7 de gen. 2019

La ruta blanca: Vallter 2000, Masella i Port del Comte



Tenim al davant una ruta per algunes de les carreteres més boniques de Catalunya, que alhora uniran tres estacions d'esquí: Vallter 2000, Masella i Port del Comte. Aquesta petita travessa la farem amb una Ford Transit Custom de Cargoling, de quatre places, dos llits dobles, cuina i nevera amb congelador.

Hem escollit aquestes tres estacions ja que tot i la seva proximitat, són completament diferents.

Sortim de Barcelona i agafem la C-17, que ja no la deixarem fins a arribar a Ripoll, on haurem de torçar a la dreta seguint les indicacions de Sant Joan de les Abadesses i Camprodon, i continuar fins Setcases i un cop allà fins al final de la carretera. L'arribada a Vallter 2000 és espectacular, quan hàgim arribat al punt final de la carretera, el comptaquilòmetres ens marcarà 150km depenent del punt de BCN d'on sortim, i podrem apreciar que les dues hores i escaig que es tarda en arribar a aquest punt, valen la pena. Ens trobem en una balconada des d'on es divisa gran part de l'extrem nord-est de Catalunya, amb unes vistes de la Costa Brava i el Golf de Roses privilegiades. Potser no és una estació amb un domini esquiable enorme, però les seves pistes són precioses, com la mítica del Xalet, que passa per l'antic i el nou refugi d'Ulldeter, entre boscos de pi negre i seguint el riu Ter des del seu naixement, o la Xemeneia, tant curta com espectacular.



Recomanem el següent: passar el dia esquiant, i quan tanquin el telecadira, anar a berenar al bar de les Marmotes, ubicat a més de 2500 metres i abraçat pel Gra de Fajol, el Bastiments i el Pic de la Dona, i  des d'allà estant mirar com s'esvaeixen les últimes llums per la Costa Brava. La baixada la farem en la penombra i pràcticament sols amb els pisters i el personal del bar segurament. Us assegurem que és una cloenda de dia immillorable, en una estació familiar i muntanyenca, amb un personal que et fa sentir com a casa i amb el forfet més econòmic del país.



Un cop canviats, desfarem la carretera fins a Ripoll, i enfilarem cap a Ribes de Freser, ja que ens disposem a fer nit a Masella. Particularment, preferim fer la carretera vella de la Collada de Toses a la nova, ja que està en bon estat, mai passa ningú i és més curta.

En el nostre cas em fet nit a una de les àrees habilitades de La Molina, però ja que esquiarem a Masella, allà hi podrem trobar llocs habilitats a dojo, tots els serveis, tindreu cobertura i 4G, i és una zona molt tranquil·la.
Anar a esquiar i despertar-te a peu de pistes no té preu. obrir els ulls, i omplir la Camper d'olor a cafè recent fet és una de les millors sensacions que podreu tenir al viatjar d'aquesta manera.



A Masella no li cal presentació, és una estació com poques, amb pistes molt peculiars i unes vistes de la plana ceretana que no poden es poden veure de cap altre lloc. Pugem fins a la meitat de l'estació just sota la Tossa, esquiem fins a la sortida del Jumbo, i cap a la cota màxima, a vista d'ocell! Aquest any Masella ha batut tots els rècords obrint pistes l'1 de novembre, i gràcies a les últimes reformes i novetats en els canons de neu que han instal·lat, s'asseguren una neu de gran qualitat i per primera vegada, 6 mesos d'esquí.



Com que hem començat a esquiar a les 9h, decidim parar al migdia, i fer una de les carreteres més boniques de la zona. Fem el túnel del Cadí, i pocs km després de la seva sortida, enfilem cap al Pedraforca, direcció Saldes i Gósol. La carretera és estreta i revirada, però preciosa, i en poca estona i de sobte, enmig d'una corba ens surt el gran colós just al nostre davant. Per moltes vegades que hi anem, sempre ens impressiona la seva imatge; és sens dubte, una de les muntanyes que tot amant de la natura i el senderisme ha de fer com a mínim un cop.



Passarem de llarg Gósol, i anirem cap a Josa del Cadí, poblet on pararem a dinar i que no poden deixar de visitar, en especial la seva església cosntruida al capdamunt d'un enorme arc de roca natural, que no veurem fins que no ens i acostem pel seu vessant nord. Reposem forces a la camper mentre dinem a l'aparcament habilitat, el qual és un prat de muntanya amb vistes al Cadí i al poble de Josa, i un cop estiguem refets i després d'una becaina dins la Transit Custom de Cargoling, ens posarem en marxa.



Continuarem per la carretera que ens porta cap a Tuixent, i es que la nostra darrera parada és Port del Comte, on farem nit. És una carretera de muntanya de llibre, i un cop passat el Coll de Port, de lluny, a la nostra dreta i al vessant oposat de la muntanya ja podrem veure tot el domini esquiable. A peu de pistes hi ha una zona habilitada per campers i caravanes, i també hi tindrem cobertura i internet.



Hem de dir que encara no havíem esquiat mai a Port del Comte, i ens ha sorprès gratament (i dir això es quedar-nos curts). És una estació diferent, amb unes pistes increïbles molt ben dissenyades, i unes pales vermelles enormes que baixen fent amples corbes fins a l'inici dels remuntadors, combinades, amb estretes pistes que entren i surten dels boscos de pins negres, talment com si fos un laberint.



La part alta és un altiplà, poc comú en pistes d'esquí, i que fa que mantingui sempre una identitat molt pròpia. Tot això sumat al fet que el preu del forfet és un dels millors del panorama català, fa que ens hàgim enamorat d'aquesta estació en la nostra primera visita. Recomanem dinar al bar que hi ha al sector del Sucre: bo, casolà, i amb la neu de les pistes a tocar dels peus.



En aquesta estació hem finalitzat la nostra ruta blanca de tres dies i dues nits. Per tornar a Barcelona marxarem passant per l'impressionant paratge de l'embassament de la Llosa del Cavall, i per la plana de Solsona amb el seu imponent castell coronant la població, i més tard,  si tenim sort, fins hi tot podrem veure pondre's el sol per darrere Montserrat, instants abans d'arribar ja al nostre destí i punt de sortida i arribada de les nostres aventures camperitzades: CARGOLING.



Vols llogar una Camper?








Cap comentari: