5 d’ag. 2016

La Trona, Cingles de Bertí





Lloc: Cingles de Bertí
Sortida: Figaró
Circular: Si
Dificultat tècnica: Baixa
Dificultat física: Baixa

0_E25_Cingles de Bertí

L'excursió que tenim al davant permet en un matí, fer-se una idea i descobrir una mica els per molts desconeguts Cingles de Bertí: La Trona i la torre de guaita d'Els Castellets.


Deixarem el cotxe al costat d'una nau industrial, la qual és l'última construcció al nord de la població del Figaró. L'itinerari, només començar creua la via per un pas a nivell, i comença a guanyar metres per una pista de terra ample i ben conservada, la qual va deixant a la seva dreta el que és, l'inici o final segons ho mirem, del Sot del Bac, un torrent que queda engorjat al fons dels vessants que crea aquesta estreta i frondosa vall.

En uns escassos 10 minuts, veurem que la pista ample tomba a l'esquerra, però el camí que hem d'agafar és el que queda al nostre davant, el PR C-33 marcat per un estret però fressat corriol, que començarà a trescar amunt, per un terreny humit i erosionat d'un color vermellós tan característic dels Cingles de Bertí, i del Pla de La Calma i Tagamanent, que queden a l'altre costat del riu Congost, però que evidentment, tot i haver estat partits per la força del riu amb el pas dels anys, es tracta del mateix massís muntanyós.

Tota l'estona anirem pujant per un camí sense pèrdua, fins que arribarem a una bifurcació: a la dreta podrem veure des de la base estant l'Agulla del Salt i les Dues Germanes, una formació rocosa que forma dos grans blocs de roca en forma d'immenses columnes. En cas que continuem pel de l'esquerre, que és per on seguirà l'excursió, en breus instants ens haurem situat al capdamunt d'aquestes, i podrem apreciar-les des d'un mirador natural privilegiat, el qual ens anunciarà que hem completat la primera part de l'ascensió.




Agulla del Salt i Les dues Germanes


Just passat el mirador, veurem que estem situats al damunt d'una gran llosa de pedra, per on creua un rierol, que uns metres més avall, forma el Salt del Prat, amb el conseqüent inici del Sot del Bac.
El creuarem i veurem, tant per la vegetació com per les olors i la temperatura, que hem canviat de vessant. Ens trobem a la solana de la muntanya ara mateix, ja hem deixat enrere la vegetació humida de fa una estona, i ara estem pujant per uns senders rocosos que van zig-zaguejant amunt a través de boscos plagats d'alzines i pins, que fan que la temperatura augmenti i que l'ambient canvii.

No tardarem a situar-nos al Coll de la Pedradreta a 655m, des d'on veurem, imponent i vigilant La Trona, cap a on ens dirigirem per la pista a on he manat a donar, i que puja cap al nord-oest. Aquesta, de mica en mica en va situant sota mateix de La Trona, fins que ens endinsem per un dens alzinar, per on el camí es transforma en un corriol ben treballat per l'home, i va fent un seguit de repetitius zig-zags per superar el fort pendent que tenim al davant, fins a fer-nos abocar al capdamunt de La Trona, des d'on hi han unes magnífiques vistes de gran part dels Cingles de Bertí, i des d'on també podem veure, la torre de guaita i a on ens dirigirem a continuació.





Un cop aquí ja queda poc per arribar al dalt de tot, i quan ho hàgim fet, veurem que ens trobem en una gran esplanada de roca, on a les esquerdes i creixen plantes i flors mediterrànies, i a la part més interna on hi ha més gruix de terra, els conreus n'ocupen l'extensió, i es que els Cingles, són un massís força treballat i aprofitat per la ramaderia i l'agricultura, i podem trobar-hi masos i masies arreu.

El curt i peculiar camí que ens queda fins a la torre, va perfilant ben bé en molts moments el darrer contrafort superior del penya-segat, i això ens permet contemplar unes vistes aèries que ens faran embadalir. Ja sense més preàmbuls i després de creuar un bosquet, ens trobarem amb la torre de vigilància forestal al nostre davant, ben plantada i ubicada, preparada per ser una peça clau cada estiu, dins del Pla de Vigilància contra Incendis forestals.

Davant de la torre i hi han dos pins amb un ja antic banc de fusta improvisat, que ens recorda els indrets on gent com Josep Maria de Segarra es deturaven per inspirar-se. Val la pena deturar-s'hi una estona, agafar aire, i contemplar enllà, cap al nord, els Pirineus Orientals amb El Puigmal i els cims veïns, més al nord-est el Canigó, i cap al sud, les muntanyes i turons del litoral, i una vista dels Cingles de Bertí realment espectacular.




Torre de vigilància contra incendis forestals d'Els Castellets


Per la tornada, només haurem de desfer la ruta ja caminada, o en cas que ho vulguem, continuar per PR C-33 pel que anàvem ara fins a Puiggraciós, i un cop allà baixar de nou cap a Figaró.
Esperem que gaudiu de la ruta, i que us animeu a conèixer aquests grans desconeguts, que guarden multitud d'indrets i secrets.

Recomanem sempre que hi aneu, que ho feu acompanyats pel mapa amb guia excursionista d'Editorial Alpina Cingles de Bertí E-25.


Cap comentari: