26 de març 2012

Tregurà de Dalt -Castell dels Moros




 Activitat: senderisme
aprop de  Tregurà de Dalt, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 9,21 quilòmetres 
Altitud mín: 1.380 metres, màx: 2.103 metres
Desnivell acum. pujant: 721 metres, baixant: 721 metres
Grau de dificultat: skill Fàcil
Data:  març 06, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):  
Coordenades: 172




La següent ruta que us entreguem, es una d'aquelles que transcorre al voltant de considerables cims, però alhora es de curta durada i distància, per a que es pugui fer en família, acompanyats de nens relativament petits.
Sortirem de Tregurà de Dalt, i agafarem el  corriol marcat que anirà guanyant alçada tot fent zig-zags per guanyar alçada a través dels camps, fins que arribarem, al cap de poca estona a la creu de fusta, un indret fantàstic per a veure tota la llargada de la vall des d'on em vingut en cotxe.

creu de fusta


pujada per on anem ascendint

A partir d'aquest punt, el corriol va fent amunt tot creuant les "esses" que va fent el camí principal, per on passen els vehicles, i nosaltres l'únic que haurem de fer és anar seguint el nostre sender, el qual ens durà fins a un abeurador de bestiar. 


abeurador



En menys de cinc minuts ja estarem a la pista principal de nou, i  aquesta vegada, en comptes de creuar-la, l'agafarem durant uns instants, fins que veiem, a la nostra dreta, un trencall en pujada, amb l'accés de vehicles prohibit. És aquest el que agafarem, i començarem a fer via fins arribar, tot vorejant el vessant oest del turó, a la Collada del Moro, a 2088 metres, i des d'on veurem, just al nostre darrere, i capa on ara ens dirigirem en breu estona, el Castell dels Moros.




L'ascenció al Castell dels Moros, que farem en cinc minuts, la podem fer frontalment, on podrem disfrutar d'algun punt de grimpada gens complicat, o per contrari per la seva dreta, vorejant a així en pocs metres, la seva part més esquerpada. Un cop a dalt, si anem amb nens em d'estar alerta, ja que el que sembla un turó sense perill, es converteix pel seu vessant Est, en una caiguda de forces metres a una tartera fins al fons de la vall, tot i així, no te cap tipus de perill sabent aquest apunt.

caiguda pel vessant Est 


Panoràmica del Balandrau i el Fontlletera (d'esquerre a dreta) 




La panoràmica que tenim des del petit cim es grandiosa, ja que ens trobem just davant del mur de pics, que va des del Balandrau fins al Gra de Fajol, passant pel Fontlletera i al darrere, cap a on ara ens dirigirem per tornar al punt d'inici, la vall, de la qual no en distingim el fons, que anteriorment veiem des de la creu de fusta, tota guardada per les dues serralades que li fan de límits a cada extrem.
Per a iniciar la tornada de l'excursió, anirem carenejant cap al Sud, direcció la creu de fusta, i quan arribem a la pista principal, tot just passat l'últim turó, anomenat Torroella de Dalt, ja reprendrem de nou la marxa sobre el corriol, per on haurem pujat anteriorment, i per on arribarem a Tregurà de Dalt de nou, en poca estona.




Es una excursió ràpida de fer, o si més no accessible a tots els públics, i que sorpren per la forma del turó del Castell dels Moros, que sorgeix d'enmig d'una desgastada carena, amb un estany pirinenc als seus peus, on s'abeuren les eugues i poltres, les quals si estem de sort podrem veure.


SALUT I CAMES!










7 de març 2012

De Rupit al Salt del Sallent


Activitat: senderisme
Distància recorreguda: 4,52 quilòmetres 

Altitud mín: 689 metresmàx: 845 metres

Desnivell acum. pujant: 200 metresbaixant: 200 metres

Grau de dificultat: skill Fàcil

Data:  març 06, 2012
Finalitza al punt de partida (circular):  
Coordenades: 225

© Montseny 




Rupit, aquest preciós poble de Catalunya, per molts el més bonic, que guarda dins les seves entranyes unes excursions a l'abast de tots els públics i de vistes inolvidables..! Terres de fòssils i cascades infinites, de muntanyes excavades pel pas del temps i l'aigua, de singles tant exagerats com bonics, tant vertiginosos com estimats pels qui els coneixen.




Deixarem el nostre vehicle a l'aparcament de l'entrada del poble, i accedirem a Rupit a través del pont penjat, icona del poble, i que farà, si més no, que comencem la jornada d'una forma curiosa. 
Un cop creuat el pont, i havent arribat al poble, agafarem el carrer principal a mà dreta, i ens haurem de desviar pel segon carreró a mà esquerre, després d'haver creuat una plaça, i tot just a l'inici d'una altra després d'haver passat l'església. 
Per iniciar l'excursió, haurem de passar per sota d'una casa, com podeu veure a la segona imatge que teniu al damunt, i a partir d'allà començarà el corriol que ens durà al Salt del Sallent. 
El primer tram passa al costat d'horts, i va paral·lel a les grans muralles de roca natural que sostenen el poble, fins que arribant a una esplanada, farem un zig-zag cap aball, que ens portarà al costat de la riera.



