La ruta de la semi ( Collformic-Cànoves), es podria definir en tres parts: el Pla de la Calma, la Carena d'en Bosc i l'última i ràpida baixada fins a Cànoves.
Quan hem arribat a Collformic cap a les 8, tots estàvem sorpresos; estava nevat! però millor així, ja que la jornada es presentava molt més emocionant. He fet el primer tram a peu per escalfar, fins al pla de l'ase mort, a on hi havia el primer avituallament, m'han ofert pastes de xocolata però, acabava d'esmorzar! tot i així n'he agafat mitja.
He baixat per la pujada de la mel, el Pla de l'Estany, i passat aquest últim i el Pla del Bassau, m'han fet desviar a la dreta tot just pujant pel Pla d'en Clot. M'he sorprès gratament, ja que pensava que aniríem tota l'estona per pista ample, i jo sóc més de corriols estrets. A partir d'aquí, s'han anat combinant senders estrets, vaques que m'observaven estranyades, i trams de pista, això si, sempre secundària i d'un gran encant. El terra un cop agafat el corriol ja no era gel, i com que era el tercer de passar-hi , tot i haver de dos a tres dits de neu, era com anar obrint pista, només marcada per les petjades de les bambes de la parella del meu davant.
Aquest tram fins arribar a el Bellit ha estat molt divertit, i m'ha ajudat a conèixer molt més a fons el pla de la Calma.
Després d'un llarg corriol molt bonic, he arribat a la pista ample i a el Bellit, a on hi havia el segon avituallament i el primer punt per segellar. M'he guardat la botifarra ( que per cert estava boníssima) i he seguit corrent. A continuació ha vingut un tram de pista amb pujada, i després de creuar la pista principal del Pla de la Calma, ha començat el corriol de les Carenes d'en Bosc. Esplèndid tram, un camí bucòlic, estret, a trams en sol a trams a l'obaga, ara amb vistes a Vallforners ara als cingles i a la Mola i Montserrat.
He passat per la Collada fonda, el Collet de les Palomeres i abans d'arribar al Pla dels Bous, després d'haver-me torçat dues vegades el turmell, m'he l'he torçat una tercera vegada, però com que llavors estava corrent, he tastat el terra. No ha estat res greu, un petit esquinç només, i he seguit corrent, ja que caminant al retenir el pes em feia més mal. Tot i així he pogut gaudir d'unes meravelloses vistes.
Panoràmica de la plana del Vallès, Cingles de Bertí i Tagamanent.
He arribat a l'avituallament i segon lloc per segellar, i m'han dit que a partir d'allà, faltaven senyals que algú havia tret, tot i així, val a dir que no he tingut problemes per baixar.
Roca Centella
A partir d'aquí tot ha estat baixada, la primera meitat per un corriol com el fet anteriorment, i la segona meitat pista ample amb zig-zag fins arribar a Cànoves.
Quan he arribat he pensat que haurien arribat molts, i la dona que passava llista ( per cert molt amable!), m'ha dit que no, que dels 235 que feien la semi, era el quart! molt content, m'he assentat al terra, amb la motxilla que m'han donat com a obsequi, i he començat a recordar tots els quilòmetres fets... QUIN GRAN DIA!
Hora de sortida: 8:00
Hora d'arribada: 11:00
Km: 20,27
Temps: 3 hores
SALUT I CAMES!
Itinerari:
4 comentaris:
Ei nano, jo no e gaudit tant però crec que me equivocat a l'hora d'agafar el recorregut (hauria d'haver agafat la semi també) estic desitjant que hi hagi una altre cursa per poder fer la semi amb tu i així gaudir d'aquest marevellós esport!!!!
I tant que si Edgar! A la pròxima disfrutaràs, ja veuràs com si! Esperem que sigui aviat!
Cada dia m'agrada més el Trail Running!!
Es nota que t´ho vares pasar pipa, que tal el tormell?, espero que be.Cada any la tinc ullada la Semi, i ara despres de llegir la cronica, encara en tinc mes ganes.
El turmell encara una mica inflat, però despres d'una setmana fent piscina tot b! merci! doncs si, val la pena la veritat, a més tot és baixada, i no hi ha cap punt on pateixis, et pots deixar anar i deisfrutar dels corriols durant 20 km...! Ara esperant la cursa del dia de la Marató a la Roca del Vallès, saps que tal és?
Publica un comentari a l'entrada