24 d’oct. 2010

Sant Miquel de les Formigues, pluja de fulles, aires de castell, vistes perfectes..!

El despertador ha sonat a les 9, i a les 10 ja era creuant la Batllòria. Em dirigia cap a Sant Hilari Sacalm, d'on surt la pista per anar a la font dels Abeuradors, indret on deixarem el nostre vehicle ( si el que volem és gaudir de la muntanya, ja que la pista si es vol, es pot seguir un bon tros en cotxe), i començarem l'excursió.


L'accés per la pista de terra des de Sant Hilari, cal dir que m'ha sobtat una mica d'entrada, ja que és d'una amplada considerable, i poc té a veure amb la pista forestal que m'esperava. No obstant, gràcies a això es pot fer l'aproximació amb qualsevol tipus de vehicle, com a mínim fins a la Font dels Abeuradors, un cop allà, la pista surt a mà esquerra, i si la volem seguir em de pensar que segons el cotxe, pot ser que en algun punt toquem al terra, i que com més amunt més trencada es va tornant.


El camí va pujant per dins d'un bosc de castanyers, des d'on, si ens i fixem bé, podrem vaure el Turó de Sant Miquel de les Formigues, i encara que pugui semblar lluny i amunt, no em de fer-ne cas, doncs és un itinerari per a tots els públics, està molt ben marcat, i només cal seguir les indicacións, o en el seu defecte, el cami principal. 


Seguirem pujant, sempre acompanyats dels castanyers (Castanea sativa), i si és fa a l'època que jo l'he fet (finals d'Octubre), acompanyats també per una pluja de fulles que cauen per damunt del vostre cap, cada vegada que corre una mica de brisa. En qüestió de deu minuts, el terra pot quedar cobert.


Un cop hagi transcorregut les tres quartes parts de l'itinerari, i una estoneta després d'haver deixat enrrere un imponent Faig (Fagus sylvatica), arribem a la última indicació. Aquesta ens indica un corriol que puja a mà esquerre, per uns esglaons naturals de roca. A partir d'aqui arriba el tros més entranyable, distret, divertit i màgic de l'excursió. El camí, de poc més d'un pam d'amplada en molts punts, està fresat damunt de l'inclinat marge Nord de la muntanya, i sembla mentida, que amb la gent que i passi, estigui tant desdibuixat. Això és fruit de la fageda, que al ser arbre de fulla caduca, cada any diposita al sotabosc tonelades i tonelades de fullaraca, que entre la humitat i la falta de sol, es descompon ràpidament i ocupa cada un dels forats que i puguin haver, creant així un definit pla inclinat perfecte. 


Quant ja divisem una mica de claror al capdamunt de la muntanya, i després d'haver transcorregut uns 10 minuts des de l'últim senyal, trobarem una corba a mà esquerra en pujada molt tancada, i un camí que segueix recte; alerta! s'ha d'agafar el que puja amunt, i en poc més d'un minut, ja estarem a la carena, al davant del Turó de les Formigues. Un cop aquí tenim dues possibilitats per atacar el cim: vorejar pel vessant nord fent la volta pel darrere per un caminet d'uns 20 metres, o atacar-lo frontalment per la cara rocosa que tenim al davant, que és dret i trencat però que no arriba a grimpada. Precaució si elegim aquesta segona opció ( al meu parer la més atractiva), ja que tant les roques com l'herba, segons a quina època, poden estar MOLT relliscoses, i una mala caiguda pot ser pitjor del que sembla. 


Ja estem a dalt, la primera sensació és que sembla que estiguem a més de 1204 metres d'altitud, ja que la panoràmica i la distància a la que podem arribar a veure, es espectacular. Si ens i fixem bé, podem observar quatre roques que formen els últims vestigis del que va ser en el seu temps el Castell de Solterra.


Només queda gaudir tant com es pugui d'aquest bell paisatge! No escatimeu en minuts, la baixada és lleugera.











Els temps de la ruta són aproximats, imaginant que va algú en família. Al principi de la ruta diu que són 68' des de la Font dels Abeuradors, tot i que jo, pujant a bon ritme i baixant corrent, he fet 32' de pujada, i 22' de baixada. Pels que s'estiguin iniciant al Trail running ( còrrer per la muntanya), és una excursió molt recomanable; es pot pujar a peu, i fer la baixada corrent, ja que el primer tram de baixada i més divertit, és el més cansat, per mantenir l'equilibri pel corriol, i després tot és pista ample. 


!! alerta les rebrincades de turmell!! 


Al corriol per l'inclinació, i a qualsevol lloc si es tardor, ja que les fulles amaguen desagradables sorpreses, com troncs, pedres...


Espero que l'aprofiteu molt, i si teniu temps, pareu a dinar a Sant Hilari Sacalm, poble que gaudeix d'una magnífica varietat gastronòmica sempre sorgida de l'entorn i el massís del Montseny.




SALUT I CAMES!