29 de març 2019

El Montsec i el Congost de Mont-rebei en Camper: dormint a vista d'ocell.



El Montsec és, entre moltes altres coses, una terra de contrasts, en què només arribar-hi ja és tot un plaer en aquesta època, ja que creuem ben bé pel mig les llargues extensions de fruiters de la zona de Balaguer.

Arribem amb la nostra Camper de Cargoling al poble d'Àger, que ens dóna la benvinguda a la serralada del Montsec, alçant-se majestuosa just al seu darrere. Terra de vols, tant de rapinyaires com d'aficionats al parapent i altres disciplines, que fan que sigui estrany alçar la vista i no veure experts d'aquestes disciplines planejant des dels cims on pretenem arribar.

Per enfilar precisament cap aquests vorals, agafarem la sinuosa i estreta carretera que passa per l'observatori, en direcció el Coll d'Ares. Guanyem alçada molt ràpidament, i en molt poca estona deixem enrere la zona boscosa i passem ja a la part més escarpada i abrupte, fins que al cap de poc l'itinerari ens situa al mateix Coll d'Ares. Un cop aquí, la carretera segueix per baixar cap al vessant Nord de la serralada, però nosaltres agafarem el trencall de terra que surt a mà dreta.



És una pista en molt bon estat, i d'amplada més que acceptable, que ens condueix per unes balconades naturals penjades al buit amb unes vistes tant enormes com vertiginoses. Val la pena parar en algun d'aquests punts per parar i agafar aire, ja que portem una bona estona al cotxe si hem sortit de la base de Cargoling a Barcelona.

Deixem enrere aquests tallats i prosseguim la ruta per la pista fins que, després de vorejar el que ens sembla a primer cop d'ull un dels turons més significatius de la carena, arribem al cim de Sant Alís, i és en aquest indret que se'ns presenta mitja Catalunya als nostres peus, tan enllà com la vista ens arribi. En el nostre cas hi hem arribat a mitja tarda, així que decidim treure la taula i les cadires de la Cargoling, i berenar encara sense creure com pot ser que no hàgim visitat un dels millors miradors de Catalunya fins aquest moment.



És un cim que es caracteritza per ser un xic ventós, no obstant això, no ha estat el nostre cas, i ens permet preparar-nos per viure una de les millor postes de sol que haurem vist en anys. Abrigats, amb els peus arran del penya-segat, i pensant en com i per on se'n anirà el sol de mica en mica van canviant les tonalitats, i tal com suposàvem, els núvols de mitja alçada que tenim gairebé a la nostra alçada des d'on estem fins al Cadí cap al nord-est, i cap al sud plana de Lleida enllà, es comencen a tenyir d'un roig intens a mesura que el sol comença a banyar-los per sota les seves panxes, i per uns moments, tot el cel contrasta amb la intensa nevada que està caient a les muntanyes de Tavascan, al nord d'on estem nosaltres, i on fa 15 dies que estàvem fent nit.

Les ombres de Sant Alís es projecten carena enllà, i de mica en mica, tot torna a agafar el to lilós dels vespres, però no ens sap pas greu, ja que com molts de vosaltres sabeu, estem en un dels millors llocs d'Europa per poder observar les estrelles, així que, pugem el sostre de la camper, ens abriguem, trèiem una manta, i mentre fem el sopar a la cuina, comencen a aparèixer les primeres llums tintinejants, en un cel que no tardarà a quedar tot espurnejat d'horitzó a horitzó.



Si una cosa us assegurem és que us costarà, per bé que s'hi estigui a dins, entrar a la furgoneta i renunciar a un crepuscle com el que tenim al capdamunt, i que ens envolta 360 graus.

Com no, ens sona el despertador 30' abans de la sortida de sol, i es que és, precisament 15' abans que surti el sol, quan el cel presenta les millors tonalitats. Així que en 5' ja ens hem vestit, abrigat, i en 5' més hem preparat un cafè, que omple la Cargoling d'un aroma que si a casa ja ens fa revifar, en un indret així, us asseguro que no té preu.

Tassa en mà, i ben tapats, respirem fons l'aire fresc del matí, i ens deixem portar per la vista que va apareixent de la mà de les primeres clarors, i al cap d'una estona dels primers rajos de sol, i en qüestió de moments tota la serralada queda banyada per les llums més primerenques, mentre a baix a la vall, encara podem veure les llums dels fanals i de les cases més matineres, i com es comencen a albirar les columnes de fum des de les xemeneies de les llars de foc que no han deixat d'escalfar les cases durant tota la nit.

Ja carregats d'energia, i amb un bon esmorzar a les panxes, desfem el camí del dia anterior per la pista de terra, i en arribar altre cop al coll, continuem la carretera que vam deixar, i que surt a mà dreta. És una carretera que baixa suaument pel vessant nord de la serralada del Montsec, ara amb corbes suaus, ara amb corbes  més tancades, i caracteritzada pels arbres que creixen arran de l'asfalt, les branques dels quals de vegades entren fins a mitja calçada, i li atorguen un caire especial, entre abandonada i bucòlica, que de nit té un to fantasmagòric i intens. No obstant això, la vegetació dels vorals no presenta cap dificultat per circular, i en poca estona arribem a la carretera principal, que en ocasions sembla més una pista de terra en bon estat, i que ens fa arribar fins a la guixeta d'entrada a l'aparcament del Congost de Mont-rebei.



Als caps de setmana s'ha de pagar un preu de 5€, però cal fer-ho, ja que està prohibit aparcar a la carretera, i el poble més proper està lluny.

Segur que heu vist vistes del Congost de Mont-rebei, i us haig de dir que qualsevol de les fotos mentals que us hàgiu fet del congost, queda eclipsada per la realitat. És un lloc molt concorregut, i per poc que pugueu, us aconsello fer aquesta ruta entre setmana, o si més no, aquesta excursió, emprendre-la a primeríssima hora del matí, no per la durada, que amb fotografies i tot és de 1'5h d'anada i el mateix de tornada, sinó per la massificació del recorregut.

Excursió no apte per persones amb vertigen, ja que és, literalment, un sender excavat en parets de roca completament verticals, i que sovint, des de l'aigua que les banyen fins al seu colofó, arriben a 500m d'alçada! Així doncs, i també per poder admirar aquest gran accident geogràfic, cal fer-la gaudint de cada pas i sense presses, i només així podrem admirar els seus ponts penjants, el to turquesa de les seves aigües, i un caminet digne del Senyor dels Anells.



Un cop arribats a l'aparcament de nou, ja s'ha fet l'hora de dinar, ja que com us he comentat, val la pena aturar-se pel camí a gaudir dels paratges, així que trèiem de nou la taula i les cadires, i ens disposem a fer un dinar més que merescut.

En el meu cas, no he fet una segona nit per timmings d'agenda, però aquesta segur que no serà la vostra situació, i aquesta terra ens presenta una infinitat d'opcions per conèixer-la, i pels més atrevits i atrevides, com no, heu de provar el vol en parapent doble, i saltar dels cims on hem fet nit, i aterrem a les rodalies d'Àger.



Com sempre, us recomanem viure l'experiència de viatjar en camper, i us animem a donar el pas i llogar-ne una. podeu fer-ho al següent link: Cargoling.