30 de nov. 2017

Iniciació a l'alta muntanya en BTT: Ulldeter


Distància: aprox. segons variants 9-12km
Circular: Si
Punt de sortida: Vallter 2000
Dificultat tècnica: Alta
Dificultat física: Moderada-Alta





Avui, per tots aquells que teniu un nivell tècnic mig-alt amb la BTT, i que voleu provar coses diferents, us portem una ruta d'iniciació a la BTT d'alta muntanya, on en ocasions l'haurem de carregar, o afrontar trams complicats amb molt desnivell: descobrim la vall d'Ulldeter amb la nostra BTT.

Ulldeter amb la seva estació d'esquí Vallter 2000, és un lloc ideal per a poder gaudir de l'alta muntanya amb una fàcil i ràpida aproximació amb el vehicle, i amb cims que freguen els 3000 metres d'alçada. Avui però, deixem aparcades les botes, les bambes i els esquís, i agafem la BTT per arribar als 2883 metres qui ho vulgui, fins al cim del Bastiments.

Primer de tot, hem de ser conscient del nivell tècnic i físic que tenim, ja que l'alta muntanya en bicicleta és exigent en els dos aspectes. És per això que la ruta d'avui són poc més de 10 quilòmetres, tot i que us mostrarem diferents variants amb diferents dificultats.



Deixarem el cotxe a l'aparcament superior de Vallter 2000, i començarem a pedalar per la mateixa estació d'esquí. Un aspecte a tenir en compte és que la pressió dels neumàtics no pot ser molt alta, ja que el terra és pedregós amb fortes pujades, i si no perdríem adherència.

El camí comença amb una lleugera pendent que ens portarà en línia recta fins a les Conques d'en Serradell, on passarem de llarg una bassa artificial i travessarem el riu, punt en que començarem a enfilar per una pista en zig-zag que augmenta bruscament de pendent, i que comença a treure'ns els colors. Plat petit, pinyó gran, i de mica en mica superarem una última forta pujada fins a situar-nos sobre els 2300 metres, punt en el que deixarem l'ample de la pista d'esquí per a dirigir-nos a mà esquerra fins a una esplanada, coronada en un extrem per les restes de l'antic refugi d'Ulldeter, del qual ja només en queda un vèrtex de les antigues parets amb una placa commemorativa, i on podrem recuperar forces per la segona forta pujada.



Seguim la ruta, i per fer-ho creuem el rierol que sorgeix del naixement del naixement del Ter;  l'Ull de Ter, i davant nostre a mà dreta, en qüestió de cinquanta metres veurem que puja marge amunt un corriol prim però fressat, on començarà la part tècnica de la ruta: els metres que superen el lateral del marge són molt drets, però un cop superats, ens trobem amb un sender amb pendent lateral però ciclable que ens porta fins a una petita esplanada rocosa, on, si ens hi fixem bé, trobarem traces del camí, que sortejant blocs de roca i matolls, ens torna a portar fins a la traçada bona.



Aquí caldrà mantenir el ritme i guardar forces, ja que davant nostre, com un mur infranquejable s'aixeca el Coll de la Marrana. Un coll que si a peu no presenta cap dificultat, en bici ja és una altra cosa: hi ha dues opcions, la primera que continua recte amunt tal com anem, i es dirigeix cap al centre del coll. La segona, just on comença el contrafort del coll, surt a mà esquerra i va cap al vessant del Gra de Fajol, és aquesta la que haurem d'agafar. El primer tram el podem superar amb relativa facilitat per un caminet estret i que va guanyant pendent, però quan torna a tombar cap a la bona direcció, tot i que planeja més, passa a ser més rocós, fins a un punt en el que haurem de desmuntar, si no ho hem fet abans, per poder superar una portella natural de roca que ens dona pas al famós i ventós Coll de la Marrana.



La vista des d'aquest indret és espectacular, a cavall entre coll i altiplà, tal i com hem arribat estem custodiats a l'esquerre pel Gra de Fajol, a la dreta pel Bastiments i davant nostre per la vall que ens portaria cap a Coma de Vaca, i pel corriol que va a donar a Tirapits.

