13 de des. 2010

Pic de l'Infern, Bastiments i Pic de la Dona







Elevation Profile
Activitat: alpinisme
aprop de  Setcases, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 14,68 quilòmetres 
Altitud mín: 2.090 metres, màx: 2.855 metres
Desnivell acum. pujant: 1.113 metres, baixant: 1.104 metres
Grau de dificultat: skill Moderat
Data:  desembre 09, 2010
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Coordenades: 481




Tenim al davant una ruta bonica, aèria, d'altura i circular, personalment, una de les meves preferides. El lloc de dita ruta és Ulldeter, a on podrem accedir per bones carreteres, en principi a qualsevol època de l'any.
La ruta en resum és fondejar la vall fins el final, accedir allà a la carena, i tornar fent tots els cims.

Deixarem el cotxe a la última curva dels característics zig-zags que hi han just abans d'arribar a l'estació d'esquí, i d'es d'allà, emprendrem el camí fins al refugi d'Ulldeter. El caminet va pujant pel costat del riu, fins que el creua i ascendeix fent esses fins al refugi http://www.ulldeter.net/cat/index.html.



Arbre del Refugi d'Ulldeter amb Gra de Fajol al darrere


Un cop aquí, agafarem el camí que surt de darrere l'edificació, i el seguirem vall amunt, per la pista d'esquí. Després d'haver superat uns quants pendents, trobarem al fons de l'embut, una paret amb el camí pujant en zig-zag; és el Coll de la Marrana, que superarem en poca estona.




Vall des del Coll de la Marrana


Un cop al coll, ens trobem amb tres camins; un cap al Nord que puja a Bastiments, una cap al Sud que puja cap al Gra de Fajol, i un cap a l'Oest, que tira cap a la Cabana de Tirapits, que és el que agafarem.
És un camí molt agradable, el primer tram en lleu baixada i el segon en suau ascens, que va pel fons de la vall, tot creuant pastures i el Aigols Podrits, i un tram una mica més rocós. Després d'haver pujat fins la marrana, aquest tram ens haurà servit per agafar ritme, i un cop a la Cabana de Tirapits estarem a punt per a començar a fer la carena amb els cims.


                                                  Cabana de Tirapits


La cabana pot semblar una feble barraca de pedra però ens enganya: el sostre està reforçat amb metall, i al seu revers i te un botó d'emergències. L'entrada s'ha de fer a quatre grapes, i un cop a dins, ens adonem que és més estreta del que sembla, ja que els murs són de vora un metre de gruix.
Ara si que començarem l'ascenció i el tram més complicat del dia, que amb seguretat i una mínima experiència a la muntanya, no tindrem cap tipus de complicació:




cresta i caiguda cap a la vall


És tracta d'un petit pas rocós per la carena, amb caiguda al vessant sud, que si és complicat és sobretot per les fortes ràfegues de vent que bufen en aquest indret, i ens poden fer perdre l'equilibri donant lloc a un accident fatal. Un cop s'hagi pogut creuar al vessant nord de la cresta, ja no hi haurà la més mínima complicació fin a arribar als primers dos cims. Les vistes són imponents i vertiginoses. Podem observar des dels més esquerpats i ennegrits penya-segats, l'Estany Negre i l'Estany Blau.










 Ens trobarem en un petit collet, molt aeri, a on a mà dreta, a pocs metres i tenim la creu que marca el Pic dels Gorgs de 2851 metres, i a mà esquerre, seguint el camí a uns encara no 3 minuts el famós i temut pel seu nom Pic de l'Infern, amb els seus gens menyspreables 2869 metres.

Cim del Pic dels Gorgs


Cim del Pic de l'Infern




Baixem del Pic de l'Infern, i abans d'arribar al Pic dels Gorgs altra vegada, agafem el camí que baixa a mà esquerre, cap a l'est. Des d'aquí podem veure clarament, que abans d'arribar al Bastiments, haurem de fer una altra muntanya que es diu el Pic del Freser. Tot aquest recorregut, serà per tartera, grans blocs de pedra i en comptades ocasions, un estret camí per les collades entre els cims. Al cim del Pic del Freser no hi ha cap creu que ens el marqui o anomeni, però la seva alçada és tan sols 16 metres inferior que el Pic dels Gorgs.


