27 de maig 2011

Forau d'Aigualluts i la Renclusa



Elevation Profile


Activitat: senderisme
aprop de  es Bòrdes, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 6,3 quilòmetres 
Altitud mín: 1.888 metres, màx: 2.291 metres
Desnivell acum. pujant: 428 metres, baixant: 433 metres
Grau de dificultat: skill Fàcil
Data:  maig 27, 2011
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Coordenades: 146
© Montseny Tots els drets reservats




clicar al damunt per enllaç amb la ruta al wikiloc



Estem possiblement, davant de la zona pirenaica més espectacular, i amb major altitud amb l'Aneto, amb els seus 3.404 metres com a sostre. No obstàn, això no impedeix que hi podem fer excursions per a tota la familia, i aptes per a tots els públics. Aquest es el cas del Forau d'Aigualluts que, contradictoriament al que sembla per la seva durada i desnivell acumulat, és una de les excursions i/o aproximació més boniques de la vall. Pel camí, a part de la vegetació autòctona, ens trobarem fauna com la marmota, ramats de cabres i de vaques, elements geològics com brolls d'aigua verticals (contactar via e-mail per saber-ne la situació exacte), i el riu provinent de la glacera de la Maladeta, que s'endinsa per desapareixer dins el mateix Forau d'Aigualluts, fenòmen d'on prove el nom de l'indret.

S'ha de dir que les meves primeres passes com a excursionista i,  fins i tot abans de caminar, transcorren per aquestes terres, i aquesta excursió és quelcom especial per a mi, espero que la disfruteu tant com jo ho faig cada vegada que retorno a la joia dels pirineus.

Per a començar aquesta excursió, si no fem nit a l'Hospital de Benasque, haurem de deixar el nostre vehicle al Vado de l'Hospital, i agafar l'autobús fins a la Besurtahttp://cerler-castanesa.es/2010/06/17/horarios-del-autobus-de-benasque-a-la-besurta-y-vallibierna-verano-de-2010/ ) , d'on surt l'itinerari a seguir.
Creuarem el riu, i ens dirigirem al final de l'esplanada, on està l'inici del camí, i on trobarem una indicació on posa: 40' Forau d'Aigualluts, 40' La Renclusa. Aquests temps són només orientatius, i una persona a bon ritme pot reduir-los tranquil·lament a la meitat. L'excursió comença per un petit pendent de baixada a on haurem de sortejar les arrels dels pins negres ( Pinus nigra), i que ens conduirà fins a un bucòlic pas de fusta, que farà que ens col·loquem a l'altre vessant.


Un cop passat, pujarem per pronunciat zig-zag de pedra natural, amb baranes de fusta, i al capdamunt d'aquest trobarem la bifurcació del Forau a l'esquerre, i la Renclusa a la dreta. Tombarem pel primer. Un cop aquí, em de guardar silenci, i en pocs moments sentirem els xiscles de les marmotes, que ens observen tros enllà, i ens acompanyaran des de la llunyania fins pràcticament el Forau.
 Aquest primer tram transcorre per un progressiu i suau ascens, fins arribar a una cabana de pedra seca, a on començarem el pedregós però curt tram de tartera, que no durarà pas més de 5 minuts, i que ens durà fins a l'inici de l'espectacular esplanada que forma el Río Ésera, plagada de vaques, cràters sorrencs, i grans extensions d'herba baixa, per on es perfila el nostre corriol, de forma qüasi be artificial. 




D'aquí fins al Forau només ens separa una poca estona, i sabrem que i em arribat per la barana de fusta que protegeix de les possibles caigudes als visitants. Per qui no ho hagi vist mai, s'ha de dir que és un lloc espectacular, i el fet de que el riu desapareixi sota la paret de pedra des d'on nosaltres ho estem mirant, ens dona la sensació de que és una entremaliadura de la naturalesa, de que hi ha quelcom que no hauria de ser així!
El podem vorejar, i pels més agosarats, fins i tot descendir fins a la platgeta de baix per uns empinats senders. Seguirem la caminada vorejant el Forau, i pel camí paral·lel al riu, que ens portarà direcatment al salt d'aigua de la Cascada d'Aiguallut, que un cop superada, ens donarà pas a la inmensitat, la calma, i la grandiositat d'aquest meravellós i milenari indret, banyat per les serpentejants aigües de la glacera de la Maladeta.








Si ens em organitzat bé el dia i el temps, el millor que podem fer es dinar aquí, i aprofitar aquest indret una bona estona, podem refrescar-nos els peus als varis rierols que marquen la plana, o si per exemple anem amb nens, es un indret perfecte per a que puguin banyar-se i disfrutar i aprendre de la natura, mentre els i expliquem que, això antigament, estava cobert de metres i metres de gel. 
Arribada l'hora, em de decidir quin camí agafem: desfer el que s'ha fet, o tornar pel Camino de Antonio fins La Renclusa, que tot i que puja força el primer tram, no hi estarem molt més d'una hora, i val la pena per les vistes que deixem enrrere d'Aigualluts.
Abans de creuar, em de tenir precaució amb les turberes, a on ens podem enfonsar fins gairebé la cintura, i que, al fer efecte ventosa, ens costarà uns quants esforços sortir-ne.
Per iniciar aquesta segona part del recorregut, haurem de creuar els rius, i dirigir-nos cap a la Cabana d'Aiguallut ( molt recomanable i qüasi imprescindible dur mapa de la zona), d'on surt l'empinat sender que ens durà amunt, amunt d'aquest nou vessant i que, sense adonar-nos, guanyarem un important desnivell, fins arribar a uns 2282metres. Aquest camí, com més endevant estem, més perdedor és, però l'unic que em de pensar es que agafem el que agafem ens dura a la collada, per on creuarem i accedirem al refugi.





Un cop a la collada de la Renclusa, baixarem per un esllavissat caminet fins al refugfi, a on podrem fer un cafè, o una bona clareta mentre repassem la excursió viscuda, ens divertim veient les entremaliadures dels cavalls i mules que hi han per al transport de queviures i material, i gaudim d'aquest peculiar indret a on es troba la construcció que, al igual que el Forau, podem veure el torrent de la Maladeta que passa pel nostre costat, s'amaga dins les roques, i desapareix muntanya endins. 





 

Quan ja s'hagi fet l'hora de tornar, el descens serà ràpid i curt, per un caminet a vegades empedrat, que va baixant tot fent zig-zags per pendents poblats de marmotes que s'amaguen al nostre pas, i que en poca estona arribarà a l'encreuament que hores abans haurem deixat enrrere, per enfilar cap al Forau. Només ens quedarà esperar a l'autobús o, si encara ens queden ganes i força, baixar xino-xano pel camí paral·lel a la carretera, fins a l'aparcament. 
Si ens ho podem permetre, es molt interessant poder fer nit a l'Hotel Llanos del Hospital http://www.llanosdelhospital.com/, que és l'antic hospital de muntanya de la Vall de Benasque, i a on podrem gaudir d'una excel·lent gastronomia, i una decoració, feta per les mans d'un mestre ebanista, que ens deixarà bocavadats. Personalment, una bona opció si decidim fer l'Aneto, es la primera nit estar-se a la Renclusa, des d'on sortirem de matinada, i l'endemà, que baixarem esgotats, relaxar-nos en aquest espai de repòs.

Espero que gaudiu enormement d'aquesta terra, un bon indret per iniciar els nostres fills des de ben petits al muntanyisme.




SALUT I CAMES!


Cap comentari: