14 d’ag. 2011

Turó de l'Home des del poble del Montseny



aprop de  Montseny, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 22 quilòmetres 
Altitud mín: 505 metres, màx: 1.667 metres
Desnivell acum. pujant: 1.377 metres, baixant: 1.375 metres
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí











Encara que pugui semblar una excursió senzilla degut a que molts em pujat fins aquest cim amb el nostre vehicle, no ens em de deixar enganyar, ja que veureu que l'he catalogat dins la franja dels cims de moderada dificultat, ja que són 1400 metres de desnivell acumulat, els qual en gran part s'assoleixen per camins completament en línia recte fins al cim, cosa que vol dir que són molt pronunciats, i això sense mencionar que la part més dura es fa completament per la solana de la muntanya i sense vegetació que ens protegeixi. Em de tenir en compte que són 22 km.


De totes les excursions que hem fet, s'ha de dir que aquesta és amb diferència la que ha estat mes ben senyalitzada, i es que no deixa lloc al dubte en cap moment! és per això, que em centraré més en les característiques de l terreny, que no pas en la descripció dels trencalls i camins.


Podem deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota la plaça, ja que així el tindrem a l'ombra i ho agraïrem quan tornem de ruta. Em de seguir la carretera que creua el poble direcció amunt, fins que arribem a un petit aparcament de terra senyalitzat, d'on surt el GR 5-2. El primer tram és curiós, ja que passa molt a prop d'algunes cases enjardinades del mateix poble, com per exemple una per on es passa gairebé pel mateix jardí, on te la piscina. 



Mica a mica, ens allunyarem de la població i ens anirem endinsant cada vegada més per una vegetació tupida, creada per un uniforme i antic alzinar, que quan es trenca ens deixa veure el cim del Turó de l'Home, que es cap a on ens dirigim.





 El camí va fent via planerament, i sense adonar-nos'en anirem guanyant alçada, per boscos cada vegada més trencats per esporàdics castanyers i llits de falgueres. Creuarem un camí principal, i seguidament la carretera en dues ocasions, tot i que no cal preocupar-se per perdre el sender, ja que continua davant mateix.



Quan haguem fet l'últim d'aquests creuaments a la carretera, ens espera una curta però pronunciada pujada, fins a situar-nos paral·lelament a l'asfalt, fins que el xafem just a la corba que precedeix la recta que ens condueix a Fontmartina, des d'on veurem el cim i el vessant per on al cap d'uns moments estarem pujant verticalment.



Un cop arribem a la Plana del Coll, em d'aprofitar a carregar aigua, tanta com podem, ja que no trobarem cap altre punt per omplir les cantimplores, i la pujada que ens espera ens farà consumir molt líquid. Personalment portaria si és estiu, mínim 3 litres per cap. 
Un cop aquí, haurem de seguir la carretera, i passada la Font del Senglar, en una corba molt pronunciada a mà dreta, agafarem el camí que evidentment està perfectament senyalitzat, que surt recte avall. No el trepitjarem durant gaire estona, ja que al cap de poc després de creuar un rierol, ja ens desvien cap a la dreta per un bosquet de castanyers i vegetació humida. Aquí comançarem a pujar per un camí que es traça recte i paral·lel a la muntanya, per on haurem d'anar agafant forces pel que ens depararà al cap d'uns moments l'excursió. No serà fins a arribar a una rocosa clariana, on ja perdrem els arbres que començarà a pujar de forma exagerada el camí, on ens trobarem una indicació que senyalant-nos amb una fletxa cap als núvols que ens indica el Turó de l'Home, sembla que ens previngui del que tenim al davant.





En aquesta segona part de la ruta, poc puc dir més que no ens em de preocupar per perdre'ns, i que ens ho prenem amb calma, ja que puja amb ganes, passarem molta calor, i sobretot, que els dos o tres punts d'ombra que trobem, els aprofitem, encara que siguin només un parell de metres quadrats.






Mica a mica, quan parem a reposar o si simplement girem la vista enrrere, podrem admirar unes espectaculars panoràmiques de la Plana del Vallès. El corriol, tot i que no para de pujar, cada vegada estarà més invadit per la vegetació, fins a arribar a una extenció de falgueres en ocasions tant o més altes que nosaltres que ens engoleix, però que ens avisa que el final està a més o menys 15'-20'.






