08/03/2014

GR-11, Sender dels Pirineus

 

GR11 SENDER DELS PIRINEUS


Benvinguts al nou test de material de muntanya i meteorologia, aquesta vegada no és tèxtil ni material pesat, sinó que estem davant d'una guia molt especial d'Editorial Alpina junt amb Cossetània i l'Alfons Barceló Casas, que és qui ha trepitjat i explorat el terreny pam a pam: el Sender del Pirineu, el GR11 en la seva part catalana, o el que és el mateix; la transpirinenca catalana!


Dir guia és quedar-se molt curt, i és que a més a més ens ve a l'interior un gruix de vint-i-tres mapes individuals, les etapes desglossades una a una, amb el perfil altimètric, desnivell positiu, negatiu, duració i quilometratge etapa a etapa. 
Un cop obrim la guia, queda palès el bon producte que tenim entre mans, i la qualitat i detalls que s'hi han utilitzat, pàgines gruixudes resistents amb molt bona qualitat d'imatges, que ens aguantaran tota la caminada sense acabar perjudicades.



El primer que ens trobem és, després del mapa general de la ruta, una introducció, una explicació de l'estructura de la guia, i a continuació ja s'inicien les etapes, tot s'ha de dir molt complertes, amb desnivell, duresa, temps, quilòmetres, època, introducció, track de la ruta i explicació detallada de cada punt que l'autor creu que val la pena.




Tot això està molt bé, però com és realment? és un totxo de guia? la farem servir? és pràctica? val la pena o és una guia més?
És una guia que al començar-la a fullejar veus que l'autor ha disfrutat fent-la, que li agrada la muntanya i que té ganes de transmetre i ensenyar-nos el que ell ha trobat, una bona eina de treball, i no una més; no és només una guia sobre la transpirinenca catalana, sinó que si l'autor creu que desvian-te 10 minuts de la ruta pots trobar un salt d'aigua verge, o una ermita romànica perduda enmig d'una vall, tu diu i t'invita a apropar't-hi, així doncs estem parlant d'un valor afegit molt alt! Per exemple el lloc de finalització de la mateixa, que en comptes de trobar-se en terres catalanes, acaba a Benasque, punt que no podem deixar de visitar, si estimem el Pirineu, tant per ser el lloc d'ubicació del seu sostre, amb els 3.404 metres que fa l'Aneto, com per l'encant del poblets de la zona, valls i barrancs.


A més de tots aquests grans al·licients que té la guia, hem de dir-vos que econòmicament és un enorme estalvi, ja que si mirem els mapes que té i el que costa, ens surt a pràcticament un 1€ el mapa, i això sense pensar que té la guia i tota la informació necessària per a fer la transpirinenca
Si aneu al Pirineu, encara que no aneu a fer el Sender dels Pirineus, podeu agafar el mapa de la zona on aneu, que no ocupen res i així aprofitar i amortitzar del tot aquest magnífic article!

Esperem que us haguem donat a conèixer la guia SENDER DEL PIRINEU, i que ja tingueu ganes d'anar a fer camins i descobrir valls i rius Pirinencs.



Fins al pròxim test, SALUT I CAMES!








SALEWA MTN TRAINER




SALEWA MTN TRAINER
"la indestructible"


Benvinguts al nou test de material de muntanya i meteorologia, aquesta vegada acompanyats de les SALEWA MTN TRAINER, un calçat RESISTENT, TÈCNIC, CÒMODE I  PODRÍEM DIR QUE PRÀCTICAMENT INDESTRUCTIBLE!
Ens hem adonat, que aquests últims anys, amb el "boom" de les curses de muntanya molta gent ha utilitzat i utilitza calçat de carrera per a caminar, un error molt comú que dóna lloc a complicacions i un alt desgast en el material.


És per això que si la nostre activitat a l'aire lliure és l'excursionisme, senderisme, alpinisme, trekking, hiking, speed hiking, vies ferrades, grimpar, o qualsevol esport de muntanya que no sigui còrrer, hem d'anar ben calçats, amb material adient, que ens eviti lesions i que alhora serà molt més durador que l'altre. 


Això és quelcom que desde muntanya i meteorologia sempre aconsellem, i es que molta gent hauria de tenir-ho en compte a l'hora d'elegir un calçat, igual que no utilitzarem la SALEWA MTN TRAINER per a córrer, tampoc utilitzarem una sabatilla de trail-running per a senderisme tècnic.
Dit això, anem a veure el que tenim entre mans: SALEWA ens ofereix en aquest model, un dels més antics, millorats i reconeguts de la marca, un calçat de muntanya a prova de tots els terrenys, perfecte per a qui li agrada "maltractar" el material i no vol quedar-se tirat al lloc més inoportú.




Les principals característiques d'aquest calçat, o la introducció que ens fa SALEWA pel que l'ha destinat és: 
Excursions per la muntanya, vía ferrata, excursions tècniques i trekking lleuger.
Amb això podem veure clarament les intencions de la MTN TRAINER, un calçat de muntanya preparat per a les condicions més exigents, com ara vies ferrades, grimpades, passos tècnics i difícils, però alhora una magnífica companya "rutera", per a fer llargues excursions i travesses, i acabar amb els peus en bon estat per molt dura i abrupta que hagi estat l'ascenció.





Però, com és aquesta sabata? que té d'especial i com està construïda? Com podeu suposar, els materials que han emprat per aquest model són d'alta durabilitat; goma de sabatilla d'escalada "peu de gat", que recobreix tot el contorn, i resistent ant a la part superior. La cordadura, com en tots el models de SALEWA, va fins a la mateixa punta, carecterística que farà que pel fet de poder-se tensar així tota la llargada de la sabata, podem tenir un ajustament òptim sigui quin sigui el terreny que hem de trepitjar, o per molt tècnica que sigui la ruta que hem traçat, no se'ns mourà el peu a dins.


 

L'altre gran característica, i potser la més peculiar d'aquest model, és la sola, que la converteix en un dels millors calçats per a vies ferrades de tota la història; amb uns tacs importants que aporten una magnífica evacuació del fang, i que alhora fan que s'encaixin a la perfecció als graons de ferro que trobem a les vies. (mireu la imatge superior i la inferior)



A part d'aquest gran detall per ferrades, es una sola d'alta durabilitat, amb una goma exterior dura, com les botes d'alpinisme, però una entresola tova amb molta adaptabilitat, trets que faran que la sola ens duri molt més que les seves rivals del mercat, però que alhora s'adapti al terreny com una sabatilla de treking més minimalista.



Per últim, el 3F, sistema que també incorporen tots els altres models de la marca. El 3F és un tensor que dóna al calçat de muntanya una magnífica subjecció lateral, i un òptim posisionament del peu en passos complicats, farà que tinguem menys esguinços i menys fatiga als turmells quan ja portem forces quilòmetres als peus.

És una sabata que notarem còmode i robusta, que se'ns adaptarà força ràpid al peu, i que ens durarà més que segurament cap altre que haguem tingut.

Esperem que us haguem donat a conèixer bé la SALEWA MTN TRAINER, i que a l'hora d'elegir un calçat de muntanya fiable i tècnic penseu amb ella com la que més!


Fins el pròxim test, SALUT I CAMES!


 


30/11/2013

Muntanya i meteorologia arriba a les 100.000 visites!



100.000 visites!







Fa tres anys i una mica més que muntanya i meteorologia va néixer, sense conèixer exactament el seu rumb, però amb una passió clara; la muntanya, i la meteorologia.

Vam començar aquesta aventura amb el tema de l'excursionisme, fent rutes i penjant-les, amb les descàrregues gratuïtes per a què tothom qui volgués conegués tots els racons de Catalunya, i una mica més enllà pel Pirineu. No es va trigar gaire a fer l'apartat de meteorologia, el qual ha esdevingut el gran èxit, i que va creixent dia rere dia.

No obstant això, el Blog no només s'ha dedicat a aquestes dues vessants, sinó que des de fa dos anys porta la predicció meteorològica a diversos programes de ràdio i fa la publicitat, difusió i seguiment en directe d'esdeveniments esportius i/o de muntanya, com la Fira de la Muntanya de Vic, la Fira del Llibre, Turisme i Esports de Muntanya, el Dorado Freeride, la película de Kilian Jornet Summits of my life, i un llarg etcètera de curses, esdevenimets i fires del sector.

No cal dir, que tot això no seria possible sense el seguiment de milers i milers de persones que setmana rere setmana, ens visiteu per a informar-vos del món que tant us agrada: la muntanya i la meteorologia!

També volem aprofitar per a donar-vos a conèixer el pròxim repte que tenim entre mans, el qual trobareu a les pestanyes del capdamunt d'aquestes línies; el Tour del Canigó en solitari i en plena autonomia per a provar material de muntanya.

Seguirem al peu del canó fent-vos descobrir nous indrets, i perseguint la meteo per a que vosaltres la pugueu seguir des de casa.



SALUT I CAMES!



10/12/2012

feliç dia internacional de les MUNTANYES!




Amigues, mestres, confidents, amants, pares, i en definitiva les professores de molts de nosaltres, aquelles, que ens ensenyen fins on podem arribar i alhora, que un cop no podem més, encara som capaços d'avançar. Aquelles que ens ensenyen a trobar-nos a nosaltres mateixos i a ser una mica millors persones, les que ens omplen de melangia i alhora de ganes d'aventura i nous anhels. Elles, que no són comparables a res més, amb els seus cims i les seves llargues travesses...a elles, que les estimem.

Enric


feliç dia internacional de les muntanyes!







29/09/2012

El Taga, desde Ribes de Freser











Estem davant d'una de les excursions mítiques de Catalunya: El Taga, de 2039 metres. Si el fem des del Coll de Jou, el desnivell, tot i que puja molt en pocs metres, es relativament petit, però des de Ribes, que es des d'on el farem, hem de pensar que en 2 horetes i escaig, pujarem 1100 metres de desnivell positiu!

Per veure el punt exacte des d'on surt el camí, es convenient mirar el mapa que trobareu clicant aquí: WIKILOC.

Sortirem des d'una placeta sense sortida, des d'on costa força trobar el camí tot i que el tenim a davant mateix. Els primers metres seran a través d'un bosc molt tupit, fins que arribem a una carretera que seguirem uns 150 metres fins després d'un revolt, on ja agafarem la pista.
Aquesta ens dura fina a un petit collet, on trobarem les indicacions, i tombarem a la dreta, moment en el que farem els giravolts on es troben els búnquers, i després d'ells una continuada pujada pel vessant Nord de la muntanya, on trobarem un bosc ple de molsa en forma de catifa, que fa dels vessants una catifa esponjosa a costat i costat del camí.





Quan sortim d'aquest haurem de tombar a mà dreta, encara que a l'instant ens costi trobar el corriol a seguir, i es que des d'on estem no s'aprecia per on va.
En menys de 100 metres estarem davant d'un cartell on ens indica la fauna i flora que trobem per aquestes contrades, i just al costat l'indicador que ja ens empeny amunt, amunt, en línia recta, i des d'on podem veure ja, després d'un turonet amb quatre arbres, el Taga.




L'ascensió és tant monòtona i dura com bonica i paisatgísticament única. Anirem pujant en línia recta, fins que desprès de passar uns trams més boscosos, i de fer un últim turonet, arribem davant de l'última i més gran pujada, la que ja ens conduirà fins al cim. 
Des d'on estem, es pot veure clarament com el camí està fressat arran de la tanca de fusta que parteix la muntanya, i que puja recte amunt, que serà per on baixarem.
Tot i així, per a la pujada em decidit agafar el corriol que surt a mà dreta, i ens farà vorejar una mica el pendent, per afrontar el cim pel Sud, ja que pujarem més progressivament, i les vistes són també sense dubte immenses.





