19 d’ag. 2011

Noucreus, Fossa del Gegant i Torreneules, la ruta dels 7 pics ( Vall de Núria)

Elevation Profile


senderismecursa de muntanyaalpinismeesquí de muntanya


Activitat: alpinisme
Distància recorreguda: 16,04 quilòmetres 
Altitud mín: 1.952 metres, màx: 2.792 metres
Desnivell acum. pujant: 1.293 metres, baixant: 1.290 metres
Grau de dificultat: Moderat
Data:  agost 19, 2011
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Coordenades: 367
© Montseny Tots els drets reservats

CLICA AL DAMUNT DE L'ENLLAÇ DE SOTA PER VEURE EL MAPA I DESCARREGAR-LO DE FRANC!



Aquesta és una d'aquelles excursions que no són pas molt llargues, però si amb un considerable desnivell, i es que amb els seus escassos 16 quilòmetres, acumulem 1300 metres de desnivell acumulat a les nostres cames.
Com totes les excursions de Núria, tenim la possibilitat de pujar pel Camí Vell, o amb el cremallera, i en aquesta ocasió el mitjà elegit ha estat aquest últim, tot i que això depèn de cadascú.
El Torreneules és una d'aquelles muntanyes, que l'acostumem a veure sovint, però no en sabem el nom, i quan la fem, ja mai més la tornem a veure de la mateixa manera. És característica la seva imatge en forma de piràmide, just al capdamunt del Refugi de Coma de Vaca, i arribant la seva falda fins la central de Daió.



Queralbs amb el Torreneules al fons 


Cremallera de Núria amb provisions pels animals del Santuari.

Un cop baixem del cremallera, seguim l'andana i agafem el camí que en surt a continuació, i que creua el riu per un pont de pedra el qual ens queda a la dreta.


Passat aquest tram, seguirem les indicacions del Camí del Bosc, que ens portarà per una pista ample fins a un revolt, on surt el corriol que em d'agafar per iniciar la ruta. Aquest de primeres, guanya altitud progressivament, i no serà fins que creuem el Pont de l'Escuder, que començarà el fort pendent. 


Pont de l'Escuder


A trenta metres del pont, trobarem un indicador, i haurem de seguir el camí que surt a mà esquerre. Ens ho em de prendre amb calma, ja que és en aquest punt on el sender comença a pujar amb ganes, guanyant altitud molt ràpidament, i deixant el santuari al fons de la vall.


camins de les pastures de muntanya



Seguirem per aquest corriol sense pèrdua fins que ens trobem amb la paret que ens indica que el que em pujat fins ara, era només per escalfar, i que el que ens espera farà que si no ho havíem fet, ens despertem de cop, encara que ja portem una bona estona caminant.
Davant nostre tenim una bifurcació: el camí de la dreta, puja més " suaument", gràcies als zig-zags que dibuixa retallant al fort pendent, i el de l'esquerre és un camí recte per una vertiginosa tartera, on de cada quatre passes només n'avançarem dues, i es que es tant empinada que ja sense el nostre trepitjar, a la muntanya li costa retenir les seves pedres.



Agafem el camí que agafem, anirem a donar al mateix lloc, una mica més amunt o avall. Sigui com sigui, un cop a la carena, em de tombar a mà esquerre per anar a buscar el cim del Noucreus. El recorregut en aquest moment, passa a ser planer, i transcorre per una esplanada de pastures d'alta muntanya, que les nostre cames agrairan.


Santuari de Núria al fons de la vall


crestes retallades per on continuarem al cap d'una estona el nostre camí


GR que condueix fins al cim del Noucreus


Un cop haguem fet cim, el qual trobarem desviant-nos pocs metres del camí, tornem enrrere per on em vingut, i en comptes de pujar fins el Pic de la fossa del Gegant, el voregem per darrere pel trencall que surt del Coll de Noucreus i carenegem la plana cresta que surt cap al Nord direcció França, fins que comenci a baixar, que serà a on pararem, i des d'on podrem admirar unes precioses vistes.



Coll de Noucreus


carena


Des d'aquí podem distingir l'espectacular Pic de l'Infern, i el camí que des d'aquí sembla que sigui impossible, que puja al cim.


