14 de nov. 2018

South Lines powered by KAYAK



Aquest dilluns va ser la presentació de la nova pel·lícula de South Lines d'Aymar Navarro i Txema Trull, i un any més hem estat allà per gaudir d'una gran nit. El pase de premsa era a les 19h, i a les 20h van obrir les portes al públic, amb més de 500 persones més les que es van quedar a fora de la sala Apolo 2 de la capital catalana per límit d'aforament.



Abans que res, i pels que no estigueu familiaritzats amb el freeride, heu de saber que tot ell és una gran familia que es va retrobant any a any, esdeveniment a esdeveniment, i muntanya a muntanya. Aquesta gran familia l'acaben formant una gran colla d'amics, coneguts, pisters i amants de la neu en general, que fan que et sentis cada cop com a casa, i una gran mostra d'això, és l'homenatge final en forma de dedicatòria que han fet a Jordi Tenas, un estimadissim esquiador que va perdre la vida en un allau a l'argentina el 2013 (en l'accident també hi havia Txema Trull, càmera i esquiador d'aquest projecte), i que encara ara tothom recorda. En actes com aquest sempre hi està present d'una forma o altra.



Aquesta és la tercera entrega de South Lines, i es pot veure clarament que el projecte ha evolucionat cap a una gran qualitat i maduresa. Tal i com ens ha explicat l'Aymar, aquest any han comptat amb la col·laboració de grans esponsors, cosa que els hi ha permès créixer i poder oferir una enorme qualitat en el muntatge final, i en la qualitat de les imatges preses.



Perquè cal veure South Lines powered by KAYAK?

T'agrada la neu? doncs si amb això no en tens prou només et direm que en aquesta tercera entrega de South Lines, Aymar Navarro esquiarà per l'interior d'un volcà, per llargues canals pràcticament verticals i més estretes que el llarg dels seus esquís, túnels de roca, superant els 4.100m d'alçada, i baixant després esquiant per pendents plenes de gel.









12 de nov. 2018

Vols el nou llibre de Kilian Jornet?


Vols el llibre nou llibre de Kilian Jornet de franc? 

CLICA AQUÍ:



Un treball més honest i introspectiu que mai, que alhora és un recull de tota la seva experiència durant tots aquests anys d'amor per la muntanya, valors per la mateixa i competició, batent tots els rècords que la humanitat coneixia fins a dia d'avui.









10 de nov. 2018

Bolets en ruta, la guia boletaire definitiva





• Mapa excursionista i guia
• Escala: 1:35.000 Montseny, 1:50.000 Ripollès
• Corbes mestres: a 100 m
• Ombrejat
• Capes de vegetació a 8 nivells
• Quadrícula UTM amb divisions de 5 km
• Compatible GPS
• zones marcades
• Guia amb excursions i dades d’interès




La novetat que us presentem avui no deixarà indiferent a ningú, i es que a parer nostre, és l'eina definitiva per tots aquells que us voleu aventurar a la muntanya a la recerca del gran tresor de la tardor: ELS BOLETS.

Tenim el davant una guia d'Editorial Alpina, fet que ja ens encamina a pensar l'estil que la caracteritzarà, i al que estem gratament acostumats. Els autors són en Marc Casabosch (redacció i treball de camp) i Carlos Navarro (treball de camp i cartografia), i la fotografia ha anat de la mà de tots dos.





Hi trobem una guia amb mapa, amb aquest últim amb tota la superficie marcada en colors, segons quin tipus de sòl hi ha, i per defecte quins tipus de bolets podem trobar-hi. És possible que a primer cop d'ull, alguns boletaires posin el crit al cel, ja que com molt bé diuen els autors -aquesta és la guia definitiva, amb tots els secrets, tots els indrets amagats i tots els consells que molts no volen compartir, després d'això, ja no es pot fer res més més complet sobre el món boletaire-, però, precisament per això, expliquen que està feta per deixar de massificar la muntanya, i fer que la gent reaprengui anar a buscar bolets, posant com a preferència i al capdavant de les prioritats conèixer el territori, entendre'l i valorar-lo.

Hi ha un fet curiós que en Marc ens ha explicat: -El 90% de la gent que va al Montseny a collir bolets, no s'allunya més de 200 o 300m del cotxe-, i això precisament ens demostra el perquè de l'importància del que vol transmetre aquesta guia. Anar a buscar bolets ha de ser molt més que anar a collir-los -quan anem a collir bolets, primer de tot anem a la muntanya, i com a tal, necessitem conèixer i entendre el territori abans de trepitjar-lo, si després en trobem, ja serà un dia rodó-. Si tenim un mínim d'experiència en llegir mapes, em de tenir present que el mapa ens pot servir en les nostres excursions durant l'any, indiferentment de si anem o no a collir bolets.