Un cop arribem a la riera, girarem a mà esquerre i la creuarem, tot pujant uns esglaons de pedra naturals. A partir d'aqui, el camí, recorre ben estret i paral·lel tota la vora del torrent, per una zona ben humida de bosc de ribera, la qual, per poc que hagi plogut acostuma a estar força enfangada. No trigarem a començar a notar que el camí comença a descendir amb més força, i a fer-se més revirat; es just llavors quan arribarem al Salt del Molí Rodó, una cascada, que tot i no ser comparable en mides a la seva germana que trobarem a continuació, no deixa de ser espectacular. 
Trobem vestigis d'una antiga presa al seu capdamunt, en forma de grans blocs de pedra alineats, i si ens acostem al seu marge, podem veure que l'aresta de la roca es tant perfecte, que sembla fins i tot artificial.
De tornada, i si el riu no està massa crescut, serà per aquest punt per on creuarem i arribarem al final de l'excursió.






A partir d'aquí, el camí canvia totalment, passa de ser un bosc de ribera, per convertir-se en un alzinar (Quercus ilex) , amb boix (Buxus sempervirens), degut a que estem en una zona on ja i toca el sol, factor que notarem clarament per poc assolellat que sigui el dia.
Anem baixant forces metres en poca estona, tot vorejant pel vessant est de la vall, i en pocs minuts anirem a trobar-nos amb una font, des d'on surt el camí fressat, ja d'una amplada considerable. El recorregut que ens queda fins al Salt del Sallent, el farem sense adonar-nos'en, ja que el desnivell de baixada es suau, i el terra està en perfectes condicions.
Al arribar a la pista principal, només haurem de tombar a la dreta 20 metres, i ens trobarem amb el famós Salt del Sallent. Tot i que ens podem aproximar fins a l'abisme sense dificultat, no em de menysprear l'enorme alçada i les traïdores ràfegues de vent que poden bufar a l'ampit de la cascada. MOLTA PRECAUCIÓ, NENS SEMPRE ACOMPANYATS.


 


Un cop havent vist des del mateix punt del salt la cascada, recularem uns metres fins a la pista principal, i la seguirem cap amunt a mà dreta, uns 150 m, fins a trobar el mirador, des del qual podrem admirar tota la inmensitat del Salt del Sallent, i sen's encongirà el cor, si anteriorment ens em apropat al precipici, al veure on estàvem situats.
Davant nostre tenim una panoràmica espectacular, que va des del Far, a mà esquerre, fins a la Agullola, just a l'altre extrem. En aquest punt podem aprofitar a fer totes les fotografies que ens plagui sense por, ja que estem protegits per una barana prou alta com per no patir.




Per tornar, seguirem el mateix camí de la baixada fins arribar de nou al Salt del Molí Rodó, on si la riera no està massa crescuda i podem creuar sense perill, accedirem a l'altre riba, des d'on surt el corriol que haurem d'agafar, i el que ens conduirà ja cap a l'última part del recorregut. El camí va pujant xino-xano pel vessant oest de la vall, i en pocs minuts, després de recórrer una zona força humida, arribarem a una solana més rocallosa, des d'on agafarem el tram de corriol que puja cap a l'Ermita de Santa Magdalena.


L'Ermita de Santa Magdalena està situada en un turonet just al davant de Rupit, amb unes vistes del poble privilegiades. La noticia més antiga que se'n troba es del 1660, i tot i que data del segle XVII, el seu interior recorda al Romànic.

Desfarem els pocs metres que ens em desviat del camí principal, i el continuarem, vorejant així la nostre última visita. Aquest sender ens anirà duent fins al costat del riu, on ens trobarem amb un pont de pedra, el qual ens conduiria fins a l'inici de la nostre excursió, però que no és en aquest cas el final que em elegit. 



Deixant el pont a mà dreta, continuarem per el camí marcat, fins arribar a una font, que es troba al costat d'un petit salt d'aigua. 
Continuarem el corriol, el qual a partir d'ara i durant els escassos cinc minuts que queden de caminada, anirà recorrent tot l'interior dels sostres de pedra natural, damunt dels quals hi han edificats carrers, restaurants i hotels. 
El camí anirà a morir just a les escales de pujada al pont penjat, per on em creuat a l'inici de la ruta, i des d'on podrem tornar al cotxe, o millor encara, al poble a gaudir de la magnifica gastronomia, i l'excel·lent pa que si forneja.



La durada de l'excursió, anant a un ritme suau, es de 25 minuts de baixada i 35-40 de pujada apròximadament.


SALUT I CAMES!

Per què en una excursió l'essència no és el punt final, sinó el recorregut i la companyia..!




Una bona forma d'acabar el dia, es visitar el Santuari del Far, que el trobarem seguint la carretera que va des de Cantonigros a Rupit, i des d'on es poden admirar unes panoràmiques realment espectaculars, amb el Pantà de Sau, el Turó de l'Home, Matagalls i molts més, i si tenim sort i em calculat bé, fins i tot d'una esplèndida posta de sol.






Curiositats de l'excursió:






El Montseny ens apareix en una esquerda..!