1 de nov. 2018

Rupit: El Salt de Sallent i El Far en BTT



Sortida: Rupit
Cirular: Si
Dificultat tècnica: Mitja
Dificultat Física: Mitja
Km: 30
Bicicleta: Megamo Factory


Al davant tenim una ruta per una de les zones més espectaculars del nostre país. I no, no està ubicada al pirineu. I si, si es muntanya: es tracta de Rupit.

Heu de tenir en compte que aquesta ruta transcorre per indrets força aeris, i si bé es cert que en pràcticament tots els punts és segura, la primera part de l'itinerari (de Rupit al Salt de Sallent) si està moll i volem fer-ho tota al damunt de la bici, és perillós.



Deixarem el cotxe a l'aparcament habilitat que hi ha a l'entrada del poble, i tot seguit ens dirigirem cap al pont penjant de pedra, un dels indrets més emblemàtics de la població. Tot i que no podem perdre l'oportunitat de visitar el poble, recomanem fer-ho a la tornada, i així poder recuperar forces. Ara iniciarem la ruta, i per fer-ho agafarem l'escala de pedra que surt just a mà dreta, al mateix inici del pont, que ens dirigirà fins al mateix llit de roca que ha escarbat el riu.

Ens atreviríem a dir que pocs començaments d'excursions poden igualar aquest, i es que ens trobem, tot seguint el riu per la seva dreta, just a l'interior d'una gran bauma de roca, que ens farà de sostre i paret durant uns quants metres, fins a arribar a una zona més frondosa, on el camí baixa uns metres per anar a donar al Pont de Can Badaire, un indret bucòlic, frondós, i que sembla tret d'un conte de fades. Prosseguim la ruta creuant el pont, i encaminant-nos de nou cap al poble, en aquesta ocasió per l'altre extrem, i just abans d'arribar al capdamunt del camí empedrat per on estem pedalant (no sense esforços), ens endinsarem per sota mateix de les entranyes d'una casa, que significa el punt d'inici del corriol que ens marca l'excursió que tenim al davant.



Anem sortejant terrasses de camps i bancals d'hort per un sender que va baixant fins la Riera de Rupit, i eus ací on trobarem el primer tram on haurem de desmuntar, per poder superar el marge rocós per on pujarem amb l'ajuda d'un passa-mans metàl·lic. ALERTA. A partir d'aquí ve un tram estret i un xic aeri, ja que el corriol va ben bé arran del marge, ja prou alt, que fa de paret a la riera.

Ens anem endinsant per una zona humida, un xic enfangada bona part de l'any, que de mica en mica ens va dirigint cap a la cara sud de l'engorjat. Ho notarem perquè podrem percebre el canvi de vegetació, tant a la vista com a l'olfacte, amb la inequívoca olor del boix. Just en aquest punt de canvi de vegetació, el camí s'ha convertit en una rocosa trialera només apte pels més experts, i ens haurà conduït fins al Salt del Molí de Rodor, el primer gran salt del dia, però ni de bon tros l'últim, ja que més endavant trobarem el Salt de Sabaters, el qual sembla artificial per l'aresta viva que té al seu extrem, i que podem admirar bé des de sota d'ell, pel caminet que trobarem just al final de la trialera.



Aquí ja deixarem enrere el corriol per on venim, i n'agafem ja un de més ample, que en un obrir i tancar d'ulls, ens deixarà a l'inici mateix del majestuós Salt de Sallent, Cal anar alerta, si bé és cert que es pot aproximar, amb molta cautela i quan no baixa aigua, fins al mateix llindar del precipici, també hem de tenir en compte que és molt perillós, i del tot desaconsellable si anem amb bambes de ciclisme. Per admirar-lo en tota la seva grandària, agafarem la pista a on hem anat a donar al sortir del bosc (just quan l'hem trobat, a mà esquerre), i la remuntarem un centenar bo de metres, on hi trobarem un mirador espectacular, tant del Salt de Sallent, com de l'Agullola, la característica roca immensa, que no és més que l'extrem de la muntanya, desenganxat de la mateixa.





Un cop admirat el paisatge, seguirem la pista, sempre agafat en cas de trencalls, el de la dreta, que ens portarà sempre ben a prop del penya-segat, en aquest cas dels Cingles de Pujolràs, i que en el seu final abans de donar pas als Cingles de Castellet, al punt exacte de la seva unió, ens regalen el Salt de Gravet, sorgit del no res, i que haurem de creuar, sempre i quan no baixi un cabal abundant d'aigua, pel llit rocós i irregular del riu.

El tram que tenim al davant, és l'únic de la jornada que pot ser un xic perdedor, però amb l'ajuda d'un mapa, i en absència d'aquest, tenint en compte que hem d'anar resseguint els cingles, seguirem el corriol fressat que ens conduirà fins a les pastures del Pla de Castellet. Allà, hi ha una portella que separa dos camps (i que haurem de deixar com haurem trobat), que ens depara ja, en pocs metres arran de cingle, un camí ample, que en pocs metres acaba sent un camí rural.



Agrairem el gir que ha fet la ruta, ja que per fi podrem pedalar a més velocitat, tot seguint una pista que en breu comença a baixar durant una estona, i que després de creuar el riu, ens situarà al Camp de la Baga, dominat la masia de l'Om, la qual creuarem, i als pocs metres agafarem el camí que duu el mateix nom, i que ens portarà tot després d'una llarga pujada, a la carretera, i alhora al Coll de Condreu, de 1013m.

D'aquest punt, surt la bonica i rural carretereta que travessa tot el Pla de Malla i després del Pla del Far, fins al punt més allunyat de la nostra ruta: El Santuari de la Mare de Déu del Far, enclavat a la punta mateix del cingle, i amb un mirador que ens deixa suspesos al damunt mateix del precipici. És un bon indret per parar, recuperar forces i beure, ja que ara només queda la tonada, i gairebé tota és de baixada, i per asfalt, cosa que no vol dir que no valgui la pena, ja que és una carretera de muntanya, frondosa com poques.



Desfem el camí fins al Coll de Condreu, i un cop allà tornem a agafar la carretera principal, però aquesta vegada deixant enrere el trencall del camí de l'Om, i cotinuem endavant. No té pèrdua, però molt atents, ja que just superat el km 32 de la carretera, ens desviarem a mà esquerra, on tornarem a agafar una carretera rural, i que ens retornarà a Rupit, però aquesta vegada pel seu lloc més espectacular: ni més ni menys que pel seu capdamunt, a dalt de tot del seu famós carrer empedrat, que en el seu final que és per on estem arribant, és un llit d'esglaons de roca naturals que s'acaba transformant amb el mateix carrer més avall, i que acaba desembocant al bell mig del poble.

Esperem que gaudiu molt de la ruta, i que ho feu sempre amb el màxim respecte amb l'entorn, i amb els excursionistes que de segur ens trobarem al llarg de la jornada.

SALUT I CAMES!

Cap comentari: