El Puigsacalm i el Puig dels Llops pel Camí del Pas dels Burros

Sortida: Collada de Bracons
Circular: Si
Dificultat tècnica:Camí del Pas dels Burros: Moderada.
Itinerari normal: Baixa
Dificultat física: Camí del Pas dels Burros: Moderada.
Itinerari normal Baixa
Distància: 12'7km

El Puigsacalm és una d'aquelles muntanyes que per moltes vegades que la fem, sempre hi trobem diferents matisos. Cada època de l'any presenta tonalitats diferents, i podem escollir diversos itineraris per assolir el seu cim. Avui concretament, us portem una ruta divertida, espectacular, i que si bé potser no és per tots els públics, heu de pensar que la tornada es fa per l'itinerari més popular, per tant podem escollir-la en cas que vulguem també aquest camí per a l'anada.

El Puigsacalm també té, probablement, una de les aproximacions més còmodes en cotxe; si venim de Barcelona, només haurem d'agafar la C-17, passat Vic entomar la variant cap a la C-37 i agafar just la sortida abans del Túnel de Bracons, que ens portarà en un tres i no res a la Collada de Bracons, on hi deixarem el vehicle, així que, comencem!

L'inici de la ruta és tota una declaració d'intencions, i es que tot i estar tocant l'asfalt de la carretera, no direm que el que hi ha sigui una grimpada però gairebé, la qual dóna pas deu metres més amunt al corriol senyalitzat. Tot el Puigsacalm és una gran fageda, amb algunes zones de pastura als punts més elevats, fet que queda palès els primers 5-10 minuts de caminada, que els passarem pujant entre faigs centenaris al llarg d'un zig-zag pel costat oest de la carena. Passat aquest petit interval de temps hem d'estar molt a l'aguait, i es que just al capdamunt de l'últim revolt ens haurem de desviar a la dreta, per a col·locar-nos just al capdamunt de la que, tot i que boscosa, és sens dubte una carena.

 El camí en aquest punt segons l'època de l'any, pot estar un xic desdibuixat degut al mantell de fulles, no obstant no té pèrdua, ja que anirem pujant tota l'estona pel punt més elevat, i de mica en mica el sender apareixerà sota els nostres peus, moments abans que comenci a augmentar de nou el pendent. Ara és un corriol ben marcat que travessa alguns clars sempre per la cresta, per anar a donar just als contraforts del cingle on començarem la primera grimpada. Si estem acostumats a fer muntanya, no hi trobarem cap dificultat, tot i que si que hem d'apuntar que puja arran del tallat que ens queda a ma esquerra, i de vegades és força exposat. Així i tot, en èpoques en què el terreny estigui sec, no presenta pas cap gran dificultat.

La grimpada, la qual no ens ha de fer patir, ja que als punts més drets està equipada amb una cadena, supera tres formacions rocoses: La Roca del Corb, El Tosell Petit, i per últim el Tosell Gros. El Puigsacalm potser és el més emblemàtic, però tot i que cadascú tindrà les seves preferències, al nostre parer el Tosell Gros presenta una de les millors vistes de l'excursió: un cim petit, però d'es dón es divisa mig Catalunya, amb un esplèndid Pedraforca al nord-oest.

En aquest punt deixem enrrere ja les grimpades, i descendim per un corriol que més endevant anirà planejant paral·lel a les corbes de desnivell, fins al Ras del Manter, on aquest estiu han obert una pista forestal, que malauradament ha trencat uns dels indrets més especials de la serralada. Un cop aquí i quan la pista faci un tomb cap a l'esquerra, agafarem el caminet que puja pel marge dret, i que va a donar a un dels indrets més senzills i alhora bucòlics per on passa la ruta: una petita porta de fusta pel bestiar encaixada entre dos grans faigs, i que fa tants anys que dura com nosaltres coneixem la zona. Després d'haver-la creuat i deixar-la tancada, caminarem 5 minuts fins a arribar al Collet dels Clivillers, punt des d'on surt el "Camí" del Pas dels Burros.

Hem remarcat la paraula camí perquè, si en la grimpada del principi hem dit que no era pas perillosa, aquí hem de remarcar el contrari: És menys dreta, però en comptes de ser de roca és de terra trencadissa en el seu inici, i els primers metres de baixada sovint estan plens de fulles que ens poden fer patinar. Un cop superats aquests metres per un empinat corriol que va esquivant i saltant per roques i arrels, comencem a vorejar el Puigsacalm Petit, i és en aquest punt on ens trobem amb llocs molt exposats. No comporten pas cap dificultat tècnica, però recorren just el marge del penya-segat en ocasions a poc menys d'un pam, i la caiguda és d'un centenar ben bo de metres. Si estem avessats a fer muntanya, no hi trobarem cap tipus de dificultat, però si no estem acostumats a les alçades o anem amb nens petits, no recomanem fer aquest itinerari.