Quan passem entrem durant uns instants a una fageda, estarem a pocs instants del final de la pujada, i es que només ens faltarà un revolt a esquerres, i una última i pedregosa pujada fins a Coll Sebasses, a 1643 metres, per on accedirem per deu metres de caminet flanquejat per roques, que ens dona la benvinguda i l'enhorabona per aquest últim esforç.
Creuem la carretera i la seguim uns pocs metres fins a trobar un camí ample que puja fins al cim, que està a 5 minuts. Un cop a dalt, ens trobem amb l'observatori meteorològic, el qual ha cuidat i viscut tota la vida en Miquel Messeguer, i anteriorment el seu pare, duent a terme una excel·lent feina aportant-nos dades meteorològiques extremadament complertes i acurades, i fent-nos conèixer la fauna i flora d'aquest massís com només una persona com ell pot fer http://miquelturo.lacoctelera.net/
Per a fer cim, només ens queda pujar pel corriol que surt del davant de l'edificació, amb molta cura de la vegetació autòctona que i trobem sobretot, i accedir així al punt geodèsic que ens marca els seus 1706'7 metres!








Les vistes de 360' que tenim són espectaculars, i més encara si tenim la sort de tenir un dia sense calitxa. Em de pensar que en dies clars es veu Mallorca i Menorca des d'aquest punt, i us asseguro que no és cap broma, només em de disposar d'una bona meteorologia, un horitzor clar i per anar bé uns bons prismàtics!
En comptes de tornar per on em vingut, agafarem la pista que baixa pel vessant sud del Turó de l'home, i un cop al plà d'asfalt, seguirem per la que rodeja pel nord-est el Puig de Sesolles, antiga base militar. Daquí, anirem fins al Turó Gros o d'en Paletreques, que és la punta més al Sud, i així poder veure una panoràmica completa de la Plana del Vallès.



Per tornar, recularem pel camí fins la Collada fonda, i al cap d'uns metres just sota el Puig Sesolles, trobarem l'indicador direcció la Plana Amagada, on ens dirigirem, i des d'allà remuntarem la carretera per a tornar a l'inici del GR 5-2 al Coll Sebasses i començar a baixar.

La baixada l'hem de fer amb precaució, tot i així, si el que ens agrada és el Trail-running, o altrament dit les curses de muntanya, podem aprofitar, deixar-nos anar i descarregar una enorme quantitat d'adrenalina. Si elegim aquesta última opció, veurem que ens plantem altra vegada al poble del Montseny en un tres i no res.



Espero que haguem gaudit d'aquests 22 km i d'aquest cim tant especial!


SALUT I CAMES! 

Temps a bon pas i sense encantar-se:

Poble-Montseny- Fontmartina: 1 h
Fontmartina-Turó de l'Home: 1 h 15'

Aquests són temps de persones que habitualment fan muntanya, i han seguit un bon/alt ritme tota l'estona, si no reunim aquestes condicions, podem deixar el global de l'ascenció en unes 4 hores +-. I recordeu, porteu molta aigua i preneu-vos'ho amb calma! També es pot fer deixant el cotxe a Fontmartina, l'únic que així només farem la part dura i la més bonica ens la saltarem. O per contrari, si no volem fer cim però volem gaudir del Massís del Montseny, podem fer des del Poble del Montseny fins a Fontmartina.

Aquesta ruta va dedicada al Miquel Messeguer, presisament per la dedicació que ell li ha regalat a aquesta muntanya i a tots nosaltres! 

Gràcies Miquel!

2 comentaris:

Melcior ha dit...

Una alternativa per a la baixada seria anar fins les Agudes per agafar el camí dels Pous de Glaç, camí cap a les Illes (un corriol espectacular!!) si el seguim fins al final tornariem al corriol del Corrals i si baixem cap a les Illes podem tornar al Montseny pel corriol de les Naiades-Cingles de Bovilar-Trauna-Montseny. una ruta molt recomanable.

Enric ha dit...

Sen dubte ha de ser espectacular, l'anoto per un futur proper!