Un tema que està molt cuidat és la fotografia, i es que les fotos dels bolets són fetes a les mateixes zones que indica el mapa per la següent raó: -sovint la gent ens comenta que poc li serveixen les fotografies de les guies damunt del terreny, ja que és molt diferent per exemple un cep d'un any humit de la Cerdanya, a un cep del Montseny...- i com aquest, la gran majoria de bolets, ja que canvien molt segons la zona i les condicions, així doncs, d'aquesta forma, les fotografies seràn les més reals possibles al que ens podem trobar.



La guia del Ripollès va sortir al Setembre, i tot just ara fa dos dies ha sortit la del Montseny. Ens expliquen, que al ser una iniciativa privada, aniràn treballant segons la demanda de la gent, i si aquesta és com sembla que serà, segons diuen la seva idea és seguir ampliant zones de Catalunya, podent arribar a fer entre una o dues guies més per any, cosa que esperem ferventment que així sigui.


LA MARE DELS OUS:

Possiblement és aquest el fet principal que la faci tan atractiva i especial: el mapa 1:35.000 en el cas del Montseny i 1:50.000 en el del Ripollès que hi trobem a l'interior, amb totes les zones delimitades i marcades per tipus geològic del terreny i de bolets, mini guia de bolets al mateix mapa, i èpoques propícies per trobar-los.
 Al mapa hi trobarem uns recuadres concrets més petits, que delimiten subzones les quals a dins de la guia podrem trobar més ampliades i amb tota l'explicació pertinent.






Editorial Alpina escriu a la seva web:

Mapa i guia per descobrir a fons i aprendre a identificar tots els hàbitats i els bolets més freqüents del Ripollès. La guia inclou 12 zones detallades, descripcions amb fotografies tant del paisatge vegetal com de les espècies fúngiques, recomanacions i consells pràctics.
Inèdita i original, la col•lecció Bolets en ruta fa un pas més en l’àmbit de la divulgació micològica, esdevenint una eina imprescindible per endinsar-nos al medi natural amb seguretat i coneixement. La radiografia completa del territori en clau de bolets. Una visió innovadora del paisatge que ens envolta i una contribució valuosa a favor de les bones pràctiques i el respecte envers l’entorn.

Més informació i compra a:





9 de nov. 2018

Indrets i paisatges: 20 excursions per a totes les edats



Avui us escrivim des de la Fira de la Muntanya de Vic, i la intenció és presentar-vos la col·lecció d'Editorial Alpina de guies familiars Indrets i Paisatges. Cadascuna consta de 20 excursions per a totes les edats

Hi trobem 5 títols, i la principal característica és que no treballen sobre una zona geogràfica concreta, sinó que, com especifiquen els seus noms, estan dedicats a indrets i paisatges:

Senderisme a Catalunya

De primer moment, abans d'obrir la guia, ens sembla molt difícil poder resumir el senderisme de Catalunya en només 20 excursions, però quan comencem a llegir els títols de les rutes, la sorpresa és molt grata, ja que s'ha fet una gran feina per aglutinar tanta varietat, tant repartit i sobretot, per a un públic familiar.


Miradors de Catalunya

Quan fem una excursió, normalment el punt culminant és un gran mirador amb quilòmetres i quilòmetres extenent-se als nostres peus, o si no és el destí de la ruta, si més no ens hi aturem una bona estona per admirar el paisatge. Doncs eus aquí una guia d'alguns dels miradors més bonics i espectaculars de Catalunya, en concret 20, amb les seves 20 respectives excursions.


Rutes d'aigua per Catalunya

Si en alguna cosa ha donat vida al nostre país, han estat els cursos d'aigua. Ara els destinem al lleure, per gaudir-ne resseguint-los o parant a refrescar-nos en mesos càlids. Doncs en aquesta guia trobarem 20 excursions, aptes per a tots els públics, per algunes de les rutes relacionades amb l'aigua més emblemàtiques i curioses del nostre país.



