Camí Vell de Núria,Camí dels Enginyers i Gorgues del Freser ( 30 km )

Distància: 29 km

Altitud mínima:1127 Altitud màxima: 2138
Dificultat física: Mitjana Dificultat tècnica: Mitjana
Temps aproximat: Queralbs-Núria: 2h Núria-Coma de Vaca: 3h Coma de Vaca-Pont de Daió 2'5h

Aquesta ruta/travessa es compon de tres parts, que podrien ser tres excursions per separat. Fent-les juntes, aconseguim tancar un recorregut amb el que recorrerem, al llarg de vora 30 quilòmetres, part de la Vall de Núria i la totalitat de la Canal del Freser. No te massa dificultat tècnica, però si força perillositat degut als grans passos aèris amb els que ens trobarem al Camí dels enginyers, i alguna petita grimpada. Degut a això, cal ser una persona ja acostumada a fer muntanya, ja que sinó, els passos que amb prou sang freda es superen sense dificultats, d'altra forma podrien desembocar en un punt massa complicat. NO FER-LA EN HIVERNAL si no tenim un alt nivell tècnic. Com a molt aviat ja entrada la primavera, ja que el gel i la neu perdura a les canals, i degut al brutal pendent pel que creuem horitzontalment, una patinada ens duria a una caiguda fins al fons de la vall.

Deixem el cotxe a Queralbs (on si ens volem estalviar la pujada a Núria, podem agafar el cremallera) i caminem fins a la plaça que trobarem tot just entrar. Un cop allà, ja veiem la indicació de " Camí Vell de Núria", la qual haurem de seguir fins el Santuari. Els primers metres transcorren per dins la població, guanyant terreny molt ràpidament, i en un revolt a mà esquerre, deixem els ciment ratllat per agafar ja el corriol mig empedrat a través dels camps.

Creuarem un prat on és molt possible que ens trobem uns quants matxos i eugues amb els seus poltres, i al cap d'uns moments arribarem al camí asfaltat, que deixarem al cap de poc més de vint metres per tombar a l'esquerre i seguir pel que puja i a on tornarem a trobar les indicacions de Núria. 

El nostre recorregut durant aquest tram va paral·lel al cremallera, fins que de cop i volta pujarem en zig-zag per anar a donar a un tram de tartera a on trobarem un trencall a mà esquerra que posa "Pel roc del Dui" , no agafar. Seguirem rectes, per un camí en ocasions força aeri i també per algun bosquet de Pi negre ( Pinus nigra), fins al cap d'una estona, desprès de passar per un refugi natural de roca, ens trobem amb el Pont de Cremal, a on quedem encaixonats pels dos vessants de la vall, que semble que es vulguin arribar a tocar.

Pont de Cremal

Passat aquest punt, continuem pel vessant dret de la Vall fins a trobar-nos al final d'uns zig-zags, amb el Mirador del Salt del Sastre, 1691 metres, des d'on podrem veure el gran desnivell que em assolit en tant sols una estona des del pont. El camí és planer a partir d'aques punt, i passarà per la bonica cascada de de Cua de Cavall, fins al cap de cinc minuts que passarem per sota d'un pont per a tornar a estar a l'esquerre del Cremallera.

 

Anirem pujant per un camí ben marcat tota l'estona, fins que trobarem unes escales, que tot just superades, arribem al costat del turonet de la Creu d'en Riba, des d'on ja podem admirar la Vall de Núria amb el Santuari al bell mig.

Idílic i espiritual lloc, bressol de l'excursionisme català, avantpassat de la nostra història (estatut de Núria). Creuarem la plana de la Vall, i haurem d'anar fina al telecadira, des dón malauradament, haurem d'enfilar per la pista d'esqui, ja que no hi ha cap altre accés fins a l'inici del Camí dels Enginyers. Haurem de segui el camí de les Creus, fins arribar al Coll que hi ha sota l'Alberg del Pic de l'Àliga, a on val la pena estirar-se uns moments a l'esplanada verda, i deleïtar-nos amb les meravelloses vistes que s'observen de la Vall, i que serà l'últim moment que les veurem.

