Castell de Burriac i sender de les tres fonts.

Distància recorreguda: 4,22 quilòmetres

Altitud mín: 122 metres, màx: 356 metres

Desnivell acum. pujant: 258 metres, baixant: 255 metres

Grau de dificultat:  Fàcil

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

No per ser una ruta de menys de 4 quilòmetres i mig és menys maca, ja que estar a 387'5 metres a primera línia de mar, ens ofereix unes vistes increïbles, de les quals poques vegades en podrem gaudir. 

Aquesta ruta recomano fer-la a primera hora del matí, per a poder veure la sortida de sol assentats al mur del castell, us prometo que si ho feu, serà una imatge que us acompanyarà la resta de la vostra vida! En aquest cas, he decidit fer-la a una hora ben assolellada, ja que per explicar l'excursió i fer les fotografies és molt més adequat.

L'excursió no te pèrdua, i tot i pujar força en poca estona, degut al seu escas recorregut, es apte per a tots els públics.
Deixarem el cotxe a on comença el camí de terra, i als pocs metres ens trobarem amb la Font del Camí, a on podrem omplir les cantimplores, ja que si és estiu, us avanço que segur que acaben buides..!

Un cop l'haguem deixat enrrere, al cap d'uns moments ens trobarem una bifurcació, un a dretes més planer, i un a esquerres amb una cadena. Serà aquest últim el que haurem d'agafar.

Un cop comencem a enfilar per la costeruda pista, ens adonarem que guanyem alçada molt ràpidament i sense adonar-nos'en, cosa que farà que, si anem a bon pas, ens plantem a dalt en uns 20 minuts ( temps orientatiu). Cap a la meitat del camí ja podrem veure com s'enlairen des del cim del puig més proper, les runes i la torre que resisteix del nostre Castell de Burriac.

Seguim amb l'ascens, i després d'una llarga recta, trobem un trencant a mà esquerre que ens ve a contrapèl, i serà aquest el que haurem de triar per a pujar al ja pròxim castell. Just en aquest punt, quan comencem a avançar per aquest últim tram, és quan divisem pe primera vegada el mar, tot i que segur que no li parem massa atenció, ja que la rampa que ens espera al davant, tot i ser camí ample, està endimoniadament empinada.
El camí dona pas a un llit de roca, i aquest a les parets, de moment de roca natural, del castell, per on s'encabeix l'escala metàl·lica que ens durà al capdamunt d'aquest colós.
Les vistes són increïbles, Mataró als nostres peus, i un vestit en forma de pineda que neix a les faldes del castell, per anar a morir a les urbanitzacions que trepen per ell fins a difuminar-lo...

Espero que seguiu el meu consell i pugeu a trenc d'alba per veure sortir el sol, i si és així, assentats als volants murs del castell, tindrem una estampa màgica, on podrem veure que quan nosaltres ja rebem la llum del dia, la plana amb els pobles encara resta dormida dins la foscor.

La baixada, en comptes de fer-la desfent el camí traçat anteriorment, la farem per darrere el castell, per on baixa un empinat corriol entre roques, arboços i sauló, que va a donar al monòlit de V Centenari de les municipalitats de la baronia del Maresme,  on és tradició llançar una pedra i que es quedi just al capdamunt sense que torni a caure. No us cregueu pas que és senzill, ja que degut a la gran quantitat de gent que ho ha fet, ja qüasi be ja no resta espai, i ens caldrà més d'un intent per encertar-la.

Per baixar seguirem el camí ja fet, i just passada la cadena, tombarem a mà esquerre per un corriol, on ens indica "Font de l'esquirol", el qual agafarem. 

El caminet es tot just d'un parell de pams d'amplada, i ens condueix a la primera de les tre fonts que visitarem; la Font de l'Esquirol. La segona a on em d'anar és la Font del Ferro, a on trobarem una petita edificació per a guardar-la, i desfent el camí tornant fins la primera, trobarem les indicacions per arribar fins l'última: La Font de les Sureres, a on si seguim el corriol, ens dura a la corba del costat de la Font del Camí, a on tenim el cotxe aparcat.

Espero que la pugueu fer o be en família, o a trenc d'alba, o ambdues alhora, i que conegueu així, una miqueta més aquest petit tresor del Maresme!

SALUT I CAMES!