Cim del Pic del Freser


Un cop aquí dalt, només ens queda la última i llarga pujada que ens portarà al cim, o més ben dit a la carena del Bastiments, 2883metres, ja que és una cresta de tres-cents metres de llarg amb tant sols 2 metres de diferència en altitud un extrem amb l'altre. 



Bastiments


Un cop aquí, es podria baixar fins al Coll de la Marrana i desfer el camí fet, però he optat per a allargar una mica la ruta, i gaudir així d'unes magnífiques vistes, en les que es pot albirar, fins i tot, el Cap de Creus.
Baixarem pel camí que continua la carena cap a l'Est. El primer tram el farem per un terreny molt pedregós, fins arribar al Coll de la Geganta, a on trobarem un corriol, per on haurem de seguir. Hem de tenir en compte, que l'itinerari ressegueix la carena, i voreja l'estació d'esquí per dalt, per tant encara NO em de baixar. Aquest tram te un encant especial, i es que és molt aeri i alhora molt ampli, amb moltes vistes, i un silenci eixordador, que ens acompanya durant tot el trajecte. Arribarem al Puig d'Ombriaga, un petit turonet enmig de la Pla d'Ombriaga, molt rodó i de 2634 metres, format de roques mig tapades per herbassar d'alta muntanya.


Puig d'Ombriaga



Ja passat aquest últim, continuarem pel camí, que travessa un pla lleugerament ascendent, i es perd dins els prats. És molt possible que un cop aquí, perdem la pista del corriol, però no hi ha problema, ja que ens em de dirigir cap al Pic de la Dona, que ens quedarà al nostre davant i cap a la dreta, i és tant sols una última pujada per l'herbassar, fins a un mugró final el qual serà el cim.



Cim del Pic de la Dona al fons


Un cop al Pic de la Dona, de 2704 metres, podem gaudir del peculiar cim, una esplanada amb diversos paravents de pedra en forma de mitja lluna o cercle sencera, i fites repartides arreu i sobretot, relaxar-nos, i dedicar una estona a admirar les vistes que hi han fins al mar, veient com el Pirineu s'endinsa dins el Mediterrani, i la gran panoràmica de 360 graus. És un indret que convida a la meditació.



Pic de la Dona



L'itinerari a seguir, surt d'una de les fites de més al sud del turó, i baixa carenejant fins a la Portella de Mentet. Aquest tram és força bonic, i passa per les Roques Blanques. Sabrem que em arribat a la Portella per les indicacions que hi han, i un cop allà tombarem a mà dreta cap a l'oest, per un zig-zaguejat camí, que baixa fins al fons de la vall.


Portella de Mentet





Aquest tram, si es vol fer corren és molt ràpid, i en pocs minuts haurem desfet una gran part del desnivell assolit. La primera meitat d'aquest últim tram transcorre pel vessant Nord de la vall, per la nostre esquerra, i després de creuar el torrent canvia de costat. Un cop aquí, en poca estona ens plantarem ja, a l'aparcament de l'estació d'esquí, i si continuem la carretera cap avall, en mig quilòmetre ens trobarem el cotxe.
Personalment recomano parar a prendre alguna cosa a Camprodon, preciós poble amb característic pont de pedra.
Epero que aprofiteu molt aquesta excursió, val la pena en tots els sentits.











SALUT I CAMES!







6 comentaris:

edgar ha dit...

primer de tot, ho sento per lo de la gata com ja et vaig comentar el dilluns, desprès dir que la ruta l'acabarem fent aquest hivern! tu puc ben jurar o assegurar!!! jo no deixo passar aquest hivern sense fer aquesta ruta! Salut i moltes moltes moltes moltes cameeeeeeeeees!!!!

Enric ha dit...

estic amb tu, l'hem de fer aquest hivern costi el que costi, esperem que nevi molt i geli encara més!