Arbres monumentals de Catalunya

Petits i grans ens quedem bocabadats sempre que apareix un colós al mig del nostre camí, un arbre d'aquells que sembla que els hi devem una reverència, i que són els ancians del bosc. Doncs en aquesta guia, hi trobem 20 itineraris que tenen com a destí un d'aquests gegants arbrats. No tindrem excursions a totes les comarques, però si a totes les províncies, preparades per aventurar-s'hi en família.


Castells de Catalunya

Quantes coses ens explicarien les pedres dels castells si parlessin...! Allà els tenim, vestigis d'un altre temps, les nostres arrels en forma de pedra, i descobrir-los en família pot ser tant apassionant com rememorar aquells temps! 20 són les excursions de les quals consta aquesta guia, i que ens portaran per gran part de Catalunya.









8 de nov. 2018

Masella: inici de temporada històric


Una Masella de rècords

Les nevades d'aquesta tardor han permès un fet insòlit i apassionant: que Masella obri les seves portes un 1 de novembre, situació que no s'havia donat cap altra vegada, i que ha fet que més de 16.000 esquiadors s'hagin desplaçat durant el pont fins a les seves pistes. 
El 100% del domini esquiable, gruixos de 20 a 105cm i 37 pistes obertes, han fet que aquesta obertura no hagi estat amb la boca petita, al contrari, ha resultat un gran èxit que augura una temporada de rècord, en la que es podrà esquiar durant mig any arribant a la il·lusionant xifra dels 6 mesos esquiables.

Com ens l'hem trobat?

Vam pujar dilluns, i per llavors no havia tornat a nevar i les temperatures havien remuntat, no obstant això, si bé és cert que en algun tram d'Enamorats i sobretot a l'Aparador hi hem trobat algunes clapes, el domini estava obert fins a la seva cota màxima, i la Tossa i Coma Orriola presentaven uns gruixos i una neu excel·lents, i més tenint en compte que era 5 de novembre.



Novetats 18/19

Masella no només bat rècords aquest any, sinó que ve amb una sèrie de novetats sota el braç: ha optimitzat la xarxa de neu, amb nous canons amb un consum energètic menor, i una producció major fins i tot en condicions realment negatives. També ofereixen un nou ventall de possibilitats en els seus abonaments, posant èmfasi en els forfets familiars i pel jovent. I per últim, l'arranjament de la pista negre del Tub, que s'ha preparat perquè pugui ser fressada per les màquines, i s'hi ha fet una preinstal·lació, per a poder-la innivar en un futur, i així poder-la obrir  molts més dies del que ara ho està.



Les xifres de l'obertura pel pont:

-De 20 a 105cm de neu pols.
-100% del desnivell esquiable obert
-37 pistes obertes.
-Més de 16.000 esquiadors.
-5 remuntadors oberts




1 de nov. 2018

Rupit: El Salt de Sallent i El Far en BTT



Sortida: Rupit
Cirular: Si
Dificultat tècnica: Mitja
Dificultat Física: Mitja
Km: 30
Bicicleta: Megamo Factory


Al davant tenim una ruta per una de les zones més espectaculars del nostre país. I no, no està ubicada al pirineu. I si, si es muntanya: es tracta de Rupit.

Heu de tenir en compte que aquesta ruta transcorre per indrets força aeris, i si bé es cert que en pràcticament tots els punts és segura, la primera part de l'itinerari (de Rupit al Salt de Sallent) si està moll i volem fer-ho tota al damunt de la bici, és perillós.



Deixarem el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha a l'entrada del poble, i tot seguit ens dirigirem cap al pont penjant de pedra, un dels indrets més emblemàtics de la població. Tot i que no podem perdre l'oportunitat de visitar el poble, recomanem fer-ho a la tornada, i així poder recuperar forces. Ara iniciarem la ruta, i per fer-ho agafarem l'escala de pedra que surt just a mà dreta, al mateix inici del pont, que ens dirigirà fins al mateix llit de roca que ha escarbat el riu.

Ens atreviríem a dir que pocs començaments d'excursions poden igualar aquest, i es que ens trobem, tot seguint el riu per la seva dreta, just a l'interior d'una gran bauma de roca, que ens farà de sostre i paret durant uns quants metres, fins a arribar a una zona més frondosa, on el camí baixa uns metres per anar a donar al Pont de Can Badaire, un indret bucòlic, frondós, i que sembla tret d'un conte de fades. Prosseguim la ruta creuant el pont, i encaminant-nos de nou cap al poble, en aquesta ocasió per l'altre extrem, i just abans d'arribar al capdamunt del camí empedrat per on estem pedalant (no sense esforços), ens endinsarem per sota mateix de les entranyes d'una casa, que significa el punt d'inici del corriol que ens marca l'excursió que tenim al davant.



Anem sortejant terrasses de camps i bancals d'hort per un sender que va baixant fins la Riera de Rupit, i eus ací on trobarem el primer tram on haurem de desmuntar, per poder superar el marge rocós per on pujarem amb l'ajuda d'un passa-mans metàl·lic. ALERTA. A partir d'aquí ve un tram estret i un xic aeri, ja que el corriol va ben bé arran del marge, ja prou alt, que fa de paret a la riera.

Ens anem endinsant per una zona humida, un xic enfangada bona part de l'any, que de mica en mica ens va dirigint cap a la cara sud de l'engorjat. Ho notarem perquè podrem percebre el canvi de vegetació, tant a la vista com a l'olfacte, amb la inequívoca olor del boix. Just en aquest punt de canvi de vegetació, el camí s'ha convertit en una rocosa trialera només apte pels més experts, i ens haurà conduït fins al Salt del Molí de Rodor, el primer gran salt del dia, però ni de bon tros l'últim, ja que més endavant trobarem el Salt de Sabaters, el qual sembla artificial per l'aresta viva que té al seu extrem, i que podem admirar bé des de sota d'ell, pel caminet que trobarem just al final de la trialera.



Aquí ja deixarem enrere el corriol per on venim, i n'agafem ja un de més ample, que en un obrir i tancar d'ulls, ens deixarà a l'inici mateix del majestuós Salt de Sallent, Cal anar alerta, si bé és cert que es pot aproximar, amb molta cautela i quan no baixa aigua, fins al mateix llindar del precipici, també hem de tenir en compte que és molt perillós, i del tot desaconsellable si anem amb bambes de ciclisme. Per admirar-lo en tota la seva grandària, agafarem la pista a on hem anat a donar al sortir del bosc (just quan l'hem trobat, a mà esquerre), i la remuntarem un centenar bo de metres, on hi trobarem un mirador espectacular, tant del Salt de Sallent, com de l'Agullola, la característica roca immensa, que no és més que l'extrem de la muntanya, desenganxat de la mateixa.





Un cop admirat el paisatge, seguirem la pista, sempre agafat en cas de trencalls, el de la dreta, que ens portarà sempre ben a prop del penya-segat, en aquest cas dels Cingles de Pujolràs, i que en el seu final abans de donar pas als Cingles de Castellet, al punt exacte de la seva unió, ens regalen el Salt de Gravet, sorgit del no res, i que haurem de creuar, sempre i quan no baixi un cabal abundant d'aigua, pel llit rocós i irregular del riu.

El tram que tenim al davant, és l'únic de la jornada que pot ser un xic perdedor, però amb l'ajuda d'un mapa, i en absència d'aquest, tenint en compte que hem d'anar resseguint els cingles, seguirem el corriol fressat que ens conduirà fins a les pastures del Pla de Castellet. Allà, hi ha una portella que separa dos camps (i que haurem de deixar com haurem trobat), que ens depara ja, en pocs metres arran de cingle, un camí ample, que en pocs metres acaba sent un camí rural.



Agrairem el gir que ha fet la ruta, ja que per fi podrem pedalar a més velocitat, tot seguint una pista que en breu comença a baixar durant una estona, i que després de creuar el riu, ens situarà al Camp de la Baga, dominat la masia de l'Om, la qual creuarem, i als pocs metres agafarem el camí que duu el mateix nom, i que ens portarà tot després d'una llarga pujada, a la carretera, i alhora al Coll de Condreu, de 1013m.

D'aquest punt, surt la bonica i rural carretereta que travessa tot el Pla de Malla i després del Pla del Far, fins al punt més allunyat de la nostra ruta: El Santuari de la Mare de Déu del Far, enclavat a la punta mateix del cingle, i amb un mirador que ens deixa suspesos al damunt mateix del precipici. És un bon indret per parar, recuperar forces i beure, ja que ara només queda la tonada, i gairebé tota és de baixada, i per asfalt, cosa que no vol dir que no valgui la pena, ja que és una carretera de muntanya, frondosa com poques.



Desfem el camí fins al Coll de Condreu, i un cop allà tornem a agafar la carretera principal, però aquesta vegada deixant enrere el trencall del camí de l'Om, i cotinuem endavant. No té pèrdua, però molt atents, ja que just superat el km 32 de la carretera, ens desviarem a mà esquerra, on tornarem a agafar una carretera rural, i que ens retornarà a Rupit, però aquesta vegada pel seu lloc més espectacular: ni més ni menys que pel seu capdamunt, a dalt de tot del seu famós carrer empedrat, que en el seu final que és per on estem arribant, és un llit d'esglaons de roca naturals que s'acaba transformant amb el mateix carrer més avall, i que acaba desembocant al bell mig del poble.

Esperem que gaudiu molt de la ruta, i que ho feu sempre amb el màxim respecte amb l'entorn, i amb els excursionistes que de segur ens trobarem al llarg de la jornada.

SALUT I CAMES!

28 d’oct. 2018

El Matagalls i Sant Segimon en BTT


Sortida: Collformic
Cirular: Si
Dificultat tècnica: Alta
Dificultat Física: Alta
Km: 14,10
Bicicleta: Megamo Track 
 

Segur que molts de vosaltres heu fet aquest cim emblemàtic: el Matagalls, però el que també és segur, és que molts no haureu escollit el camí de baixada que us proposem, el qual considerem un dels recorreguts més bonics del Montseny, i encara menys l'haureu fet en BTT.
Abans que res, volem recalcar l'absolut respecte amb el qual s'ha de transitar en btt per rutes com aquesta, ja que és una zona amb una marcada erosió, per tant no haurem de fer ús d'una conducció agressiva, i ens haurem de cenyir als camins i corriols ja marcats.

Deixem el cotxe a Collformic, punt de sortida de l'ascens al Matagalls, i del Pla de la Calma, ja que és precisament el Coll que separa aquests dos indrets, i és on hi trobarem aparcaments habilitats, i un bar restaurant per recuperar forces un cop finalitzada la jornada.

Per començar l'itinerari, agafarem la pista que surt a uns 25 metres del mateix coll, des de la mateixa carretera que baixa fins El Brull, i començarem a enfilar-nos per un camí ample i fressat, que mitjaçant els zig-zags que li fan guanyar alçada ràpidament, va acostat-se i allunyant-se a La Carena dels Roures, que és per ón puja l'itinerari a peu, fins a conduir-nos al Pla d'en Besa o de la Terma. Fa poc que pedalem, tot i això ja em superat més de 200m de desnivell, i val la pena aturar-se un moment, ja que davant nostre, i de cop i volta, apareixen els Pirineus, precedits per la Plana de Vic i el Collsacabra més a l'Est.



En aquest indret, deixarem la pista ampla enrere, i girarem a mà dreta pel camí que enfila cap amunt, i que va a desembocar, després del primer tram de corriol amb vista al litoral, al Pla de la Barraca, i on comença el segon dels tres grans desnivells de que consta el Matagalls per aquest costat. Si som molt tècnics i el terreny està sec, podrem progressar uns metres més damunt de la bici, malauradament, tard o d'hora, tinguem la perícia que tinguem desmuntarem, i haurem de caminar uns cent metres de desnivell positiu molt pedregós, però sense pèrdua, ja que tot i que hi ha 3 o 4 traçades que es van entrellaçant a pocs metres, totes van a parar al capdamunt del Turó Gros de Santandreu, un altre mirador privilegiat, de la vall on es troba el poble del Montseny i més avall Santa Maria i Sant Esteve de Palautordera, i ja més a prop, tota l'extensió de l'inici del Pla de la Calma.



Aquest tros del recorregut és un xic tècnic però molt divertit: el corriol voreja la carena per la seva esquerra, i de mica en mica es va aproximant al contrafort final del cim, a l'últim mur, que és un dels més cansats, potser perquè la traça és molt més difosa, i perquè just abans de coronar els 1696m on es troba la creu del Matagalls, ens trobem amb uns esglaons de pedra impossibles de superar.
La vista des del cim és esplèndida, de 360 graus, amb vistes de Montserrat, Vall de Núria, Ulldeter, Collsacabra, El Turó de l'Home a tocar de nosaltres, el mar i un munt de cims que podrem anar desxifrant mentre fem un merescut mos.




Ara alerta, ja que tot i que vist al mapa sembla que no hagi de tenir pèrdua, els primers metres per on començarem a baixar són perdedors, ja que només hi ha un prat d'alta muntanya, i al no ser la ruta habitual, no està ni de bon tros tant fressada. Haurem de tenir en compte que hem de baixar per la carena, la qual quan estàvem pujant, ens quedava just a la nostra esquerra, per tant iniciem la baixada pel corriol que surt a l'oest del cim (ni al Nord-oest, ni al Sud-oest, ja que serien altres rutes), i que baixa amb força fins al Pla de les Saleres Velles per anar a donar al Collet de la Font, on començarà un descens per esglaons de pedra i corriols rocallosos que van superant diversos prats de pastures, fins arribar al Coll de Collsaprunera* (*en aquest indret, si ens volem estalviar un tram, podem agafar el corriol que baixa cap al Nord-oest, però tingueu en compte que de fer-ho així, ens perdrem la part més espectacular de la ruta). Superarem el Turó que porta el mateix nom que el coll tot vorejant-lo per l'esquerra, i iniciarem un últim i ràpid descens fins al Turó de Sant Miquel. ALERTA. Aquí tenim dues variants: a la dreta una de perillosa i aèria, i més encara portant la bici a la mà, i l'altre més assequible, que són pocs metres de diferència, i que voreja el puig de roca per la seva esquerra, i que ens acaba portant al mateix lloc.




Nosaltres hem escollit el tram perillós, així us el podem explicar: consisteix en vorejar per la dreta el Turó de Sant Miquel, i just quan ho comencem a fer, i quedem al límit d'un balcó damunt del buit, se'ns apareix la petita, espectacular i única capelleta de Sant Miquel dels Barretons, establerta al límit del precipici, gairebé penjant al buit, ja que les seves parets són les que marquen l'amplada de l'agulla de roca on està construïda, fusionada perfectament amb l'entorn. El corriol és dret, relliscós i expostat, però si estem avesats a fer alta muntanya, no ens hauria de suposar cap gran dificultat arrosegar (impossible fer-ho damunt la bici) la bicicleta per aquest marge, per ón primer baixarem uns metres, i tot seguit els remuntarem per arribar just davant l'entrada principal de l'ermita.

El lloc és realment èpic, i molts us sorprendreu de que sigui el Montseny, ja que és molta la gent que el desconeix. Val la pena aturar-se també en aquest punt, i guaitar les vistes.

Quan tornem a emprendre la marxa, remuntarem uns metres fins a la senyalització de l'itinerari (part del tram que haureu fet si heu escollit la traçada més assequible), i tindrem al nostre davant un dels trams més tècnics de la ruta: una baixada sense marcar en molts punts, per un pendent molt inclinat de roca, que va a parar a la pista principal de Sant Segimon, que queda ubicat literalment a sota mateix de Sant Miquel dels Barretons.



La pista que ens trobem ja és ample i ben fressada, ja que a Sant Segimon hi arriben vehicles de la mateixa propietat, i comença a remuntar metres per salvar part del desnivell que hem fet anteriorment. El pendent és gradual, i ni molt menys exagerat, va bé per tornar a normalitzar la pedalada, i els indrets cap als que ens condueix són mereixedors de la ruta, ja que de mica en mica ens porta per dins d'una fageda, fins al Sot de la Fagetona, una corba del camí creuada pel rierol que neix a la Font del Collet dels Llops ( ens l'hem trobat just a l'ultim contrafort de pujada al Matagalls), on trobarem un faig centenari esberlat, amb part d'ell reposant a terra, i part d'ell resistint els embats de la meteorologia pròpia del vessant nord el Montseny, molt més crua del que pot semblar per ser la serralada prelitoral.

Eus aquí ja gairebé el final de la ruta, ja que deixada enrere aquesta bonica corba del camí, ja només ens queda una recta de pujada i un últim gir per tornar a ser al Pla d'en Besa o de la Terma, on a l'inici del dia ens hem desviat per iniciar el corriol de pujada al cim. Ara ja només queda desfer la pista que ens acompanya de nou a Collfomic, tan de pressa que abans que ens doni temps a assimilar-ho ja estarem rodant per l'aparcament.



Volem recordar que es tracta d'una ruta tècnica i física, amb punts complicats, i que transcorre per dins d'un parc natural, per tant hem d'extremar el respecte i la prevenció, no només amb la conducció, sinó en el fet que no es noti on hem parat, o per on hem passat, així mateix com amb el ramat de vaques que segurament ens trobarem entre el cim i Sant Segimon, de ser així, aminorem la marxa, i si de cas ens esperem per cedir pas al bestiar.

SALUT I CAMES!

Agraïments:

A Planet Bikes La Garriga i a Megamo, per deixar-nos probar la Megamo Track i fer-ne el test mesos abans de sortir a la venda.