De Sant Antoni de Vilamajor a La Cova i Sant Elies ( Sant Pere de Vilamajor)

Lloc: Parc Natural del Montseny

Sortida: Sant Antini de Vilamajor (Parck Can Sauleda)

Circular: Si

Dificultat física:Mitja

Dificultat tècnica: Molt baixa

Aquesta excursió  te com a objectiu admirar durant gran part del recorregut una gran panoràmica de tota la plana del Vallès, El Corredor i Montnegre i, principalment, la major part del Massís del Montseny. si es vol podem contemplar la sortida del sol, veient com aquest es va destapant des de darrere estant del Montnegre..

En aquest cas el punt de partida és el Parc de Can Sauleda de Sant Antoni de Vilamajor. Començarem a caminar pel passeig del costat de la carretera de Sant Pere de Vilamajor que uneix els dos pobles, el qual al cap de poc està flanquejat per dos rengleres de Plàtans ( Platanus X hibrida) i quan trobem un carrer ample i central que puja cap al nord (carrer El Pla), deixant una fàbrica a mà esquerre i un descampat a mà dreta, pugem per aquest.

Al cap de poc més de 5 minuts, arribem a un camí de terra, que ja no el deixarem fins el cim. Aquesta excursió, té una cosa curiosa, i es que per molts trencalls que hi hagin, si des del principi del camí de terra, a cada encreuament agafem el camí que més pendent ascendent te, o sigui que més puja, arribarem al nostre destí.

Seguim caminant pel camí de terra, i deixem a mà esquerre Can Llinars i Can Ribes, i un cop hàgim deixat enrrere aquest , pugem pel trencant que surt a mà dreta que  ens conduirà fins a Can Vidal.

Al cap de pocs metres, ens tobem amb una cruïlla triple, i com em explicat anteriorment, agafarem la opció que més puja, que en aquest cas és la del mig. Continuem tota l'estona per la pista ample fins que arribem a Terra Blanca. És un lloc característic i freqüentat per la gent de la zona, el podem reconèixer per l'obertura que fa el camí, el color blanquinós que el sauló agafa en aquest punt, i la gran baixada amb reguerots que queda a mà dreta.

Seguirem amunt, pujant tota l’estona, i despres d'haver fet tres zig-zags amb una forta pujada, arribarem al primer punt de bona visibilitat,  on farà aproximadament una hora que caminem, i per tant, si em calculat bé l’estona,  podrem admirar l'espectacular sortida del sol. Si ens fixem bé, podem veure com el raig de llum va il·luminant tota la boira baixa que s’acostuma a formar durant moltes èpoques de l’any degut a l’inversió térmica als fons de les de la valls.

Ja amb llum, continuem endavant, i al cap de pocs metres, trobem un camí a mà esquerre senyalitzat amb marques grogues i blanques que es perd dins del bosc. És el que haurem de prendre, i ens portarà tot just davant de Can Planell, una bonica masia amb un gran Lledoner* i una gran esplanada sota el camí a on es pot disfrutar d'una gran vista.

*El Lledoner, Celtis astralis, es plantava sempre a les eres i proximitats de les masies, ja que proporcionava una bona hombra, i abastia el mas d’una fusta d’altíssima qualitat, emprada per fer tot tipus d’eines.

Tornem a agafar el camí ample, que continuarà formant sis zig-zags i una gran recta sempre amb pujada que ens durà fins a un encreuament, on es troba situada al marge esquerre del camí la Font del Borrell. En aquest punt, si girem cap a la dreta ( que en aquest únic cas es el que puja), aniriem a Sant Elies, però ja i passarem de baixada, per tant agafem el que gira cap a l'oest i prosseguim l’ascenció.

De tant en tant tornarem a tenir vistes de la plana, amb el característic i inconfusible Castell de Burriac al fons a l’horitzó, definit damunt del mar talment com una piràmide.

El camí segueix fins a un encreuament amb tres opcion, i per no contradir la norma, ens encaminarem cap al que surt a la dreta davant nostre amb una forta pujada. El continuarem deixant una pista a mà esquerre, i després d'uns revolts amb forta pujada arribarem a una bassa de recolecció d’aigua dels bombers, des d'on podrem observar que em deixat el turó de Sant Elies al nostre darrere.

Un cop passada la bassa, lloc on qui més qui menys farà un parell d’hores que camina, em d'agafar el trencall que va cap a dalt, el que deixarem a la dreta és el que agafarem quan tornem per anar a Sant Elies.

Ara, durant 20' anirem pujant tot sigsaguejant per les Planes d'en Cortès, tot passant pel costat de la Font de les Planes ( la qual pràcticament ni es veu, ja que surt l'aigua d'entre la malesa), i en aquest indret ja falta poc per completar l’ascenció; a dalt ens espera una gran recompensa paisatgística.

Després d'enfilar l'ultima llarga recta, arribem al nostre destít: el Collet del Turó. Però per admirar bé els 360º que ens ofereix aquest magnífic lloc, em de fer un últim esforç i pujar els escassos 20 metres de la Cova, per situar-nos al capdamunt del monticle rocós.

La vista és formidable: al davant tenim Sant Elies, la Plana del Vallès, el Montnegre i Corredor, el Castell de Burriac, i una gran extensió marítima que s'estén quilòmetres enllà fins molt més lluny de les illes balears, no les podem albirar però que poc ens falta ( des del Turó de l'home, en dies clars es pot veure Menorca). D'esquerre a dreta i mirant cap al Sud, podem veure des de la zona de Tossa de Mar fins les muntanyes del Garraf,  i cap al Nord, tenim el Turó del Samón, el Plà de la Calma, Collformic, el Matagalls, Sant Marçal i el Turó de l'Home Mort (popularment anomenat Turó de l'Home).

Just a sota d'on ens trobem, hi ha una petita cova de menys d'un metre quadrat, que dóna nom a l'indret, i en el seus temps va servir a més d’un pastor indefens per resguardar-se de la pluja.

Per tornar, alguns trossos del camí seran el mateix de pujada. Anem tirant avall, però abans de la bassa, girem a mà esquerre, i caminem fins a arribar al Coll de Sant Elies, que el coneixerem per l'esplanada que si forma. Tot just d'allà surt el corriol que ens durà fins a l'ermita. El camí enfila recte amunt, per un bosc d'alzines fantasmagòriques, i privat de la llum del sol.

De sobte, sense que ens n’adonem, tot just passat encara no cinc minuts apareix davant nostre la llum amb l'ermita.

Ens trobem al Turó de Sant Elies, escenari d'aplecs, finals de ruta, pícnics, bibacs, i tantes d'altres activitats per fer a l'aire lliure, com ara l'aplec de Sant Elies (que antigament es feia per pregar al Sant que portés les pluges tant esperades pels camperols), que any rere any concentra a centenars de persones al voltant d'una gegantina paella, que pugen d'hora per a poder fer-se un forat per posar-hi les estovalles, la taula, o simplement per jeure una agradables estona amb família, amics. L'ermita, està partida en dos parts, la part dreta mirant-la de cara és la capella, que està tancada amb pany i clau, però que gràcies a la finestra sempre oberta protegida per uns quants barrots antics, podem veure-hi l'interior un cop sen's hagi acostumat la vista. I la part esquerre  és una habitació de sostre alt, travessada per una biga on i podem dormir, menjar, o aixoplugar-nos d'aquell desafortunat ruixat d'estiu.

L'ermita de Sant Elies, al igual que el turó a on jau, està repleta de petits detalls, a simple vista passats per alt, com ara les rajoles que vesteixen el bancs de la façana principal, que algunes d'elles estan gravades,  o l'home bicèfal que està també gravat a la pedra central de la portalada, el pou del costat de la construcció, o la torre de guaita forestal, que tant important feina desenvolupa a l'estiu.

Per marxar, en comptes de tirar cap a la pista ampla, pugem fins a la torre de guaita que està a uns escassos seixanta metres de l'esplanada tirant cap al sud, i després de tornar a veure, una vegada més, la plana del vallès, baixem per un camí que, d'esquenes a la torre surt davant a l'esquerre, i que a algunes èpoques, l'inici és probable que estigui mig amagat per algun matoll de ginestell. Aquest caminet ens portarà a la cadena que barra el pas motoritzat al turó. Des d' aquí agafarem la pista principal i ample que baixa fins que, després d'un revolt, ens trobem amb una senyalització en una estaca de fusta, amb altra vegada una franja gorga i una blanca damunt un fons verd, la qual es va repetint i que haurem de seguir fins ja baix la plana.

D'aquest pun surt un camí que baixa en picat i en línia recte, fins més avall del  Pla de Saperera. És estret,  flanquejat per matolls i esbarzers  i ens ajuda a guanyar molt desnivell en molt poca estona. En un tram, creuarem la pista principal i el sender canviarà la seva estructura i tipus de vegetació, per transformar-se en un camí un xic més ample que creua el Plà de Saperera i s'endinsa al bosc. Anirem a donar al camí principal, a l'inici de les corves que hi han al capdamunt de Can Planell.

Un cop a la pista principal, desfem el camí fet, fins arribar altra vegada fins a l'asfalt de Sant Pere de Vilamajor. A l'inici del poble, agafem el primer a la dreta i tombem avall, fins arribar a un punt,després de pasar l’entrada de les escoles, on un corriol a mà dreta creua un camp pel bell mig. L'agafem, i ens durà a un petit pont que si el creuem i girem a mà esquerre, ens trobarem tot just a sota de la singular església d'aquest bonic i acollidor poble. Es obligat pujar-hi per poder veure les vistes del poble, i com el campanar està separat per un escàs metre de la nau principal.

Per tornar a Sant Antoni, agafem al carrer que surt avall, i allà mateix trobem un camp d'herba verda, ara convertit en un improvitzat camp de futbol.

Al final de l'esplanada molt amagat surt un corriol, que agafarem i ens porta a l'inici pel costat d'una reixa, i després pel costat d'un camp. Un cop deixat el camp, el corriol entra en un bosc. El seguirem fins que es bifurca i allà agafarem el trencall que baixa a l'esquerre. Ens du a un camp, i si seguim el corriol donem al cap de 10 metres amb unes escaletes que desenvoquen  a la pista principal. Aquí anirem direcció sud, caminant per un camí que es desenvolupa al llarg d'uns camps de fruiters i vinyes, i després de deixar una masia amb una petita explotació porcina, encaminarem l'últim tram de terra abans d'arribar de nou a Sant Antoni de Vilamajor, que està flanquejat per un mar de blat.

Un cop arribem a la carretera, per a tornar al Parc de Can Sauleda, a on tenim el cotxe, només em de seguir avall durant 350 metres i ja i serem.

SALUT I CAMES!

Recomanem anar sempre acompanyats per un Mapa amb Guia excursionista del Montseny, d'Editorial Alpina. EL podeu aconseguir AQUÍ: