19 d’ag. 2011

Noucreus, Fossa del Gegant i Torreneules, la ruta dels 7 pics ( Vall de Núria)

Elevation Profile


senderismecursa de muntanyaalpinismeesquí de muntanya


Activitat: alpinisme
Distància recorreguda: 16,04 quilòmetres 
Altitud mín: 1.952 metres, màx: 2.792 metres
Desnivell acum. pujant: 1.293 metres, baixant: 1.290 metres
Grau de dificultat: Moderat
Data:  agost 19, 2011
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí
Coordenades: 367
© Montseny Tots els drets reservats

CLICA AL DAMUNT DE L'ENLLAÇ DE SOTA PER VEURE EL MAPA I DESCARREGAR-LO DE FRANC!



Aquesta és una d'aquelles excursions que no són pas molt llargues, però si amb un considerable desnivell, i es que amb els seus escassos 16 quilòmetres, acumulem 1300 metres de desnivell acumulat a les nostres cames.
Com totes les excursions de Núria, tenim la possibilitat de pujar pel Camí Vell, o amb el cremallera, i en aquesta ocasió el mitjà elegit ha estat aquest últim, tot i que això depèn de cadascú.
El Torreneules és una d'aquelles muntanyes, que l'acostumem a veure sovint, però no en sabem el nom, i quan la fem, ja mai més la tornem a veure de la mateixa manera. És característica la seva imatge en forma de piràmide, just al capdamunt del Refugi de Coma de Vaca, i arribant la seva falda fins la central de Daió.



Queralbs amb el Torreneules al fons 


Cremallera de Núria amb provisions pels animals del Santuari.

Un cop baixem del cremallera, seguim l'andana i agafem el camí que en surt a continuació, i que creua el riu per un pont de pedra el qual ens queda a la dreta.


Passat aquest tram, seguirem les indicacions del Camí del Bosc, que ens portarà per una pista ample fins a un revolt, on surt el corriol que em d'agafar per iniciar la ruta. Aquest de primeres, guanya altitud progressivament, i no serà fins que creuem el Pont de l'Escuder, que començarà el fort pendent. 


Pont de l'Escuder


A trenta metres del pont, trobarem un indicador, i haurem de seguir el camí que surt a mà esquerre. Ens ho em de prendre amb calma, ja que és en aquest punt on el sender comença a pujar amb ganes, guanyant altitud molt ràpidament, i deixant el santuari al fons de la vall.


camins de les pastures de muntanya



Seguirem per aquest corriol sense pèrdua fins que ens trobem amb la paret que ens indica que el que em pujat fins ara, era només per escalfar, i que el que ens espera farà que si no ho havíem fet, ens despertem de cop, encara que ja portem una bona estona caminant.
Davant nostre tenim una bifurcació: el camí de la dreta, puja més " suaument", gràcies als zig-zags que dibuixa retallant al fort pendent, i el de l'esquerre és un camí recte per una vertiginosa tartera, on de cada quatre passes només n'avançarem dues, i es que es tant empinada que ja sense el nostre trepitjar, a la muntanya li costa retenir les seves pedres.



Agafem el camí que agafem, anirem a donar al mateix lloc, una mica més amunt o avall. Sigui com sigui, un cop a la carena, em de tombar a mà esquerre per anar a buscar el cim del Noucreus. El recorregut en aquest moment, passa a ser planer, i transcorre per una esplanada de pastures d'alta muntanya, que les nostre cames agrairan.


Santuari de Núria al fons de la vall


crestes retallades per on continuarem al cap d'una estona el nostre camí


GR que condueix fins al cim del Noucreus


Un cop haguem fet cim, el qual trobarem desviant-nos pocs metres del camí, tornem enrrere per on em vingut, i en comptes de pujar fins el Pic de la fossa del Gegant, el voregem per darrere pel trencall que surt del Coll de Noucreus i carenegem la plana cresta que surt cap al Nord direcció França, fins que comenci a baixar, que serà a on pararem, i des d'on podrem admirar unes precioses vistes.



Coll de Noucreus


carena


Des d'aquí podem distingir l'espectacular Pic de l'Infern, i el camí que des d'aquí sembla que sigui impossible, que puja al cim.


Pic de l'Infern


cim del Pic de la Fossa del Gegant

Per tornar a agafar el camí i començar a fer la carena que finalitza al Torreneules, podem baixar pel que surt a la dreta i que va a donar al sender, o tirar recte avall, per un sender que és tant curt com abrupte.
Agafat el corriol correcte, ja no el deixarem en tot el que resta de ruta. Va fent xino-xano, carenejant i creuant tots els cims que ens trobem al llarga de la pedregosa cresta, on trobarem el Cim Alt de les Arques, el Cim de Rocs Blancs, el Puig de Fontnegre, el Cim de la coma del Clot, i per últim el Torreneules. 
Ja ho fem a peu o corrent, val la pena parar de tant en tant per mirar el paisatge, i es que la vista que tenim de la serralada que va del Coll de la Marrana fins el Balandrau http://muntanyaimeteorologia.blogspot.com/2011/08/refugi-de-coma-de-vaca-coma-de-freser.html, i de  l'extensió de la Coma de Vaca, es digne i mereixedora de fer-nos perdre uns quants minuts per observar-la. 


inici del camí pel qual carenejarem


Coma de Vaca amb el Fontlletera, el Coll dels Tres Pics, el Balandrau i el Torreneules al fons


aproximadament, mentre fem la carena ens movem sempre per les mateixes cotes,a cavall entre els 2700 i els 2800 metres 

Al cap de poca estona, després d'haver fet tots els cims de la carena, que serà una cosa ràpida, ens plantarem al Coll de Torreneules, a on iniciarem la última, curta i dura ascensió al cim. Al coll i arribarem per una divertida tartera que podem fer corrents, i que ràpidament ens farà baixar fins els 2563 metres, per a pujar de nou al cap d'una estona als 2711m.



Cim de la Coma del Clot i Torreneules


Torreneules


Coll de Torreneules


La pujada és dura però no massa llarga, cosa que farà que en menys del que ens pensem trepitgem el cim. Les vistes del Camí dels Enginyers , de la Vall de Ribes i les muntanyes de Núria, és indescriptible, val la pena pujar-hi per a viure aquesta sensació. A més, em de pensar que degut a la forma de la muntanya, el cim tot i ser una petita esplanada es mol aeri, ja que les parets del pic són molt verticals.




Cim del Torreneules


Vall de Ribes


Baixarem del cim per on em pujat, i agafarem el camí que surt del coll en direcció Núria i l'alberg del Pic de l'Àliga. Aquí si ens agrada còrrer per la muntanya disfrutarem de valent, ja que és un corriol, de vegades molt empinat que baixa metres extremadament ràpid. No te pèrdua, tot i que hi ha un instant, just a la Font Negre, que es perd, però podem veure la seva continuació més endavant al vessant frontal de la vall. Tot i que l'aigua evidentment no està tractada, ve de gust refrescar-se, i més encara tenint en compte que anem per la solana, i possiblement en aquest punt de l'excursió, estem en una de les hores fortes del sol, tot i així ho deixo a elecció pròpia, ja que les aigües de muntanya no senten bé a tothom, i més encara si no s'està acostumat.


                                                                                           Font Negre

El tram que ens queda fins a l'alberg el farem molt ràpidament i podrem descansar, ja que va paral·lel a la muntanya, i només baixa una mica just a l'arribar. 



Des d 'aquí, ja només ens queda baixar fins al Santuari de Núria, a on podem arribar-hi pel Camí de les Creus, que surt de sota l'alberg i passa per dins d'un petit bosc de pins negres, i més endavant es traça per damunt del final de la pista d'esquí, que està just al damunt del cremallera.

SALUT I CAMES!




















14 d’ag. 2011

Turó de l'Home des del poble del Montseny



aprop de  Montseny, Catalunya (España)
Distància recorreguda: 22 quilòmetres 
Altitud mín: 505 metres, màx: 1.667 metres
Desnivell acum. pujant: 1.377 metres, baixant: 1.375 metres
Grau de dificultat: Moderat
Finalitza al punt de partida (circular):   Sí











Encara que pugui semblar una excursió senzilla degut a que molts em pujat fins aquest cim amb el nostre vehicle, no ens em de deixar enganyar, ja que veureu que l'he catalogat dins la franja dels cims de moderada dificultat, ja que són 1400 metres de desnivell acumulat, els qual en gran part s'assoleixen per camins completament en línia recte fins al cim, cosa que vol dir que són molt pronunciats, i això sense mencionar que la part més dura es fa completament per la solana de la muntanya i sense vegetació que ens protegeixi. Em de tenir en compte que són 22 km.


De totes les excursions que hem fet, s'ha de dir que aquesta és amb diferència la que ha estat mes ben senyalitzada, i es que no deixa lloc al dubte en cap moment! és per això, que em centraré més en les característiques de l terreny, que no pas en la descripció dels trencalls i camins.


Podem deixar el cotxe a l'aparcament que hi ha a sota la plaça, ja que així el tindrem a l'ombra i ho agraïrem quan tornem de ruta. Em de seguir la carretera que creua el poble direcció amunt, fins que arribem a un petit aparcament de terra senyalitzat, d'on surt el GR 5-2. El primer tram és curiós, ja que passa molt a prop d'algunes cases enjardinades del mateix poble, com per exemple una per on es passa gairebé pel mateix jardí, on te la piscina. 



Mica a mica, ens allunyarem de la població i ens anirem endinsant cada vegada més per una vegetació tupida, creada per un uniforme i antic alzinar, que quan es trenca ens deixa veure el cim del Turó de l'Home, que es cap a on ens dirigim.





 El camí va fent via planerament, i sense adonar-nos'en anirem guanyant alçada, per boscos cada vegada més trencats per esporàdics castanyers i llits de falgueres. Creuarem un camí principal, i seguidament la carretera en dues ocasions, tot i que no cal preocupar-se per perdre el sender, ja que continua davant mateix.



Quan haguem fet l'últim d'aquests creuaments a la carretera, ens espera una curta però pronunciada pujada, fins a situar-nos paral·lelament a l'asfalt, fins que el xafem just a la corba que precedeix la recta que ens condueix a Fontmartina, des d'on veurem el cim i el vessant per on al cap d'uns moments estarem pujant verticalment.



Un cop arribem a la Plana del Coll, em d'aprofitar a carregar aigua, tanta com podem, ja que no trobarem cap altre punt per omplir les cantimplores, i la pujada que ens espera ens farà consumir molt líquid. Personalment portaria si és estiu, mínim 3 litres per cap. 
Un cop aquí, haurem de seguir la carretera, i passada la Font del Senglar, en una corba molt pronunciada a mà dreta, agafarem el camí que evidentment està perfectament senyalitzat, que surt recte avall. No el trepitjarem durant gaire estona, ja que al cap de poc després de creuar un rierol, ja ens desvien cap a la dreta per un bosquet de castanyers i vegetació humida. Aquí comançarem a pujar per un camí que es traça recte i paral·lel a la muntanya, per on haurem d'anar agafant forces pel que ens depararà al cap d'uns moments l'excursió. No serà fins a arribar a una rocosa clariana, on ja perdrem els arbres que començarà a pujar de forma exagerada el camí, on ens trobarem una indicació que senyalant-nos amb una fletxa cap als núvols que ens indica el Turó de l'Home, sembla que ens previngui del que tenim al davant.





En aquesta segona part de la ruta, poc puc dir més que no ens em de preocupar per perdre'ns, i que ens ho prenem amb calma, ja que puja amb ganes, passarem molta calor, i sobretot, que els dos o tres punts d'ombra que trobem, els aprofitem, encara que siguin només un parell de metres quadrats.






Mica a mica, quan parem a reposar o si simplement girem la vista enrrere, podrem admirar unes espectaculars panoràmiques de la Plana del Vallès. El corriol, tot i que no para de pujar, cada vegada estarà més invadit per la vegetació, fins a arribar a una extenció de falgueres en ocasions tant o més altes que nosaltres que ens engoleix, però que ens avisa que el final està a més o menys 15'-20'.






Quan passem entrem durant uns instants a una fageda, estarem a pocs instants del final de la pujada, i es que només ens faltarà un revolt a esquerres, i una última i pedregosa pujada fins a Coll Sebasses, a 1643 metres, per on accedirem per deu metres de caminet flanquejat per roques, que ens dona la benvinguda i l'enhorabona per aquest últim esforç.
Creuem la carretera i la seguim uns pocs metres fins a trobar un camí ample que puja fins al cim, que està a 5 minuts. Un cop a dalt, ens trobem amb l'observatori meteorològic, el qual ha cuidat i viscut tota la vida en Miquel Messeguer, i anteriorment el seu pare, duent a terme una excel·lent feina aportant-nos dades meteorològiques extremadament complertes i acurades, i fent-nos conèixer la fauna i flora d'aquest massís com només una persona com ell pot fer http://miquelturo.lacoctelera.net/
Per a fer cim, només ens queda pujar pel corriol que surt del davant de l'edificació, amb molta cura de la vegetació autòctona que i trobem sobretot, i accedir així al punt geodèsic que ens marca els seus 1706'7 metres!








Les vistes de 360' que tenim són espectaculars, i més encara si tenim la sort de tenir un dia sense calitxa. Em de pensar que en dies clars es veu Mallorca i Menorca des d'aquest punt, i us asseguro que no és cap broma, només em de disposar d'una bona meteorologia, un horitzor clar i per anar bé uns bons prismàtics!
En comptes de tornar per on em vingut, agafarem la pista que baixa pel vessant sud del Turó de l'home, i un cop al plà d'asfalt, seguirem per la que rodeja pel nord-est el Puig de Sesolles, antiga base militar. Daquí, anirem fins al Turó Gros o d'en Paletreques, que és la punta més al Sud, i així poder veure una panoràmica completa de la Plana del Vallès.



Per tornar, recularem pel camí fins la Collada fonda, i al cap d'uns metres just sota el Puig Sesolles, trobarem l'indicador direcció la Plana Amagada, on ens dirigirem, i des d'allà remuntarem la carretera per a tornar a l'inici del GR 5-2 al Coll Sebasses i començar a baixar.

La baixada l'hem de fer amb precaució, tot i així, si el que ens agrada és el Trail-running, o altrament dit les curses de muntanya, podem aprofitar, deixar-nos anar i descarregar una enorme quantitat d'adrenalina. Si elegim aquesta última opció, veurem que ens plantem altra vegada al poble del Montseny en un tres i no res.



Espero que haguem gaudit d'aquests 22 km i d'aquest cim tant especial!


SALUT I CAMES! 

Temps a bon pas i sense encantar-se:

Poble-Montseny- Fontmartina: 1 h
Fontmartina-Turó de l'Home: 1 h 15'

Aquests són temps de persones que habitualment fan muntanya, i han seguit un bon/alt ritme tota l'estona, si no reunim aquestes condicions, podem deixar el global de l'ascenció en unes 4 hores +-. I recordeu, porteu molta aigua i preneu-vos'ho amb calma! També es pot fer deixant el cotxe a Fontmartina, l'únic que així només farem la part dura i la més bonica ens la saltarem. O per contrari, si no volem fer cim però volem gaudir del Massís del Montseny, podem fer des del Poble del Montseny fins a Fontmartina.

Aquesta ruta va dedicada al Miquel Messeguer, presisament per la dedicació que ell li ha regalat a aquesta muntanya i a tots nosaltres! 

Gràcies Miquel!