Pic de l'Infern, Bastiments i Pic de la Dona

Activitat: alpinisme

aprop de  Setcases, Catalunya (España)

Distància recorreguda: 14,68 quilòmetres 

Altitud mín: 2.090 metres, màx: 2.855 metres

Desnivell acum. pujant: 1.113 metres, baixant: 1.104 metres

Grau de dificultat:  Moderat

Data:  desembre 09, 2010

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

Coordenades: 481

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1346628

Tenim al davant una ruta bonica, aèria, d'altura i circular, personalment, una de les meves preferides. El lloc de dita ruta és Ulldeter, a on podrem accedir per bones carreteres, en principi a qualsevol època de l'any.
La ruta en resum és fondejar la vall fins el final, accedir allà a la carena, i tornar fent tots els cims.

Deixarem el cotxe a la última curva dels característics zig-zags que hi han just abans d'arribar a l'estació d'esquí, i d'es d'allà, emprendrem el camí fins al refugi d'Ulldeter. El caminet va pujant pel costat del riu, fins que el creua i ascendeix fent esses fins al refugi http://www.ulldeter.net/cat/index.html.

Arbre del Refugi d'Ulldeter amb Gra de Fajol al darrere

Un cop aquí, agafarem el camí que surt de darrere l'edificació, i el seguirem vall amunt, per la pista d'esquí. Després d'haver superat uns quants pendents, trobarem al fons de l'embut, una paret amb el camí pujant en zig-zag; és el Coll de la Marrana, que superarem en poca estona.

Vall des del Coll de la Marrana

Un cop al coll, ens trobem amb tres camins; un cap al Nord que puja a Bastiments, una cap al Sud que puja cap al Gra de Fajol, i un cap a l'Oest, que tira cap a la Cabana de Tirapits, que és el que agafarem.

És un camí molt agradable, el primer tram en lleu baixada i el segon en suau ascens, que va pel fons de la vall, tot creuant pastures i el Aigols Podrits, i un tram una mica més rocós. Després d'haver pujat fins la marrana, aquest tram ens haurà servit per agafar ritme, i un cop a la Cabana de Tirapits estarem a punt per a començar a fer la carena amb els cims.

                                                  Cabana de Tirapits

La cabana pot semblar una feble barraca de pedra però ens enganya: el sostre està reforçat amb metall, i al seu revers i te un botó d'emergències. L'entrada s'ha de fer a quatre grapes, i un cop a dins, ens adonem que és més estreta del que sembla, ja que els murs són de vora un metre de gruix.

Ara si que començarem l'ascenció i el tram més complicat del dia, que amb seguretat i una mínima experiència a la muntanya, no tindrem cap tipus de complicació:

cresta i caiguda cap a la vall

És tracta d'un petit pas rocós per la carena, amb caiguda al vessant sud, que si és complicat és sobretot per les fortes ràfegues de vent que bufen en aquest indret, i ens poden fer perdre l'equilibri donant lloc a un accident fatal. Un cop s'hagi pogut creuar al vessant nord de la cresta, ja no hi haurà la més mínima complicació fin a arribar als primers dos cims. Les vistes són imponents i vertiginoses. Podem observar des dels més esquerpats i ennegrits penya-segats, l'Estany Negre i l'Estany Blau.

 Ens trobarem en un petit collet, molt aeri, a on a mà dreta, a pocs metres i tenim la creu que marca el Pic dels Gorgs de 2851 metres, i a mà esquerre, seguint el camí a uns encara no 3 minuts el famós i temut pel seu nom Pic de l'Infern, amb els seus gens menyspreables 2869 metres.

Cim del Pic dels Gorgs

Cim del Pic de l'Infern

Baixem del Pic de l'Infern, i abans d'arribar al Pic dels Gorgs altra vegada, agafem el camí que baixa a mà esquerre, cap a l'est. Des d'aquí podem veure clarament, que abans d'arribar al Bastiments, haurem de fer una altra muntanya que es diu el Pic del Freser. Tot aquest recorregut, serà per tartera, grans blocs de pedra i en comptades ocasions, un estret camí per les collades entre els cims. Al cim del Pic del Freser no hi ha cap creu que ens el marqui o anomeni, però la seva alçada és tan sols 16 metres inferior que el Pic dels Gorgs.

