Entrevista a la Núria Picas

Núria Picas

Des de ben petita la muntanya i l'esport han estat la seva passió. Va néixer a Manresa, i va començar a fer els seus pinets a Montserrat, tot escalant amb els seus pares, que són els que van inculcar-li l'amor per la muntanya. Actualment viu a Berga, on és bombera de professió, ofici que compagina amb el seu apretat calendari esportiu, les conferències que fa arreu del país i la gran aventura de ser mare. Té un palmarès que arriba a espantar, i es que ha arribat a l'esglaó més alt a nivell mundial: Campiona del món d'Ultra Running, cosa encara més sorprenent si tenim en compte que fa anys i degut a la lesió que va tenir, els metges li van dir que no tornaria a córrer.

Una lluitadora i esportista exemplar que millora i es supera dia a dia, i que és la cara catalana femenina dels esports de muntanya arreu del món.

Val la pena conèixer més i millor la Núria, així que us deixem amb l'entrevista:

Abans que res Núria, felicitats pel teu resultat a la BuffEpic Trail. Explican's, com ho has viscut i que ha significat per a tu? Algun moment que recordis especialment?

Per mi córrer a la Vall de Boí i en un indret tan extraordinari com Aigüestortes ha sigut una gran experiència. És una cursa de les de veritat, salvatge, alpina i d’una gran duresa. Recordo especialment les dues tempestes que em van caure a sobre, i sentir la força de la natura d’aquella manera va ser fascinant. També recordo amb especial il•lusió el caliu de la gent de la vall, i sobretot l’arribada, que va ser molt emocionant.

Has dut a terme algun entrenament especial les últimes setmanes, o el típic de la temporada?

He competit en més curses del que és habitual, com a la 4Trails d’Alemania i l’Ultra del Catllaràs de la Pobla de Lillet, on l’exigència física i mental és superior a la dels entrenaments.

Sabem que tens molt en compte la teva alimentació, quin paper creus que juga en els teus resultats? Quin és el tipus de dieta que segueixes? N'has provat de diferents?

Tenim la sort de gaudir de la dieta mediterrània, rica en fruites, verdures, l’oli d’oliva i el pa amb tomàquet, entre d’altres. Menjo de tot, no sóc vegetariana, i penso que del que es tracta és de no obsessionar-se i de tenir sentit comú.

La teva carrera esportiva està plena de victòries i fites aconseguides, hi ha alguna que personal i emocionalment destaqui per damunt les altres?

Totes tenen alguna coseta d’especial, però sens cap mena de dubte, em quedo amb la primera victòria a Cavalls del Vent l’octubre de 2011. Em va engrescar un amic de la feina a última hora, no sabia si seria capaç de poder recórrer una distància com aquella 83k, i per sorpresa meva no tan sols la vaig acabar, sinó que vaig guanyar aquella meva primera ultratrail i a més a més vaig fer el rècord femení de la prova. A partir d’aquell dia se’m va obrir un nou món.

Al llarg de la teva carrera, no tot han estat flors i violes, i has hagut d'afrontar obstacles molt durs, concretament la teva lesió. Que va significar en aquell temps? Com ho portes avui en dia?

Va ser un cop molt dur, ja que uns mesos abans havia corregut la meva primera marató de muntanya (Marató de l’Aneto) i la selecció catalana es va fixar amb mi, encara que només tingués 21 anys. Tot es va trencar a causa d’una greu caiguda escalant a Montserrat, i vaig haver de deixar de córrer durant una pila d’anys.

Que significa per tu la Cavalls del Vent? Sempre que t'hi hem vist, es nota que no n'és una més, sinó al contrari, és com si fos "la teva" cursa.

Cavalls del Vent és la cursa del meu cor, la que em va obrir les portes en aquest món i on a més a més el 2012 vaig encarrilar la dura lluita per aconseguir la primera copa del món de l’especialitat. Jugo a casa, amb un ambient espectacular i amb la meva gent, la que estimo. És sens dubte molt especial!

Hi ha una cosa que ens intriga, com pots compaginar la teva carrera esportiva, el teu ofici de bombera, les conferències i ser mare? D'on treus les forces?

Des del mes d’abril que estic en excedència voluntària per a poder afrontar totes les competicions, sinó no hi hauria manera de compaginar-ho, i el fet de ser mare és un plus que juga a favor meu, ara els nens ja tenen tres anys i mig i tot és més fàcil, això si, sense l’ajuda de la gent que m’envolta no seria possible. Les conferències són puntuals, m’apassiona compartir totes aquestes emocions i experiències. I les forces les trec de la passió que tinc per l’esport, la muntanya i viure la vida al màxim a cada segon.

Els teus fills comparteixen la teva passió per la muntanya i l'esport?

Ara per ara són massa xics encara, però de moment ja han viscut alguna arribada en curses com Cavalls del Vent i la Ultra de laCerdanya. Sempre que podem anem a caminar, a descobrir nous indrets i per part meva intentaré transmetre’ls tot l’amor i el respecte per la muntanya.

Com en són d'importants els espònsors i patrocinadors en un món com el de les curses de muntanya? És possible competir al més alt nivell sense ells?

Els espònsors són una part fonamental si vols estar competint al màxim nivell, ja que per poder seguir una competició a nivell mundial, és necessari viatjar, i això significa afrontar unes despeses importants. D’altra banda, saber que tens un bon equip a darrere que confia amb tu i t’ajuda en tot moment, reconforta molt.

Els esports de muntanya que practiques són molts. Si n'haguessis d'elegir un altre per competir quin seria? I amb quin tu passes millor?

M’encanta l’escalada i l’alpinisme, però penso que són dos esports que m’agrada gaudir sense la pressió d’una competició. Són dos esports que m’apassionen, i sempre que puc i la temporada m’ho permet, m’escapo per acariciar alguna roca o fer algun cim nevat. L’esquí de muntanya també és la meva altre gran passió.

Havent obtingut durant aquest any aquests fantàstics resultats, quina fita tens pendent, o quina és la pròxima que tens ara com a objectiu?

L’objectiu immediat és la Ultra Trail del Montblanc (Chamonix, 168K), és una cursa que em causa molt de respecte i admiració a la vegada, és una distància molt llarga i amb una duresa excepcional que la caracteritza com una de les ultratrails punteres a escala mundial.

I ja per acabar Núria, com et veus d'aquí a uns anys? Quin camí t'agradaria seguir?

Em veig gaudint de la muntanya, sobretot escalant clàssiques en roca, i fent travesses d’esquí de muntanya. També tinc algun projecte pendent a l’Himàlaia, però ja es veurà. I sobretot, em veig compartint totes aquestes experiències amb els meus dos fills, l’Arç i el Roc, i també amb els amics que he anat fent pel camí.