Val a dir que el recorregut, que va alternant sortints de roca, canals i fagedes, és espectacular, molt aeri, ja que estem vorejant el Puigsacalm i el Puig dels Llops just pels seus contraforts, amb unes vistes de la Plana d'en Bas i la Serra de Llancers impressionants, amb Joanetes sota els nostres peus.
Cal vigilar si el dia és ventós, ja que els últims trams tornen a ser exposats, i és per això que els tornarem a trobar equipats amb tirada de cadena per poder-nos assegurar, sobretot si el terreny està humit.

Ens sap greu deixar aquestes vistes enrere quan el camí arriba al Coll de Joanetes, però en una estona les tornarem a tenir des de més amunt. Aquí agafarem el trencall a l'esquerra que ens indica cap al Puigsacalm pel Puig dels Llops, i pujarem ni més ni menys que 200 metres de desnivell en una escassa mitja horeta, que serà quan, després d'una fageda col·locada a l'obaga de la muntanya, arribarem fins al capdamunt de la carena, a l'inici del camí de roca viva que careneja l'estret llom del Puig dels Llops: un cim amb molta personalitat, una gran "mole" de roca i en definitiva, un balcó a La Garrotxa.

Esquerra: Puig dels Llops / Dreta: Puigsacalm

Desfarem el camí continuant per la carena, i en uns moments estarem enfilant una última pujada d'arrels per aconseguir coronar el famós Puigsacalm, coronat per un desproporcionat punt geodèsic de formigó, una petita creu de ferro, i la nova creu de fusta. Ens presenta una immensa extensió als seus peus, ja que amb els seus 1512 metres, 28 més que el Puig dels Llops, treu el cap pel capdamunt de la serralada i es presenta com el gran colós d'aquesta zona.

A partir d'ara, el camí que farem serà el mateix que haurem escollit a l'inici en cas d'haver volgut evitar les grimpades i els passos exposats, i és apte per a tots els públics, ideal per fer en família acompanyats dels més menuts i dels més experimentats de casa.
Passarem el Collet de Clivillers, on anteriorment ens hem desviat cap al Camí del Pas dels Burros, i creuada de nou la portella de fusta, baixarem pel Ras del Manter fins al Collet del Ferrer. Durant aquesta estona, les vistes que tenim són privilegiades; el pedraforca ens observa des de l'horitzó, i la Serra de Curull ens regala tal ventall de tonalitats, que valdrà la pena parar uns instants i deixar-nos captivar pel paisatge.

Un cop fet, agafarem un corriol que surt del marge esquerre del camí, força desdibuixat, que de mica en mica s'anirà descobrint, i ens conduirà per una enclotada custodiada per grans faigs fins a la Font Tornadissa, punt de parada obligada per agafar aigua, recuperar forces, i respirar una estona en aquest indret màgic, humit i ple de vida al cor del massís del Puigsacalm. Ens agrada pensar que aquest nom ve donat pel fet que segur que no serà l'última vegada que hi vindrem.
És un bon indret per parar, ja que a partir d'aquí ja no tindrem grans desnivells ni trencalls. La ruta continua vorejant el Ras del Grèvol per una fageda tant vella com bella, creuant torrents que hi fan verdejar els marges, semblant-se de vegades a indrets juràssics, amb una gran varietat botànica.

És un recorregut ràpid, on es fa via sense esforç, i que de cop i volta veurem que ens ha conduït fins a la Collada de Sant Bartomeu, una portella natural de roca que dóna pas de l'obaga a la solana del vessant de la muntanya, i que va baixant per un camí ben fressat sense possibilitat de perdre'ns, que voreja la grimpada de l'inici del dia, i que finalitza al mateix punt on hem començat aquesta excursió.

Esperem que gaudiu d'aquest indret, i que es converteixi, igual que ho és per nosaltres, en un lloc especial el qual visitem cada any. Recomanem portar sempre al damunt un Mapa-Guia excursionista de la zona, us aconsellem aquesta edició de Puigsacalm-Bellmunt d'Editorial Alpina.