Cim del Pic del Freser

Un cop aquí dalt, només ens queda la última i llarga pujada que ens portarà al cim, o més ben dit a la carena del Bastiments, 2883metres, ja que és una cresta de tres-cents metres de llarg amb tant sols 2 metres de diferència en altitud un extrem amb l'altre. 

Bastiments

Un cop aquí, es podria baixar fins al Coll de la Marrana i desfer el camí fet, però he optat per a allargar una mica la ruta, i gaudir així d'unes magnífiques vistes, en les que es pot albirar, fins i tot, el Cap de Creus.

Baixarem pel camí que continua la carena cap a l'Est. El primer tram el farem per un terreny molt pedregós, fins arribar al Coll de la Geganta, a on trobarem un corriol, per on haurem de seguir. Hem de tenir en compte, que l'itinerari ressegueix la carena, i voreja l'estació d'esquí per dalt, per tant encara NO em de baixar. Aquest tram te un encant especial, i es que és molt aeri i alhora molt ampli, amb moltes vistes, i un silenci eixordador, que ens acompanya durant tot el trajecte. Arribarem al Puig d'Ombriaga, un petit turonet enmig de la Pla d'Ombriaga, molt rodó i de 2634 metres, format de roques mig tapades per herbassar d'alta muntanya.

Puig d'Ombriaga

Ja passat aquest últim, continuarem pel camí, que travessa un pla lleugerament ascendent, i es perd dins els prats. És molt possible que un cop aquí, perdem la pista del corriol, però no hi ha problema, ja que ens em de dirigir cap al Pic de la Dona, que ens quedarà al nostre davant i cap a la dreta, i és tant sols una última pujada per l'herbassar, fins a un mugró final el qual serà el cim.

Cim del Pic de la Dona al fons

Un cop al Pic de la Dona, de 2704 metres, podem gaudir del peculiar cim, una esplanada amb diversos paravents de pedra en forma de mitja lluna o cercle sencera, i fites repartides arreu i sobretot, relaxar-nos, i dedicar una estona a admirar les vistes que hi han fins al mar, veient com el Pirineu s'endinsa dins el Mediterrani, i la gran panoràmica de 360 graus. És un indret que convida a la meditació.

Pic de la Dona

L'itinerari a seguir, surt d'una de les fites de més al sud del turó, i baixa carenejant fins a la Portella de Mentet. Aquest tram és força bonic, i passa per les Roques Blanques. Sabrem que em arribat a la Portella per les indicacions que hi han, i un cop allà tombarem a mà dreta cap a l'oest, per un zig-zaguejat camí, que baixa fins al fons de la vall.

Portella de Mentet

Aquest tram, si es vol fer corren és molt ràpid, i en pocs minuts haurem desfet una gran part del desnivell assolit. La primera meitat d'aquest últim tram transcorre pel vessant Nord de la vall, per la nostre esquerra, i després de creuar el torrent canvia de costat. Un cop aquí, en poca estona ens plantarem ja, a l'aparcament de l'estació d'esquí, i si continuem la carretera cap avall, en mig quilòmetre ens trobarem el cotxe.
Personalment recomano parar a prendre alguna cosa a Camprodon, preciós poble amb característic pont de pedra.
Epero que aprofiteu molt aquesta excursió, val la pena en tots els sentits.

SALUT I CAMES!

Eina i Noufonts, Vall de Núria

Activitat: senderisme

aprop de  Queralbs, Catalunya (España)

Distància recorreguda: 11,3 quilòmetres 

Altitud mín: 1.957 metres, màx: 2.831 metres

Desnivell acum. pujant: 938 metres, baixant: 930 metres

Grau de dificultat:  Moderat

Data:  desembre 02, 2010

Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

Coordenades: 231

http://ca.wikiloc.com/wikiloc/view.do?id=1334168

Si vols començar a fer alta muntanya passant dels 2000 metres d'alçada, però tens por d'elegir unes excursions massa difícils, aquesta és la teva! Només cal tenir un mínim estat de forma per a emprendre la pujada, i ganes de veure unes vistes esplèndides!
És una ruta relativament curta, i amb un mati la podem fer tranquilament.