Pic de l'Infern


cim del Pic de la Fossa del Gegant

Per tornar a agafar el camí i començar a fer la carena que finalitza al Torreneules, podem baixar pel que surt a la dreta i que va a donar al sender, o tirar recte avall, per un sender que és tant curt com abrupte.
Agafat el corriol correcte, ja no el deixarem en tot el que resta de ruta. Va fent xino-xano, carenejant i creuant tots els cims que ens trobem al llarga de la pedregosa cresta, on trobarem el Cim Alt de les Arques, el Cim de Rocs Blancs, el Puig de Fontnegre, el Cim de la coma del Clot, i per últim el Torreneules. 
Ja ho fem a peu o corrent, val la pena parar de tant en tant per mirar el paisatge, i es que la vista que tenim de la serralada que va del Coll de la Marrana fins el Balandrau http://muntanyaimeteorologia.blogspot.com/2011/08/refugi-de-coma-de-vaca-coma-de-freser.html, i de  l'extensió de la Coma de Vaca, es digne i mereixedora de fer-nos perdre uns quants minuts per observar-la. 


inici del camí pel qual carenejarem


Coma de Vaca amb el Fontlletera, el Coll dels Tres Pics, el Balandrau i el Torreneules al fons


aproximadament, mentre fem la carena ens movem sempre per les mateixes cotes,a cavall entre els 2700 i els 2800 metres 

Al cap de poca estona, després d'haver fet tots els cims de la carena, que serà una cosa ràpida, ens plantarem al Coll de Torreneules, a on iniciarem la última, curta i dura ascensió al cim. Al coll i arribarem per una divertida tartera que podem fer corrents, i que ràpidament ens farà baixar fins els 2563 metres, per a pujar de nou al cap d'una estona als 2711m.



Cim de la Coma del Clot i Torreneules


Torreneules


Coll de Torreneules


La pujada és dura però no massa llarga, cosa que farà que en menys del que ens pensem trepitgem el cim. Les vistes del Camí dels Enginyers , de la Vall de Ribes i les muntanyes de Núria, és indescriptible, val la pena pujar-hi per a viure aquesta sensació. A més, em de pensar que degut a la forma de la muntanya, el cim tot i ser una petita esplanada es mol aeri, ja que les parets del pic són molt verticals.




Cim del Torreneules


Vall de Ribes


Baixarem del cim per on em pujat, i agafarem el camí que surt del coll en direcció Núria i l'alberg del Pic de l'Àliga. Aquí si ens agrada còrrer per la muntanya disfrutarem de valent, ja que és un corriol, de vegades molt empinat que baixa metres extremadament ràpid. No te pèrdua, tot i que hi ha un instant, just a la Font Negre, que es perd, però podem veure la seva continuació més endavant al vessant frontal de la vall. Tot i que l'aigua evidentment no està tractada, ve de gust refrescar-se, i més encara tenint en compte que anem per la solana, i possiblement en aquest punt de l'excursió, estem en una de les hores fortes del sol, tot i així ho deixo a elecció pròpia, ja que les aigües de muntanya no senten bé a tothom, i més encara si no s'està acostumat.


                                                                                           Font Negre

El tram que ens queda fins a l'alberg el farem molt ràpidament i podrem descansar, ja que va paral·lel a la muntanya, i només baixa una mica just a l'arribar. 



Des d 'aquí, ja només ens queda baixar fins al Santuari de Núria, a on podem arribar-hi pel Camí de les Creus, que surt de sota l'alberg i passa per dins d'un petit bosc de pins negres, i més endavant es traça per damunt del final de la pista d'esquí, que està just al damunt del cremallera.

SALUT I CAMES!




















8 comentaris:

Trueno ha dit...

molt interessant el blog! felicitats, el trobo molt complet!!

Enric ha dit...

Moltes gràcies! espero que li puguis treure profit!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Enric ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Abilio ha dit...

Hola Enric, he estado ojeando un rato tu blog y veo que te ha dado fuerte por la montaña, si es que la Pica d'Estats, genera carácter, jajajaja.
Este septiembre pasado he estado con mi mujer y unos amigos en el Turó de l'Home que he visto que tienes una entrada de esa cima.
Me quedare por aquí para seguirte los pasos.

Un abrazo

Enric ha dit...

Por el fecebook te havia comentado lo del Blog pero veo que ya lo has encontrado!jejeje Pues si, nosotros vivimos justo al pie del Turó de l'Home, bonito rincón la verdad! Si volveis ya lo sabes!nos hacemos una comilona por aqui. Y si, si de pequeño has conocido esto tan grande que es la montaña, ya nunca más se te despega..! aún así tengo que decirte que la Pica la tengo pendiente... haver si este año!

Un abrazo

CARME ha dit...

Gràcies per haver trovat aquest bloc, segueix com fins ara. Felicitats i en torno a dir gràcies.

Enric ha dit...

Gràcies a tu per a utilitzar-lo, espero que en puguis treure molt profit, i que t'aporti tot el que busques..!

Una forta abraçada, i qualsevol qüestió no dubtis en contactar amb mi!

SALUT I CAMES!