, però si ens acostem una mica, veurem que porta incorporada la bateria just al darrere del tub del quadre que va del seient a la caixa pedalier. Queda molt dissimulada, i això és quelcom que ens agrada, ja que no desentona per exemple si s'utilitza dins d'un grup de gent amb bicicletes no elèctriques.

El grup que calça aquesta bicicleta és Shimano, i això és la millor garantia de que no ens donarà cap problema. Com a canvi, porta instal·lat un Shimano Tourney de 7 velocitats que ens ajudarà i molt, ja que com la majoria de bicicletes elèctriques, porta només un plat. És així, ja que el motor elèctric sumat a les 7 velocitats, es més que suficient per afrontar qualsevol tipus de pendent i cadencia.



És una BTT, i com a tal, la forquilla no és rigida, sinó que calça una RST Omega, que ens ha sorprès gratament. RST durant alguns anys va ser la germana petita del món de les suspensions, però avui dia està al nivell dels millors, i ho demostra en els productes de la gama alta i mitja com és en aquest cas, ja que la que tenim al davant, trauria els colors de moltes altres grans marques. Amb un tacte molt suau i precisa sobre terreny trencat, absorbeix perfectament les irregularitats, ja siguin pistes ràpides, on és confortable, o trialeres, on és precisa i té un magnífic aplom.

Els frens no són V-brake, sinó que són frens de disc mecànics, molt més segurs i contundents en la frenada que els altres. S'escalfen poc i aguanten frenades fortes fins i tot amb ciclistes de pes elevat. Amb un molt bon tacte, és un dels altres aspectes que ens aportarà seguretat durant la ruta.





Per altra banda, els accessoris que duu la Aira Ebike, com ara sillin, punys, manetes de frens, pneumàtics... són de gran qualitat, i fan que les sensacions siguin, segons el que li demanem, divertides i esportives, o suaus i confortables. És una bicicleta que s'adapta perfectament a la persona que l'agafa li demani el que li demani, ja que tot i que la postura de conducció és ben còmode, no perd en cap moment l'ànima del que és realment una BTT, i això ens agrada i molt.

Però, anem a veure el motor elèctric; com ens ajuda? Com actua damunt la bicicleta?



Primer de tot, hem de comentar que és un motor que tant actua d'ajuda a la pedalada, com per si mateix mitjançant l'empunyadura del “gas”. Per resumir una mica les prestacions, podriem dir senzillament que té 55 km d'autonomia, i una velocitat màxima de 25km/h, la qual podem superar perfectament amb la força de les nostres cames. Són xifres molt més que bones per una bicicleta d'aquestes característiques.
El motor és silenciós i potent, i tant si tenim el mode d'ajuda, com si estem en l'elèctric pur, ens donarà un sorprenent “reprise”, i fins i tot sense pedalar podrem fer pujades amb desnivells importants a grans velocitats.

En el panell de control i trobem el botó d'on/off, el de la llum, i el de les diferents velocitats, que són tres: la primera, que bàsicament anul·la el pes de la bicicleta, la segona, que ens dóna ja una inèrcia amb la que podrem afrontar qualsevol obstacle, i la tercera, que aporta la màxima velocitat i potència. És recomanable fer servir aquesta última només en les ocasions en les que de debò ho necessitem, ja que de no ser així, l'autonomia baixarà força. El motor d'una bicicleta elèctrica, l'hem d'utilitzar com una ajuda a la pedalada, i alternar potències segons el desnivell, o segons l'exercici que volem fer, però en cap cas anirem sempre amb el gas conectat, ja que no està pensat per a treballar d'aquesta forma.



En el cas d'Aira , la filosofia de les bicicletes elèctriques és apropar el món de la BTT a qualsevol persona, ja sigui gent que de no ser bicicletes així no s'atrevirien a fer rutes per muntanya, com el que vol descobrir aquest món i disfrutar d'una ruta coneixent l'entorn i disfrutant de l'esport i de l'experiència que és conduir una bicicleta d'aquestes característiques. També es pot venir amb la bicicleta pròpia i en cas que el teu acompanyant no tingui tant nivell com tu, pot llogar la Aira Ebike, per tant, les possibilitats són màximes.







Esperem que us hàgim pogut donar a conèixer bé les Aira Ebikes, i que les aneu a provar i gaudir!







16/07/2014

MONT EDITORIAL






Una nova editorial de muntanya ha nascut al nostre país. Ja fa anys que treballa, però és ara que comença a obrir-se pas com un dels referents, gràcies a la seva gran feina, extremadament cuidada i amb una precisió que fins ara poques vegades s'havia vist.





Vigatans i amb moltes ganes de fer bé les coses, Mont Editorial s'especifica en mapes excursionistes d'àmbit local i rutes cicloturístiques, utilitzant un format de presentació pràctic i fàcil d'utilitzar sobre el terreny.




De moment, compten amb el mapa amb ruta de BTT Bidasoako Pedalak, mapa amb ruta BTT Pedals de la Serra del Verd, Port del Comte, Serra del Cadí i Pedraforca, mapa excursionista de la Vall de la Vansa, i el seu recent èxit: Mapa excursionista de Vic i el seu entorn.

Pròximament treuran a la llum el seu nou projecte, un nou mapa excursionista: Els meandres del Ter.






15/07/2014

AIRA. Turisme actiu, gastronomía, esport i cultura.







Turisme actiu, gastronomia, esport i cultura.


Aquests són els eixos que conformen aquest nou espai ubicat als peus del Massísdel Montseny i a dues passes del Corredor. Indret privilegiat, on es donen la mà un seguit d'activitats que ens aproximaran a la naturalesa rica pròpia d'aquesta zona, i ens faran gaudir de la coneixença del territori i de les nostres qualitats a través de diversos esports, adaptats a qualsevol tipus de públic. Aira està ubicat a Can Ribalta, a Sant Antoni de Vilamajor, una masia reformada que acull avui dia un seguit d'innovacions que fan que història i actualitat conflueixin en un projecte cuidat fins a l'últim detall.





Aira es separa entre espai interior i exterior, amb dos camps diferenciats però sempre units per la naturalesa i el manteniment de l'entorn: l'espai exterior, amb 130 hectàrees de terreny, amb camins que transcorren entre camps i boscos, i que podem fer amb ponis, marxanòrdica i bicicletes elèctriques, aquestes últimes ajudats d'una guia sonora amb diferents circuits, que ens ensenyarà a fons la història d'aquesta terra. També hi trobem l'espectacular parc d'alçada, el tir amb arc, el boulder, l'slackline, i competicions esportives, com el circuit de resistènciade la Challenge Massi BTT que es farà el 26 d'Octubre.





I l'altre camp és l'espai interior i les terrasses d'Aira: un espai gastronòmic, anomenat La Perola, liderat per un dels grans xefs del país, amb productes de proximitat com el bestiar i l'horta que el mateix visitant podrà veure. També hi ha un espai d'exposicions, amb una sala per a grups, empreses, brieffings de curses, etc... Tot això combinat per la part d'snack-bar amb les terrasses exteriors, on es programen concerts nocturns, tasts, dies de còctels especials, en definitiva, un espai de relax per degustar i prendre el que ens vingui de gust; des d'alta gastronomia a La Perola, a un gintònic o unes patates braves a la terrassa d'Aira.



 



Aira és un espai idoni per anar amb família, amics o grups i passar un dia complet ple d'activitats en mig de la natura, en un entorn on no ens i faltarà res, i on voldrem repetir moltes vegades l'experiència viscuda i viure'n de noves.






aira, experiència natural

www.airanatura.com