Lloc: Parc Natural del Cadí Moixeró
Distància recorreguda: 6,59 quilòmetres
Dificultat Física: Mitjana
Dificultat Tècnica: Mitjana
Circular: Si
Tenim al davant una de les excursions més especials i
completes que podem trobar a la nostra terra: El Pedraforca. Muntanya màgica
per excel·lència, divertida, espectacular i inoblidable per tots els que alguna
vegada l'heu coronat.
Deixarem el cotxe al mirador del Gresolet, un dels més aeris
i impactants del país, i una immillorable forma de començar la ruta i
preparar-nos per l'ascensió.
Des del mateix aparcament, surt el corriol que ens portarà,
a través d'uns vells boscos de pins negres, fins al Refugi Lluís Estasen, punt
d'inici de l'excursió, i on conflueixen els diferents itineraris.
El nostre surt just del darrere del mateix refugi, tot
seguint les sindicacions del Coll del Verdet. Els primer tram va fent via tot
seguint gairebé de forma paral·lela les corbes de nivell, i sense donar-nos
compte, tot creuant una zona pedregosa de diverses Canals, començarem a guanyar
metres, pel que comença a ser una camí de pujada, que en poca estona serà un
pronunciat zig-zag, que ens conduirà fins a abocar-nos a l'espectacular mirador
de La Bauma de la Rua Gran. Un cop aquí podem aprofitar per hidratar-nos, ja
que tenim al davant la pujada més feixuga de la jornada, que desemboca just a
la mateixa Collada del Verdet.
Per arribar fins a aquest coll, el camí no dóna treva ni es
fa planer a cap punt, sinó que puja recte amunt en un desnivell de 300 metres
tot deixant la Canal del Verdet a la nostra dreta, per acabar pujant
directament per l'última i dreta pala pedregosa, que acaba morint a la Collada
del Verdet.
Un cop aquí, és molt possible que segons l'època, puguem
gaudir d'un mar de núvols que s'estendrà des dels nostres peus, fins a Berguedà
enllà.
Aquí comença una de les parts més divertides de la jornada:
la grimpada! Per accedir-hi, ens dirigirem cap a l'esquerra del coll, tot
vorejant una torre rocosa, i començarem a enfilar paret amunt. No té una gran
dificultat tècnica, però sí que hem d'estar avesats a fer alta muntanya, per
fer de l'ascensió una estona divertida, i no estar en canvi patint per no saber
on posar peus i mans. En poca estona, ens trobarem amb el Cim Nord, de 2438
metres, i serà aquest el punt on l'itinerari canviarà de característiques, i de
dificultat: no és pas que hi hagi més dificultat tècnica, però ara tenim al
davant dos terrenys que es van alternant; la roca i els inclinats prats alpins
i són aquests últims on hi haurem de posar els cinc sentits. No presenten gran
dificultat, però moltes vegades están humits, i la caiguda que tenim cap avall
és de centenars de metres, així que haurem de parar molta atenció i ser
conscients d'on posem els peus.
Quan portem ja una estona carenejant d'aquesta manera, de
cop i volta i sense previ avís, just al darrere d'una roca, trobarem el cim: El
cim del Pedraforca. És un indret, del qual ens atrevim a dir que gaudeix d'una
de les millors panoràmiques del país: rocós, divertit i amb una enorme
personalitat, ens ofereix més de mitja Catalunya als nostres peus.
Per començar el descens, només haurem de continuar pel
sender, que ara baixarà i amb ganes, per a situar-nos just al bell mig de
l'enforcadura: una formació geològica sorprenent i meravellosa, d'unes
dimensions que et fan sentir insignificant, i d'una amplada i una inclinació,
que sembla que tota la muntanya desaparegui just al davant nostre, per
desembocar al fons de la vall i, en certa manera, és el que fa.
La baixada serà ràpida, divertida i, no obstant, tècnica. Ja
la fem a peu o corrent, intentar seguir sempre la traçada ja marcada, haurem de
vigilar amb les roques i pedres que es van desprenent al nostre pas, o que
poden desprendre persones més amunt. De mica en mica va formant un embut, un
coll d'ampolla que al fons de tot, derivarà en una petitíssima desembocadura a
mà esquerra, per on sortirà el nostre camí.
És l'última part de l'excursió, però això no vol dir que
sigui menys bonica i espectacular, tot el contrari, anirem recorrent un sender
paral·lel a les corbes de nivell, igual que a l'inici de l'excursió, que va
baixant metres gairebé de forma imperceptible a través de boscos pirinencs, tarteres, balcons naturals i corriols plens de pinyes de pi negre, fins que, al cap d'una
estona, que passarà força ràpid, el bosc s'obrirà i tornarem a estar al refugi
Lluís Estassen.
Aquesta és una de les nostres excursions preferides, tant per
l'indret on es troba, com per l'adrenalina, diversió, i increïble paratge
natural que hi trobem. Hem de tenir en compte que tot i que en èpoques càlides
no ofereix gaire complicació, a ple hivern i amb neu esdevé una excursió només
apte per persones expertes, ja que requerirà tècniques alpinístiques.
SALUT I CAMES!
Recomanem anar sempre acompanyats d'un Mapa amb guia
excursionista, com és el de la Serra del Cadí-Pedraforca d'Editorial Alpina el
qual podeu trobar-lo clicant AQUÍ:
4 comentaris:
Titu, una explicació de 10 sobre 10!! increïble la pujada la veritat, a sigut del millor que e fet fins el dia d'avui que de ben segur u superarem ben aviat jaja, una companyia excepcional! i uns riures encara mes excepcionals, un veritable plaer! recomanar a tothom aquesta ascensió ja que es maca per tots cantons i realment es una muntanya emblemàtica i que deixa un regust especial quan l'has pujat.
D'aquelles sensacions que enriqueixen la teva vida setmanes després d'haverse produït (Iñaki Ochoa de Olza)
Gràcies a tu per tot! magnific dia, magnifica excursió, també la millor per a mi! la gent si hauria d'animar a fer-la, no saps el qe és fins que la puges, en una paraula: Màgica!
Pedroforca sempre amb el seu encant
Molt bona explicació per als rookies però, de dificultat 0 i es pot pujar i baixar amb bambes de trail perfectament. Però per la explicació molt currat :)
Publica un comentari a l'entrada