Pere Alsina PeterPan ha dit...

ho sento per la gata tambe,doncs el desembre del 2005, varem fer la ruta que molt be escrius, pero al reves i en dues etapes, molt guapa , les varem passar una mica p.t.s amb el gel, no es clavaven els grampons ni picant amb un martell,anavem amb la Maria(7years)i varem deixar de fer algun pic,es una travessa molt guapa, pero a l´hivern la muntanya et posa a prova, i has de pendre moltes decissions, doncs en mes d´una vegada no les teniem totes.M´ha agradat llegir el post.
Salut i feina.

Enric ha dit...

Gràcies Pere!
Primer de tot, m'he quedat impresionat per l'edat de la Maria, 7 anyets i fent aquesta hivernal? mare meva, als deu se'n va anar al tíbet no..?
Doncs si, és una ruta molt maca, jo l'he feta a l'estiu,i fa quinze dies, la vam intentar però sen's va girar una tempesta, i la neu ens arrivaba fins la cintura als punts on n'hi havia ( per les altes temperatures dels ultims dos dies), per tant, vam haver de fer mitja volta un cop arribats al coll de la Marrana. Per cert, on vau fer nit? a Tirapits?espero repetir-la ben aviat!
Una abraçada!

perepeterpan ha dit...

Ostres al Tíbet, ja m´hagues agradat d´anar-hi amb ella, sí la Maria ha fet alta muntanya, algun dia amb més calma ja et diré el que ha fet, pero si volia dir-te, que hem tingut la sort, d´anar sempre acompanyats de gent que tenen aquells curriculums , que et deixen clavat a terra, també dir que mainada com la Maria fent muntanya, es construeixen com a persones, aprenen els valors basics d´estimar, respectar i valorar la natura desde dins i alhora entendre i compartir l´esperit de grup quan vas amb d´altre gent.I el regal que li ha donat la muntanya a la Maria és un instint de superaciò increible i una resistencia fisica impresionant(ostia! ara parlo com un pare eh!!).Ara als 12 anys ha triat un esport minoritari(natació amb aletes)i al 09 campiona de Catalunya 50mts i 400mts*, i al 2010 d´espanya per equip , que més es pot demanar??.
I dormir varem fer nit a Setcases Enric, al fer la ruta en dos dies, 1er dia varem fer la volta coll de mantet-pic de la dona- bastiments- coll de la marrrana i baixar cap avall i anar a setcases, 2on dia tornar a pujar al coll de la marrana-(aqui fem dos grups, un amb la Maria passant per baix a buscar la cabana tirapits)i l´altre grup bastiments-freser-infern-cabana tirapìts on ens trobem tots i tornem cap al coll de la marrana i cap avall.
Ostres m´he enrrotllat molt, pero repeteixo m´ha encantat el post.
Una abraçada,i molta Salut.

Enric ha dit...

I tant que si Pere, a mi des de petit que m'hi van dur a la muntanya, primer a la cadireta i als tres anys vaig pujar tot sol al Taga, i ser que és la millor herència que uns pares poden donar als seus fills, l'amor per la natura, perquè aprenent d'ella, i dins d'ella, s'aprenen tots els valors importants ( crec jo), en aquesta vida, o com a mínim la gran majoria d'ells.
La muntanya és perfecte, ja sigui sol o acompanyat; acompanyat per les inolvidables vivències, i sol, perquè, no em diguis que no son especials aquells instants on només i ets tu i la muntanya..? increíble...
L'enhorabona per la Maria! sembla que és tota una carera per al futur amb aquestes marques eh? per un pare esportista com tu ha de ser magnífic que una filla tingui el mateix amor per l'esport!
Sortir amb gent experimentada és un gran què, t'ajuda a superar-te i a aprendre moltes coses que per compte propi seria impossible!

Jo també repeteixo, m'alegro que t'hagi agradat! ara estaré uns dies amb una mica menys d'activitat al post perquè estic a la recta final de les oposicions, però intentaré penjar un mínim de ruta per setmana.

Espero coincidir amb tu algun dia a alguna cursa/excursió de muntanya!

Una abraçada!

SALUT I CAMES