25 de nov. 2010

L'Olla de la carena del Massís del Montseny: El Turó de l'Home, les Agudes, Castellets, Sant Marçal, Matagalls, Collformic.




Lloc: Parc Natural del Montseny
Sortida: Pla Amagat, aparcament del Turó de l'Home
Distància: 16,19 km
Dificultat física: Moderada
Dificultat Tècnica: Moderada
Circular: No (Trasllat amb vehicle a peu de pàgina)


0_E25_Montseny


Aquesta és una ruta especial que, pels qui no coneixeu el Massís del Montseny, us ensenyarà tota la seva bellesa i grandària d'Est a Oest, o el que és el mateix, del Turó de l'Home a Collformic, passant per les Agudes, els Castellets, Sant Marçal, i Matagalls. No és una ruta circular, per tant haurem d'anar un mínim de dues persones i deixar un cotxe a cada extrem, o que algú ens vingui a buscar al final de l'itinerari. És més aconsellable si no sou de la zona, deixar un cotxe a cada extrem, ja que les carreteres per on haureu de circular són de les més boniques d'aquest massís, i gaudeixen d'una vista tan exagerada que en dies clars, a pocs metres del mateix asfalt, es pot arribar a veure Menorca.
Per tant, el que tenim al davant és una ruta de la qual gaudirem de l'itinerari tant a peu com fent l'aproximació amb cotxe.

Si volem gaudir del cent per cent d'aquesta excursió, recomano començar a caminar 20 minuts abans de la sortida del sol, ja que veure-la des de 1714 metres és una sensació increïble.

Ja hem deixat un cotxe a Collformic, i ens dirigim cap al Turó de l'Home. Per arribar-hi, un cop passat el poble del Montseny ( de baixada), trobarem una corba molt tancada a mà dreta, amb un trencall a l'esquerre que indica que es dirigeix a La Costa del Montseny, serà aquest el que haurem d'agafar. Els primers quilòmetres transcorren per una carretera especialment estreta amb revolts pronunciats, però un cop agafem la principal a la Costa, serà relativament ample fins a l'aparcament del Pla Amagat, a on deixarem el cotxe.

Si em calculat bé l'estona, hauríem d'estar començant a caminar 20 minuts abans de la sortida del sol.
El camí surt a l'inici de l'aparcament, just al pas canadenc per bestiar tot seguint la balla, i en 10 minuts estarem a la carena. El Turó de l'Home ens queda a l'esquerre, al darrere de l'antiga base militar o Puig Sesolles. Tot i així, per admirar una vista perfecte, ens dirigirem cap a la dreta, fins als dos turonets que estan situats més al sud-est anomenats Turó Gros o d'en Paletreques. Des d'allà podrem veure l'alba. 




Ja donada la benvinguda al dia, enfilem cap al Turó de l'Home tot vorejant el Puig Sesolles i un cop a dalt del cim trobem la cabana d'en Miquel, un home que ha dedicat la seva vida al Montseny. Un cop visitat el cim, al qual podrem accedir pel corriol que surt de la mateixa edificació, baixarem recte avall fins a la corba de la carretera que ens queda més al nord, i des d'on surt l'excursió de Les Agudes. Consisteix en carenejar tota l'estona.
L'itinerari va per la part més elevada i a la meitat, ens trobem amb un indret digne de fer les millors fotografies de tardor; el camí s'endinsa durant uns escassos encara no deu metres dins la fageda (Fagus sylvatica) , composta per espècimens centenaris de mida molt reduïda amb troncs i branques recaragolats, ja que les temperatures i els forts cops de vent que impacten a aquestes alçades, no els deixen créixer més d'uns pocs metres d'alçada.




A partir d'aquí, el camí el podem fer per a dos llocs diferents: un és resseguir les crestes de les agudes passant pel Puig Sacarbassa desgrimpant les parets de roca, i l'altre anar pel vessant oest, per on va fent via un sender ben marcat, que va vorejant les esmentades formacions rocoses.
Anem per on anem, els dos indrets es trobaran al Coll de les Agudes, esplanada des d'on iniciarem l'última pujada fins a arribar al cim de Les Agudes. És una rampa de roca força inclinada, però que en menys de cinc minuts la tindrem superada.

Quan arribem al cim tenim la sensació d'estar al centre de Catalunya; les vistes són de centenars de quilòmetres, muntanyes franceses, l'Estartit, el Cap de Creus, etc. Al vessant Nord, trobem la vertiginosa paret per on puja la via d'escalada i la grimpada, i cap al nord-oest la continuació de la nostra ruta, amb l'Ermita de Sant Marçal al bell mig del coll que duu el seu nom.

Per agafar el camí que va als Castellets, que és per on continua la nostra excursió, haurem de tornar al collet de Les Agudes, per on em passat anteriorment, i seguir pel corriol que es traça pel vessant oest del cim. Sabrem que estem pel bon camí, perquè a part de les indicacions, al cap de poc trobarem el tronc d'un vell pi negre ben característic (Pinus nigra).




Un cop aquí, s'ha d'anar molt alerta, ja que es passa per passos molt aeris: el camí deixarà de vorejar Les Agudes per enfilar-se al capdamunt dels Castellets, on hi han les grimpades. El terra no és sempre ferm, i el camí a cops se'ns desdibuixa. El tram fins a tornar a arribar a la fageda serà molt divertit; les grimpades són relativament fàcils i permeten, als qui no ho hagin fet mai, experimentar amb la sensació de la preescalada. No hi ha cap punt complicat, sempre i quan anem amb els ulls ben oberts. Només hi ha un petit salt horitzontal de roca de poc més d'un metre, però que no presenta més atenció que la de mencionar-lo. Quan arribem al penúltim castellet, sembla que el camí s'acabi, o en lloc d'això segueixi recte, COMPTE! Endavant hi ha una forta caiguda i el terra rellisca molt, el camí surt a mà dreta, i va baixant entre roques i arrels de faig. Anem amb compte on posem els peus, perquè la caiguda és considerable.




L'últim castellet el baixarem per un zig-zag incrustat a la roca, i anirem a donar a un petit coll. Un cop aquí, després de pujar a una petita esplanada verda (sempre per la carena), el sender va baixant molt més planer, entre prats de muntanya i ginestells, falgueres i fagedes, i de vegades també petites agrupacions de pins joves replantats. Seguint descendint del vessant fent esses, fins que arribem al Pla d'en Mon, on hi ha la carretera i un aparcament. El creuarem i després de baixar entre fulles i faigs, seguirem per la carretera fins al coll de Sant Marçal.

Abans d'arribar-hi però, trobem uns aparcaments amb bateria a mà dreta d'on surt un camí empedrat, agafem-lo i anirem a donar a la Taula dels bisbes i d'allà mateix, al coll que anteriorment hem dit. Quan prosseguim l'excursió, el més recomanable és reomplir les cantimplores a la bona i fresca Font de Sant Marçal, a uns metres del nostre camí.

En aquest punt queda la meitat de la ruta, i això vol dir pujar i baixar el Matagalls. L'itinerari surt de l'aparcament que hi ha al coll i no té pèrdua. El podríem definir com a una llarga pujada per la segona gran fageda del Montseny. El primer tram puja per uns inclinats i tortuosos zig-zags, a la tardor de vegades amb uns quants pams de fulles. El tram amb més pendent és a l'inici, el qual donarà pas al cap d'una estona a un sender més suau, a cops amb vistes, altres quan s'acosta a la carena, més pla i rocós. Abans d'arribar al cim, ens trobem amb una grata sorpresa, una gran esplanada que forma un prat verd, custodiat per la fageda i petites zones de falguera, amb un curiós roc enmig; és el Coll Pregon.



Ja queda poc, només falta l'última pujada, i sense que ens adonem ja sortirem de la fageda per plantar-nos al Collet de l'Home Mort. Des d'aquí només estem a uns cinc minuts llargs del cim.
Superats els petits colls consecutius de 1639m, 1666m i 1675m respectivament, arribem al cim del Matagalls, 1696m. La vista com no podia ser de cap altra manera, igual que la que ens porta acompanyant tot el mati és esplèndida: el Far,el Puigmal, el Pic de l'Infern, el Bastiments, la Plana de Vic, el Turó de les Formigues, i una llista inacabable de noms.

Quan comencem a baixar però, hem d'anar amb compte, la muntanya ens fa tirar cap a la carena que hi ha a la dreta, i hem d'agafar l'oposada, la que està a l'esquerre. Si agaféssim l'altre aniríem a donar a Sant Segimon i Sant Miquel dels Barretons, però això ja ho farem un altre dia. La baixada és altimètricament igual que la pujada, es compon de tres rampes pronunciades i tres esplanades.
Imatges fetes el 5 de Gener de 2009. Collet dels Llops, Turó de l'Estanyol, Turó Gros de Santandreu, Pla de la Calma, Cingles de Bertí, La Mola i Montserrat.



Fotografia fetes el 5 de Gener de 2009. Collet dels Llops, Turó de l'Estanyol, Turó
Gros de Santandreu, Pla de la Calma, Cingles de Bertí, La Mola i Montserrat.


A la baixada es fa via molt ràpid, en les rampes en forma de zig-zag i recs per un terra rocós i molt erosionat (el Matagalls gaudeix del trist rècord de ser la muntanya europea amb més erosió), i als plans, per un corriol ben definit de terra que si els dies són humits, el trobarem relliscós. L'últim tram sabrem que ha arribat, a part de la proximitat del Pla de la Calma, perquè creuarem una petita zona boscosa, i quan sortim d'ella, ja estarem a Collformic, on tindrem el segon cotxe, per poder retornar altra vegada al Pla Amagat.

SALUT I CAMES!

Recomanem anar sempre acompanyats pel Mapa amb Guia excursionista del Montseny d'Editorial Alpina E-25, la podeu aconseguir clicant AQUÍ:





Enllaços amb cotxe

De Llinars a Collformic:
Hem decidit sortir de Llinars del Vallès perquè si algú no és de la zona, és de fàcil accés. Sortint de la gasolinera, enfilarem cap al Nord direcció Sant Celoni, i abans d'arribar-hi i un cop passat Vilalba Sasserra, trobarem una desviació a mà esquerra cap a Santa Maria de Palautordera i Sant Esteve de Palautordera, l'agafarem. Haurem de creuar els dos pobles i seguir direcció al poble del Montseny, el qual deixarem a mà dreta, i Collformic.
De Collformic al Turó de l'Home:
Itinerari I (Turisme):
Baixarem per on hem pujat, i passat el poble del Montseny, al arribar a una curva molt pronunciada a mà dreta, tombarem a l'esquerra direcció la Costa del Montseny. És una carretera de muntanya estreta, alerta a les corbes no trobar-se ningú. Arribem a la carretera principal i ample, i al moment ens trobem a la Costa del Montseny. Passem de llarg, i continuem pujant, passarem de llarg també Fontmartina, i després de molts revolts, arribarem al mirador de les Goitadores, i a l'instant, amb el trencall a l'esquerre del Turó de l'Home. Seguim amunt i ens durà al Pla Amagat, a on deixarem el vehicle.
Itinerari II (en 4x4):
Baixarem per on hem pujat, i passat el trencall de Sant Bernat, en arribar a una corba molt pronunciada a mà dreta, agafarem el trencall que surt a l'esquerre amb direcció el Camping les Illes. Fins al càmping ho trobarem asfaltat, i un cop i arribem el deixarem a mà esquerra per continuar per la dreta. Arribarem a la Font de Sant Marçal, i d'allà al Coll del mateix nom, de nou asfaltat. Tombem a mà dreta, i fem la carretera que voreja els imponents Castellets. Passem de llarg Santa Fe del Montseny i agafem el Trencall que surt a dretes. El seguirem, i ja al vessant sud trobarem el trencall que puja, i ens conduirà fins al pla amagat, a on deixarem el vehicle.

Del Turó de l'Home a Llinars:
Itinerari I (Aconsellat per les vistes):Desfem l'itinerari II de Collformic al Turó de l'Home fins a arribar a la carretera de Santa Fe, i allà tombem a la dreta direcció Campins i Sant Celoni. Un cop a Sant Celoni agafem direcció Llinars del Vallès.
Itinerari II:Desfer l'itinerari I i un cop a la carretera del Montseny, baixar per on hem pujat.



5 comentaris:

miquel del turó ha dit...

mallorca des del turó: http://miquelturo.lacoctelera.net/post/2007/09/14/mallorca-des-del-turo-l-home-montseny-

Enric ha dit...

moltes gràcies miquel! es un grafic molt bo!

Anònim ha dit...

Aquestes fagesdes semblen boscos encantats!

PD. http://higiniherrero.wordpress.com/2009/12/03/programa-016-%E2%80%93-news-higini-tv-%E2%80%93-03122009-%E2%80%93-es-pot-veure-mallorca-des-de-vilamajor/

Higini ha dit...

L'anterior era jo :p

Enric ha dit...

són magnífiques Higini...! és ben be que el Montseny és lloc de fades i follets, el que l'estimem sabem que és una muntanya plena de màgia...!

MOLT BON ANY!

una abraçada!