El Matagalls i Sant Segimon en BTT

Sortida: Collformic
Cirular: Si
Dificultat tècnica: Alta
Dificultat Física: Alta
Km: 14,10
Bicicleta: Megamo Track 

 

Segur que molts de vosaltres heu fet aquest cim emblemàtic: el Matagalls, però el que també és segur, és que molts no haureu escollit el camí de baixada que us proposem, el qual considerem un dels recorreguts més bonics del Montseny, i encara menys l'haureu fet en BTT.
Abans que res, volem recalcar l'absolut respecte amb el qual s'ha de transitar en btt per rutes com aquesta, ja que és una zona amb una marcada erosió, per tant no haurem de fer ús d'una conducció agressiva, i ens haurem de cenyir als camins i corriols ja marcats.

Deixem el cotxe a Collformic, punt de sortida de l'ascens al Matagalls, i del Pla de la Calma, ja que és precisament el Coll que separa aquests dos indrets, i és on hi trobarem aparcaments habilitats, i un bar restaurant per recuperar forces un cop finalitzada la jornada.

Per començar l'itinerari, agafarem la pista que surt a uns 25 metres del mateix coll, des de la mateixa carretera que baixa fins El Brull, i començarem a enfilar-nos per un camí ample i fressat, que mitjaçant els zig-zags que li fan guanyar alçada ràpidament, va acostat-se i allunyant-se a La Carena dels Roures, que és per ón puja l'itinerari a peu, fins a conduir-nos al Pla d'en Besa o de la Terma. Fa poc que pedalem, tot i això ja em superat més de 200m de desnivell, i val la pena aturar-se un moment, ja que davant nostre, i de cop i volta, apareixen els Pirineus, precedits per la Plana de Vic i el Collsacabra més a l'Est.

En aquest indret, deixarem la pista ampla enrere, i girarem a mà dreta pel camí que enfila cap amunt, i que va a desembocar, després del primer tram de corriol amb vista al litoral, al Pla de la Barraca, i on comença el segon dels tres grans desnivells de que consta el Matagalls per aquest costat. Si som molt tècnics i el terreny està sec, podrem progressar uns metres més damunt de la bici, malauradament, tard o d'hora, tinguem la perícia que tinguem desmuntarem, i haurem de caminar uns cent metres de desnivell positiu molt pedregós, però sense pèrdua, ja que tot i que hi ha 3 o 4 traçades que es van entrellaçant a pocs metres, totes van a parar al capdamunt del Turó Gros de Santandreu, un altre mirador privilegiat, de la vall on es troba el poble del Montseny i més avall Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, i ja més a prop, tota l'extensió de l'inici del Pla de la Calma.

Aquest tros del recorregut és un xic tècnic però molt divertit: el corriol voreja la carena per la seva esquerra, i de mica en mica es va aproximant al contrafort final del cim, a l'últim mur, que és un dels més cansats, potser perquè la traça és molt més difosa, i perquè just abans de coronar els 1696m on es troba la creu del Matagalls, ens trobem amb uns esglaons de pedra impossibles de superar.
La vista des del cim és esplèndida, de 360 graus, amb vistes de Montserrat, Vall de Núria, Ulldeter, Collsacabra, El Turó de l'Home a tocar de nosaltres, el mar i un munt de cims que podrem anar desxifrant mentre fem un merescut mos.

Ara alerta, ja que tot i que vist al mapa sembla que no hagi de tenir pèrdua, els primers metres per on començarem a baixar són perdedors, ja que només hi ha un prat d'alta muntanya, i al no ser la ruta habitual, no està ni de bon tros tant fressada. Haurem de tenir en compte que hem de baixar per la carena, la qual quan estàvem pujant, ens quedava just a la nostra esquerra, per tant iniciem la baixada pel corriol que surt a l'oest del cim (ni al Nord-oest, ni al Sud-oest, ja que serien altres rutes), i que baixa amb força fins al Pla de les Saleres Velles per anar a donar al Collet de la Font, on començarà un descens per esglaons de pedra i corriols rocallosos que van superant diversos prats de pastures, fins arribar al Coll de Collsaprunera* (*en aquest indret, si ens volem estalviar un tram, podem agafar el corriol que baixa cap al Nord-oest, però tingueu en compte que de fer-ho així, ens perdrem la part més espectacular de la ruta). Superarem el Turó que porta el mateix nom que el coll tot vorejant-lo per l'esquerra, i iniciarem un últim i ràpid descens fins al Turó de Sant Miquel. ALERTA. Aquí tenim dues variants: a la dreta una de perillosa i aèria, i més encara portant la bici a la mà, i l'altre més assequible, que són pocs metres de diferència, i que voreja el puig de roca per la seva esquerra, i que ens acaba portant al mateix lloc.

Nosaltres hem escollit el tram perillós, així us el podem explicar: consisteix en vorejar per la dreta el Turó de Sant Miquel, i just quan ho comencem a fer, i quedem al límit d'un balcó damunt del buit, se'ns apareix la petita, espectacular i única capelleta de Sant Miquel dels Barretons, establerta al límit del precipici, gairebé penjant al buit, ja que les seves parets són les que marquen l'amplada de l'agulla de roca on està construïda, fusionada perfectament amb l'entorn. El corriol és dret, relliscós i expostat, però si estem avesats a fer alta muntanya, no ens hauria de suposar cap gran dificultat arrosegar (impossible fer-ho damunt la bici) la bicicleta per aquest marge, per ón primer baixarem uns metres, i tot seguit els remuntarem per arribar just davant l'entrada principal de l'ermita.

El lloc és realment èpic, i molts us sorprendreu de que sigui el Montseny, ja que és molta la gent que el desconeix. Val la pena aturar-se també en aquest punt, i guaitar les vistes.

Quan tornem a emprendre la marxa, remuntarem uns metres fins a la senyalització de l'itinerari (part del tram que haureu fet si heu escollit la traçada més assequible), i tindrem al nostre davant un dels trams més tècnics de la ruta: una baixada sense marcar en molts punts, per un pendent molt inclinat de roca, que va a parar a la pista principal de Sant Segimon, que queda ubicat literalment a sota mateix de Sant Miquel dels Barretons.

La pista que ens trobem ja és ample i ben fressada, ja que a Sant Segimon hi arriben vehicles de la mateixa propietat, i comença a remuntar metres per salvar part del desnivell que hem fet anteriorment. El pendent és gradual, i ni molt menys exagerat, va bé per tornar a normalitzar la pedalada, i els indrets cap als que ens condueix són mereixedors de la ruta, ja que de mica en mica ens porta per dins d'una fageda, fins al Sot de la Fagetona, una corba del camí creuada pel rierol que neix a la Font del Collet dels Llops ( ens l'hem trobat just a l'ultim contrafort de pujada al Matagalls), on trobarem un faig centenari esberlat, amb part d'ell reposant a terra, i part d'ell resistint els embats de la meteorologia pròpia del vessant nord el Montseny, molt més crua del que pot semblar per ser la serralada prelitoral.

Eus aquí ja gairebé el final de la ruta, ja que deixada enrere aquesta bonica corba del camí, ja només ens queda una recta de pujada i un últim gir per tornar a ser al Pla d'en Besa o de la Terma, on a l'inici del dia ens hem desviat per iniciar el corriol de pujada al cim. Ara ja només queda desfer la pista que ens acompanya de nou a Collfomic, tan de pressa que abans que ens doni temps a assimilar-ho ja estarem rodant per l'aparcament.

Volem recordar que es tracta d'una ruta tècnica i física, amb punts complicats, i que transcorre per dins d'un parc natural, per tant hem d'extremar el respecte i la prevenció, no només amb la conducció, sinó en el fet que no es noti on hem parat, o per on hem passat, així mateix com amb el ramat de vaques que segurament ens trobarem entre el cim i Sant Segimon, de ser així, aminorem la marxa, i si de cas ens esperem per cedir pas al bestiar.

SALUT I CAMES!

Agraïments:

A Planet Bikes La Garriga i a Megamo, per deixar-nos probar la Megamo Track i fer-ne el test mesos abans de sortir a la venda.