Aquests dos pics, Eina i Noufonts, 2786  i  2861 metres respectivament, es troben al característic paratge de la Vall de Núria http://www.valldenuria.com , just enmig de la seva olla. Pels qui no i hagueu anat mai, val a dir que quedareu sorpresos per la peculiaritat de l'indret; una vall amb forma de "U", amb un Santuari al bell mig, que se'ns descobreix, guardià de l'estany, tot sortint d l'últim túnel amb el cremallera.

Un cop arribem al Santuari de la Vall de Núria amb el cremallera, on és final de trajecte i haurem de baixar, ens trobarem, mirant cap al Nord, amb una vall simple a l'esquerra, i una doble a la dreta. Serà aquesta última la que haurem d'agafar prenent de les dues petites que surten d'aquest punt, la de l'esquerra. Creuarem el torrent i emprendrem el camí, que puja per un fort pendent per plantar-se al cap de poc, en un terreny més pla que puja suau paral·lel al rierol.

vista endevant

vista posterior

                                                              

Arribem a la gran esplanada situada just al davant de la Coma d'Eina. Tornarem a creuar el torrent per a enfilar pel vessant oest, tot zig-zaguejant passant per la Font de la Trinitat, i al cap d'una estona de guanyar alçada, ens trobarem a la Barraca dels Soldats, just al capdamunt de la carena que va des del Roc de la Malé fins el Puig de Núria. Des d'aques indret, segons les condicions meteorològiques, podem gaudir ja, d'un esplendorós mar de núvols als nostres peus. A partir d'ara, el camí ja no pujarà tant ( només un petit tram a l'inici), i ens conduirà per la carena fins al Coll d'Eina o de Núria, de 2684 m.

mar de núvols pujant cap a la barraca dels soldats

arribant al coll d'Eina

Un cop al coll, només ens quedarà pujar fins al Pic d'Eina, per un pendent molt progressiu i que farem de seguida. Des del cim, podem admirar unes vistes espectaculars, les muntanyes franceses, la Vall de Núria, i tot això custodiat pels germans grans Finestrelles 2829m. a l'oest, i el nostre proper destí, Noufonts a l'est, seguit de Noucreus, Pic de l'Infern i Bastiments. 

itinerari a seguir

Com podeu veure a l'imatge, l'itinerari a segui a partir d'ara fins al Pic de Noufonts és, altra vegada com tant sovint passa a aquesta vall, carenejar, per un camí que no presenta la més mínima dificultat. És més tros que l'últim tram d'ascenció a Eina, però tot i així, serà relativament ràpid, a més hem de pensar que, un cop al cim, ja tot serà baixada.

Ja som al cim, s'ha de dir no obstan, que és un cim estrany, similar al Puigmal, en comptes de ser agullat és una ample esplanada, testimoni geològic de que és una zona molt vella i/o d'una forta erosió.

vistes cap a França

esplanada del cim

cim del Noufonts

Ara el que quedarà d'excursió serà una ràpida i divertida baixada. Per començar-la, baixarem del cim just pel camí que surt al costat de la fita, i que ens conduïra fins al coll de Noufonts ( en cas que es vulgui, podem seguir fins al Noucreus i baixar des del seu coll). Aquí ens espera una tartera amb un trepidant camí, que finalitza a l'esplanada de la coma de Noufonts, l'inici de la vall.

baixada de la tartera

Des de la plana, haurem d'anar baixant, per un corriol bucòlic que transcorre a escaços metres del torrent, i que passa enmig de pastures, animals i planes verdes.

Al cap d'una estona cap a l'alçada de la Font d'en Llorenç ja divisem el santuari, ara podem estirar-nos una estona davant l'esatny, i fer una petita becaina. Aquesta excursió, està especialment indicada per a persones que volen rutes amb poca dificultat, o amb nens ja acostumats a muntanya, i que no volen renunciar a fer cims de més de 2000 metres.

SALUT I CAMES!