Des d'aquest punt, podem veure el començament del sender GR-11 del Camí dels Enginyers, que es el que agafarem. El corriol va guanyant alçada molt lentament tot creuant els inclinats pendents i creuant rierols fins a arribar a un mirador natural des don, en un dia clar, podem veure fins la serralada pre-litoral. Aquí i trobarem un senyal a on diu que el refugi de Coma de Vaca està a dues hores.

Des d'aquest punt, el Camí dels Enginyers, el podríem resumir en tres parts: El primer, com el fet fins ara, el segon, més tècnic i amb algunes roques i grimpades aèries, i el tercer, el suau descens fins el refugi.

 El primer tram, com ja em comentat, es com el tros fet fins ara, un camí horitzontal que transcorre pels inclinats pendents, i en alguns moments, segons l'època, allà a on hi han rierols ens podem trobar amb pales de neu, que si no fós per la gran caiguda que tenim pendent avall, no suposaries cap problema, tot i així, si ha fet calor, pot ser que a sota siguin buides, i ens i podriem enfonsar, per tant es recomanable vorejar-les pel capdamunt, i creuar pel tros més estret o, si es pot, per on hi hagi un pas sec. Les vistes són increïbles, i sota nostre podem observar la serpentejant i vertiginosa Canal de Daió. Fins aqui no tindrem cap problema, mentre vigilem a on posem els peus, ja que continuem amb un fort desnivell a la nostra dreta..

Mica a mica, ens anirem endinsant, sense adonar-nos'en dins el segon tram del Camí dels Enginyers, aquest sí que pot resultar perillós, i cal estar acostumat a l'alta muntanya per a fer-lo, ja que si tècnicament, si no hagués caiguda no suposaria gran dificultat, tenint en compte els tallats, i que en alguns trams el camí esculpit a la roca no arriba als dos pams d'amplada, cal tenir un mínim de destresa. Tot i així, amb prou cura no em de tenir cap tipus de dificultat per a superar amb èxit tots els trams. Primer anirem sortejant agulles de roca i algun tram de tartera, a on i trobarem una petita cabana de pedra que ens podria servir d'aixopluc en un dia de ventisca, i després ja es convertirà tot en dos medis que s'aniran alternant: el primer pura roca que sortejarem pels seus trencats, escletxes i balcons vertiginosos, i l'altre, que serà en aquest punts a on anirem sumant o restant el desnivell, prats alpins, encaixonats sota dels tallats i que són un trampolí al buit. Al llarg d'aquesta zona, ens trobarem amb dos ajudes artificials, la primera un parell de graons clavats a la roca per ajudar a superar una roca de poc més d'un metre setanta, i l'altre un encadenat de seguretat, separat en tres trams contigus, que sumen uns trenta metres a ull.

Pas estret i aeri per una cornisa de pedra 

Tram d'esglaons de seguretat, la segona fotografia es el zoom de la tercera. (fotografia feta cap endarrere)

               Cadena de seguretat (fotografia feta cap 
                 endarrere)
                                                                                      

   Prats alpins típics de regions boreoalpines       Petita grimpada d'un metre i mig

Un cop superat tot el terreny rocós i delicat, arribem a uns trams de pujades i baixades en zig-zag pels ja descrits prats, i un tram de tartera, que un cop superada arribarem a l'inici del tercer i últim tram del Camí dels Enginyers. Abans de començar la baixada podem fer un petit descans, ja que ens trobem al Coll dels Homes, un mirador natural amb el que despedirem les vistes de l'altre vessant de la vall, ja que al cap de poca estona ja estarem caminant per ell.

Només ens queda la progressiva i agraïda baixada fins el refugi de Coma de Vaca, a on podrem reposar forces, en cas que estigui obert i estirar-nos una estona als prats de la plana, tota retallada pels varis torrents que la creuen esquinçant-la, i els qual podrem superar per un petit, destroçat, i amortitzat pont metàl·lic, per a col·locar-nos al vessant sud de l'esplanada, ja que serà des d'allà d'on sortirem per a fer el camí de baixada per Les Gorgues del Freser.

Aquí podem relaxar-nos ja que, tot el tram que queda ara, menys els primers 5 minuts serà de baixada. L'inici del camí, contradictòriament, en comptes de baixar s'inicia en pujada i en direcció el Torrent de Bogadé, es una mica confós, però al cap de pocs metres veurem que puja amunt pel vessant dret, per dur-nos de nou al corriol fressat.

Segons l'època, degut a estar a la cara nord de la muntanya, podem trobar clapes de neu, que no ens presentaran, mentre no sigui hivern, masses problemes. El camí després de creuar el torrent, gira a mà dreta, per ja començar a traçar-se pel lateral de la Vall que no deixarem, ja fins a tornar a creuar el riu quan portarem una tercera part del recorregut fet. Si estem cansats, se'ns pot fer una mica pesat tot i ser baixada, però no podem deixar de contemplar el meravellós paisatge amb el que ens obsequia la Vall de les Gorgues del Freser i mirar, sorpresos i incrèduls, les abruptes crestes i agulles de roca per on, fa tan sols una horeta i poc caminàvem i ón, des del punt estant, sembla impossible que hi pugui existir camí algun.

El camí de les Gorgues del Freser, també el podem separar en dues parts, separades pel Pont que creuarà el riu una estona més avall.

Anem superant roques, tarteres i serpentejants i inacabables zig-zags, i com més baixem, mica a mica a voltes, ens anem endinsant per petits bosquets de pi negre en poca o molta mesura, ens ha acompanyat durant tot el dia. Encara que sigui un tram no gaire llarg i que sigui només la tercera part del recorregut, trigarem tant a fer-lo com les dues parts restants. Despres d'una bona estona, arribem al plà, per on creuarem el riu d'aigues nivals i cristalines per un desafiant pont de fusta, que cruixeix i es mou, però que ens permetrà canviar de vessant de la vall, per ja quedar-nos'hi fins al final del camí. 

                                                                    Camí dels Enginyers des de baix

                                                                    Pont de la Riera del Freser

A partir d'ara, serà ràpid baixar, ja que el desnivell és força regular, i no es fa amb grans pendents, sinó que va baixant progressivament, i ens permetrà, si encara ens queden forces, i pels amants del trail, còrrer durant una estona pels camins que creuen boscos de ribera prats i rierols. Quan portem ja una estona baixant, trobarem una desviació a mà esquerre i en sentit oposat, que ens indica cap al Serrat, NO FER CAS I SEGUIR RECTE, en cas contrari no ens perdríem però farem molta més pujada i després haurem d'anar fins a Queralbs per la carretera.

Després de baixar per una zona empedrada, arribarem al Pont de Daió, a on s'acabarà el camí i començarà l'asfalt.

Fins arribar a la carretera de Queralbs, el camí asfaltat baixa suau pel costat del riu i de prats verds d'herba tova que ens invita a estirar-nos. Tot i ser ja el final de l'excursió, aquest últim tram ens permet gaudir d'un relaxant paisatge, i pensar en els molts quilòmetres de roques, corriols i vistes aèries que portem als peus, i que  ben segur que ja ho noten.

Un cop arribats a la carretera, ens quedarà un quilòmetre de pujada per la carretera fins a Queralbs, precaució amb els cotxes, no hi ha espai per als caminants!

Espero que la pugueu aprofitar i gaudir tant comnosaltres ho he fet!

SALUT I CAMES!

*Aquesta ruta la dedico al Carles i la Tresa, els quals després d'haver-me quedat sense aigua per haver-se trencat la cantimplora, em van donar la meitat de la que portaven. Des d'aquí , una abraçada!