Haurem d'anar en compte si el terra està humit, ja que el pendent és molt fort, i els metres de caiguda que relliscaríem són molts.
Arribem al cim després de creuar una tanca, i de fer una última vorejada per l'inclinat vessant, des d'on, durant els últims metres, podem veure ja la punta de la creu del cim, que s'albira darrere de la carena.



Un cop arribada a la creu, la vista és fantàstica: tenim 360 graus de vistes qüasi infinites. s'ha de dir que el cim no és la creu, sinó que es el punt geodèsic que tenim a 20 metres endarrere. 
Des d'aquí estant es un bon lloc i val la pena estar una estona, contemplant el que tenim davant, tot acompanyats de pastures de muntanya amb els seus ramats en llibertat, que arriben fins al cim per a buscar l'herba.
Si ja coneixeu el cim, sabeu que l'indret és únic, i si no, acabareu d'afegir el Taga a la llista d'excursions obligades a repetir  al llarg de la vida..!







La baixada la farem seguint la carena i passant pel punt geodèsic esmentat. No te cap tipus de pèrdua ja que es seguir la tanca de fusta amb el filat, fins a arribar, després d'una pronunciada i llarga baixada pels prats d'alta muntanya, fina al cartell de fauna i flora que em deixat enrrere fa estona.
En poca estona arribarem de nou a Ribes de Freser, que tot i veure's molt lluny des de dalt, baixarem molts metres en poca estona, i sense que ens n'adonem ja serem a baix!

El temps aproximat de l'excursió, són 2 hores i mitja de pujada, i menys de dues de baixada, això a bon ritme!

Esperem que la disfruteu molt!

SALUT I CAMES!




04/06/2012

Font de Passavets, Turó de l'Home, Les Agudes i Castellets







La ruta que tenim al davant, no te una llarga durada ni un gran quilometratge, però si no estem acostumats a l’alta muntanya em de vigilar ja que es tracta d’una excursió amb forces grimpades, i uns quants passos aeris.

Es tracta de la ruta que va des de la Font de Passavets fins al Turó de l’Home, i des d’allà a Les Agudes, per baixar-les pels Castellets. En aquest cas em tornat a peu per la carretera per a retornar fins el cotxe, però si disposem d’un parell de vehicles ens podem estalviar aquests pocs quilòmetres.


Aparcarem el cotxe a la Font de Passavets, la qual trobarem a un quilòmetre de Santa Fe del Montseny, a la carretera que porta fins a Sant Marçal. Un cop allà, i deixant la font a mà esquerre, començarem a pujar i només caldrà que seguim les indicacions, ja que tot l’itinerari fins el Turó de l’Home està perfectament marcat, a través d’un zig-zag constant fins el cim.





Durant tota l’ascensió estarem caminant per la Fageda del Montseny, i farà que el sol i la temperatura, malgrat que fa un considerable pendent, no ens torbin en la nostra marxa.
Tot just després de passar pel final d’un petit tram de tartera, només ens quedaran dos últims trams de pujada, i la frondosa fageda se’ns obrirà per a projectar-nos sota del Turó de l’Home, i al bell mig del collet dels Rocs Cremats, situat a 1581 metres.






Des d’aquest indret podrem admirar el Turó de l’Home amb tots els turonets secundaris que el vigilen, i a continuació el recorregut per les agudes que farem en poca estona.






Per fer cim, i arribar a la "cabana" d'en Miquel Meseguer (meteoròleg que des de tota la seva vida enrregistra les dades meteorològiques des del cim del Turó de l'Home), seguirem el camí marcat fins al Coll Pregon, i coronarem els 1714 metres dels que gaudeix aquesta famosa muntanya mitjançant el corriol que surt del davant de la porta principal, i que ens dirigirà fins al punt geodèsic.







La primera de les tres parts de l'excursió ja la tenim, i podem relaxar-nos una estona tot admirant la vista que va des de la Plana del Vallès fins al Pirineu, i des de l'Estartit fins la Mola i Montserrat

Linici de Les Agudes es veu clarament des del cim, a on també trobarem el camí que ens i porta, i que ens farà baixar fins al Coll de Sesbasses. L'itinerari està perfectament marcat i fresat, tot i que hi han dos possibles rutes: una es seguir el corriol que ens dirigirà fins a les Agudes tot vorejant el Puig Sacarbassa i les diferents formacions rocoses, i l'altre es tot carenejant, i així grimpant i desgrimpant els ja esmentats accidents geològics.







A les imatges superiors podem veure clarament les dues opcions, la de l'esquerra vorejant, i la de la dreta feta just des del Puig Sacarbassa
Al vessant Est del puig, just a l'espai que deixen les dues agulles que el formen, podem trobar un petit però útil refugi d'alta muntanya, format amb la cavitat que deixa la muntanya i un paravent de roques amuntegades en forma de mur.
Un cop baixat aquest últim, ens trobem al Coll de les Agudes, i davant una pujada de roca que serà l'ultim impediment abans de fer el cim de Les Agudes.
Des de dalt estant, es pot admirar una vista sorprenent, amb el Pantà de Santa Fe al Sud-Est, i les verticals parets de pedra que arriben fins baix la carretera just a sota nostre.







Fins aquí l'excursió normal, ja que a partir d'ara comencen els famosos i gens menyspreables Castellets
El corriol que haurem d'agafar surt de l'Oest del Coll de les agudes,  i encara que sembli ben fresat, s'ha d'estar especialment alerta en el primer tram, ja que es extremadament perdedor. Com a punt de referència em de pensar que Les Agudes, que es el cim que estem vorejant ens ha de quedar tota l'estona a mà dreta, i ens dirigirem en direcció els Castellets, que són les agulles que es troben a continuació del cim i apuntant en baixada cap al Nord.








El corriol, cada vegada més fàcil de seguir, ens conduirà fins al capdamunt de la cresta, i es en aquest punt on començarem amb les divertides grimpades i desgrimpades. L'itinerari no està massa ben marcat, però es tant senzill com anar crestejant, i al darrere de cada agulla trobarem l'indret fressat per baixar. Com em dit anteriorment, si es te una certa experiència en alta muntanya, no te perquè suposar cap perill ni cap complicació, això si, s'ha d'anar amb molta precaució, ja que la roca no es massa ferma, i hi han passos força estrets amb una gran caiguda pels laterals. Malgrat tot, no tindrem pas cap problema per a anar fent camí.







Quan arribem a l'última agulla, veurem que no tenim continuació al davant, i es que el camí, tot i que poc marcat en els seus primers metres, surt avall en direcció Oest per anar a trobar ja l'itinerari més famós i transcorregut, que ens portarà de nou cap al Nord i en baixada fins al Coll Saciureda de Dalt, i més endavant al Coll Saciureda de Baix o Pla Gran, on trobarem una gran clariana amb un petit bosquet de pins repoblats. 
Només ens quedarà seguir el corriol fins a donar al Pla d'en Mon, on ens trobarem la carretera i un aparcament. Si em decidit venir amb dos cotxes, aquí podem recollir el segon i tornar fins a la Font de Passavets, i si no, a peu i xino-xano està a menys de tres quarts d'hora de camí, que farem per una sinuosa carretera amb vistes a Girona, l'Estartit i el Cap de Creus al fons de tot.

Espero que la ruta us agradi i disfruteu de l'adrenalina de les crestes, que tot i petites, són una bona iniciació a les grimpades!


SALUT I CAMES!