Aquí tenim dues opcions diferents: podem fer el cim del Bastiments, o vorejar-lo per l'aeri sender del Pas del Bou.
Per Bastiments: hem de tenir en compte que per molta tècnica que tinguem, com a molt podrem fer damunt de la bici el 50% de l'ascensió, això en el millor dels casos, la resta tocarà carregar-la a l'esquena fins a la Creu, o en cas que ho vulguem, fins al mateix cim, uns metres més amunt. Cal dir però que val la pena, la pujada és dura i el camí mol dret, però les vistes són espectaculars: estem a cavall entre Catalunya i França, a dalt d'un cim que és una carena, curiós com pocs, i amb una vista que arriba fins on ens deixa veure la calitja. La baixada la farem en direcció al Coll de la Geganta, i haurem de portar la bicicleta al coll. El primer tram és molt dret i pedregós, haurem de vigilar bé on posem els peus, ja que rellisca molt i la bici ens fa menys àgils.



Pel sender del Pas del Bou: just abans que el camí de pujada a Bastiments passi a pujar encara més i comenci a no ser ciclable, a mà dreta surt un corriol mal dibuixat, que ens porta cap al vessant sud-est de la muntanya. Un cop aquí, haurem d'afinar la vista, perquè davant nostre, tot i que molt poc fresat i evidentment no apte per pedalar, surt un caminet trencat i rocós, que va paral·lel a les corbes de nivell sortejant rocs i creuant tarteres molt dretes, formades per les roques que es van descomposant metres més amunt. És relativament ràpid de fer, però haurem de vigilar bé: és fàcil relliscar i el corriol és molt estret per una persona i la seva bici. Així i tot, en poca estona, ens plantarem a la ruta de baixada del Bastiments que hauran fet els que hagin escollit la primer opció.

Es en aquest punt, on recomanem fer una parada, veure i menjar una mica. Cap al nord, França i el Pic de Bacivers amb el seu circ, la seva coma i el seu estany propi, al nord-est el Pic de la Dona, sota nostre Vallter 2000, i just al davant el Gra de Fajol Gran i el Gra de Fajol de Baix mirant-nos de tu a tu.



A partir d'aquí ja tot serà ciclable o en gran part, i això dependrà en gran mesura de la tècnica que tinguem, i de la ruta que escollim. La nostra recomanació és, seguir la carena pel Coll de la Geganta, el Pic de la Dona, i un cop allà passar de llarg la Portella de Mentet per anar a donar a la Portella de Morens, on surt un corriol/trialera que cada cop més tècnic i dret, ens portarà fins al Pla de la Portella, i des d'allà ja per un camí més ample fins a l'aparcament on tenim el cotxe.

Tot i això, i donat que us hem presentat la ruta d'avui com una iniciació de la BTT per alta muntanya, primarem la tècnica al físic, i un cop al Coll de la Geganta agafarem el corriol, aquest ja ben marcat, que surt del mateix coll on hi trobem tres roques dibuixant un triangle invisible, en direcció el fons de la vall. El primer tram no el qualificarem ni molt menys de trialera, però no hem d'oblidar que els corriols de muntanya són molt traïdors, i és molt fàcil posar la roda de davant en un forat o que s'escapi pel marge , així que damunt la bici sempre amb els cinc sentits.



Just després d'haver fet el sisè zig-zag de baixada, podem continuar endavant per un camí estret, tot vorejant el vessant de la muntanya fins arribar a una enclotada que ens portarà fins les pistes d'esquí, o podem agafar un corriolet que surt recte cap avall, que és el que, en aquesta ocasió, nosaltres agafarem. ALERTA, perquè tot i que comença sent ciclable, acaba sent molt tècnic, i en forces ocasions haurem de carregar la bici, no obstant, això si us agraden les trialeres i sou molt hàbils en aquests terrenys, potser heu de desmuntar menys del que sembla a primer cop d'ull.

Un cop deixat el serpentejant i infernal (per molts) sender de baixada (baixarà 300m en pocs minuts), arribem ja al pla, i tornarem a agafar la pista d'esquí per plantar-nos de nou a l'aparcament de Vallter 2000.



Hem de remarcar que aquesta ruta és per persones amb un nivell alt de BTT, acostumats a passos tècnics i trialeres, si és així, segur que la gaudireu amb escreix. En cas que potser no hi esteu gaire acostumats, haureu de carregar molts més metres amb la bici, tot i així, recomanem l'experiència, sempre i quant hi aneu sempre sent conscients de fins on podeu arribar, i de què una bicicleta pot provocar més erosió que si anem a peu, per tant sempre preservant el medi i tenint cura de la natura.

Porteu sempre un mapa de la zona, recomanem el Mapa-Guía excursionista d'Editorial Alpina Vall de Núria- Ulldeter:




Cap comentari: