4 de juny 2011

Puigmal des de la Vall de Núria







Queralbs, Catalunya
Distància recorreguda: 9,73 quilòmetres
Altitud mín: 1.953 metres, màx: 2.887 metres
Desnivell acum. pujant: 934 metres, baixant: 934 metres
Grau de dificultat física: moderada Tècnica: baixa
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí

Catalana i mítica excursió a un dels sostres de Catalunya: el Puigmal.


Aquesta és per molts, una de les imprescindibles catalanes, de les que s'han de fer junt amb La Pica d'Estats, El Pedraforca, i tants d'altres al llarg de la nostra vida.
Em triat fer-la des del Santuari de Núria, pels que no coneixeu aquesta terra, així podreu fer la pujada amb cremallera (o pel Camí Vell si es vol), i descobrir l'encant de l'arribada al Santuari tot sortint del túnel.

Per a pujar amb cremallera, trobarem l'estació al vell mig de la carretera a l'entrada de Queralbs, i per a pujar pel Camí vell, recomano mirar l'inici de la següent ruta, a on surten les fotos i l'explicació per a poder arribar fins al Santuari.
Sigui quina sigui la nostra elecció, tard o d'hora ens trobarem al vell mig de la Vall de Núria. Per a iniciar l'esxcursió, tot i que hi han senyalitzacions arreu, si ens posem d'esquenes al santuari, mirant cap al nord, veurem que surten dues valls, una a esquerra i l'altra a dreta, agafarem la primera. El primer tram el farem paral·lels o per damunt de la pista d'esquí, que remuntarem fins a arribar a un heliport.


Vista del Santuari de Núria durant els primers metres d'excursió

Un cop passat aquest últim punt, deixarem la pista ample per agafar el corriol, i al cap de poca estona, arribarem a la senyal on ens indica que, el camí a seguir per iniciar l'ascensió al Puigmal és cap a l'esquerre.
Començarem a pujar pel vessant dret de la vall, i després d'un tram força progressiu, iniciarem un curt però pronunciat zig-zag i farem el tros de camí on si hi ha neu, és on podem trobar-nos amb més dificultats, ja que és estret, i la caiguda cap a les gorgues del torrent és pronunciada.



Passat aquest tram, arribarem a un punt de més calma, on se'ns unirà l'altra variant que puja al pic, i canviarem de vessant per col·locar-nos a l'esquerra del torrent. En aquest punt de l'excursió, anirem acompanyats per cascades, salts d'aigua i revirades corves que farà el sender per anar guanyant alçada, fins que tornarem a creuar el riu, i on tot just després arribarem als prats que ens conduïrant a l'última i llarga pujada, la qual significa l'última part de l'ascenció.


Itinerari de pujada


Des d'aquí ja podem veure la gran pujada que ens espera al davant. Després d'haver caminat per les grans esplanades d'herba de muntanya, creuarem per última vegada el rierol i començarem la dura i última ascensió, que a l'estiu podem patir per la calor, i a l'hivern per les relliscades. No ens presentarà dificultats, més que el fort pendent que pels que estiguin més cansats, xino-xano podran superar sense problemes. Després d'un últim esforç, arribarem al cim, que està situat en un altiplà on trobem tres turonets, un  d'ells, el més alt, poblat per les creus i banderes dels excursionistes, que marca el cim del Puigmal.



 Al cim gaudim d'unes espectaculars vistes de 360 graus, divisem tots o qüasi tos els cims de Núria i de la Vall d'Ulldeter, i cap al sud fins la serralada pre-litoral. Un cop aquí, es un bon indret per dinar i recuperar forces per la baixada.
Ja tornant es molt probable que puguem gaudir dels jocs dels Isards i les seves cabrioles arreu de la vall, i segons l'època, de curioses formacions gelades a les cascades.

Espero que la pugueu fer ben aviat, i que la disfruteu tant com jo, ja que val la pena tant pels animals que ens podem trobar al llarg de l'excursió, com per les vistes i pel punt emblemàtic que és per l'excursionisme català.

ALERTA, la Vall de Núria és coneguda per la seva canviant meteorologia, i als cims som un punt vulnerables per als llamps, ja que, en qüestió de cinc minuts sense exagerar, podem tenir situada al capdamunt una tempesta que fa res pràcticament ni existia. Podem controlar-ho des del nostre altímetre, alertats per la baixada de pressió, i en cas de no tenir-ne estar molt a l'aguait i sempre haver revisat la meteorologia el dia anterior. La següent imatge és una mostra de com es passa d'un dia radiant a un cel tapat en minuts:







SALUT I CAMES!




1 comentari:

Anònim ha dit...

Je, je, ... em sona, aquesta excursió!

J. Miquel R.