Lloc: Parc Natural del Montseny
Sortida: Sant Antini de Vilamajor (Parck Can Sauleda)
Circular: Si
Dificultat física:Mitja
Dificultat tècnica: Molt baixa
Aquesta excursió te com
a objectiu admirar durant gran part del recorregut una gran panoràmica de tota
la plana del Vallès, El Corredor i Montnegre i, principalment, la major part
del Massís del Montseny. si es vol podem contemplar la sortida del sol, veient
com aquest es va destapant des de darrere estant del Montnegre..
En aquest cas el punt de partida és el Parc de Can Sauleda
de Sant Antoni de Vilamajor. Començarem a caminar pel passeig del costat de la
carretera de Sant Pere de Vilamajor que uneix els dos pobles, el qual al cap de
poc està flanquejat per dos rengleres de Plàtans ( Platanus X hibrida) i quan
trobem un carrer ample i central que puja cap al nord (carrer El Pla), deixant
una fàbrica a mà esquerre i un descampat a mà dreta, pugem per aquest.
Al cap de poc més de 5 minuts, arribem a un camí de terra,
que ja no el deixarem fins el cim. Aquesta excursió, té una cosa curiosa, i es
que per molts trencalls que hi hagin, si des del principi del camí de terra, a
cada encreuament agafem el camí que més pendent ascendent te, o sigui que més
puja, arribarem al nostre destí.
Seguim caminant pel camí de terra, i deixem a mà esquerre
Can Llinars i Can Ribes, i un cop hàgim deixat enrrere aquest , pugem pel trencant
que surt a mà dreta que ens conduirà
fins a Can Vidal.
Al cap de pocs metres, ens tobem amb una cruïlla triple, i
com em explicat anteriorment, agafarem la opció que més puja, que en aquest cas
és la del mig. Continuem tota l'estona per la pista ample fins que arribem a
Terra Blanca. És un lloc característic i freqüentat per la gent de la zona, el
podem reconèixer per l'obertura que fa el camí, el color blanquinós que el
sauló agafa en aquest punt, i la gran baixada amb reguerots que queda a mà
dreta.
Seguirem amunt, pujant tota l’estona, i despres d'haver fet
tres zig-zags amb una forta pujada, arribarem al primer punt de bona
visibilitat, on farà aproximadament una
hora que caminem, i per tant, si em calculat bé l’estona, podrem admirar l'espectacular sortida del sol. Si ens fixem bé, podem veure com el raig de llum va
il·luminant tota la boira baixa que s’acostuma a formar durant moltes èpoques
de l’any degut a l’inversió térmica als fons de les de la valls.
Ja amb llum, continuem endavant, i al cap de pocs metres,
trobem un camí a mà esquerre senyalitzat amb marques grogues i blanques que es
perd dins del bosc. És el que haurem de prendre, i ens portarà tot just davant
de Can Planell, una bonica masia amb un gran Lledoner* i una gran esplanada
sota el camí a on es pot disfrutar d'una gran vista.
*El Lledoner, Celtis astralis, es plantava sempre a les eres
i proximitats de les masies, ja que proporcionava una bona hombra, i abastia el
mas d’una fusta d’altíssima qualitat, emprada per fer tot tipus d’eines.
Tornem a agafar el camí ample, que continuarà formant sis
zig-zags i una gran recta sempre amb pujada que ens durà fins a un encreuament,
on es troba situada al marge esquerre del camí la Font del Borrell. En aquest
punt, si girem cap a la dreta ( que en aquest únic cas es el que puja), aniriem
a Sant Elies, però ja i passarem de baixada, per tant agafem el que gira cap a
l'oest i prosseguim l’ascenció.
De tant en tant tornarem a tenir vistes de la plana, amb el
característic i inconfusible
Castell de Burriac al fons a l’horitzó, definit
damunt del mar talment com una piràmide.
El camí segueix fins a un encreuament amb tres opcion, i per
no contradir la norma, ens encaminarem cap al que surt a la dreta davant nostre
amb una forta pujada. El continuarem deixant una pista a mà esquerre, i després
d'uns revolts amb forta pujada arribarem a una bassa de recolecció d’aigua dels
bombers, des d'on podrem observar que em deixat el turó de Sant Elies al nostre
darrere.
Un cop passada la bassa, lloc on qui més qui menys farà un
parell d’hores que camina, em d'agafar el trencall que va cap a dalt, el que
deixarem a la dreta és el que agafarem quan tornem per anar a Sant Elies.
Ara, durant 20' anirem pujant tot sigsaguejant per les
Planes d'en Cortès, tot passant pel costat de la Font de les Planes ( la qual
pràcticament ni es veu, ja que surt l'aigua d'entre la malesa), i en aquest
indret ja falta poc per completar l’ascenció; a dalt ens espera una gran
recompensa paisatgística.
Després d'enfilar l'ultima llarga recta, arribem al nostre
destít:
el Collet del Turó. Però per admirar bé els 360º que ens ofereix
aquest magnífic lloc, em de fer un últim esforç i pujar els escassos 20 metres
de
la Cova, per situar-nos al capdamunt del monticle rocós.
La vista és formidable: al davant tenim Sant Elies, la Plana
del Vallès, el Montnegre i Corredor, el Castell de Burriac, i una gran extensió
marítima que s'estén quilòmetres enllà fins molt més lluny de les illes balears,
no les podem albirar però que poc ens falta ( des del Turó de l'home, en dies
clars es pot veure Menorca). D'esquerre a dreta i mirant cap al Sud, podem
veure des de la zona de Tossa de Mar fins les muntanyes del Garraf, i cap al Nord, tenim el Turó del Samón, el
Plà de la Calma, Collformic, el Matagalls, Sant Marçal i el Turó de l'Home Mort
(popularment anomenat Turó de l'Home).
Just a sota d'on ens trobem, hi ha una petita cova de menys
d'un metre quadrat, que dóna nom a l'indret, i en el seus temps va servir a més
d’un pastor indefens per resguardar-se de la pluja.
Per tornar, alguns trossos del camí seran el mateix de
pujada. Anem tirant avall, però abans de la bassa, girem a mà esquerre, i
caminem fins a arribar al Coll de Sant Elies, que el coneixerem per l'esplanada
que si forma. Tot just d'allà surt el corriol que ens durà fins a l'ermita. El
camí enfila recte amunt, per un bosc d'alzines fantasmagòriques, i privat de la
llum del sol.
De sobte, sense que ens n’adonem, tot just passat encara no
cinc minuts apareix davant nostre la llum amb l'ermita.
Ens trobem al Turó de
Sant Elies, escenari d'aplecs, finals
de ruta, pícnics, bibacs, i tantes d'altres activitats per fer a l'aire lliure,
com ara l'aplec de Sant Elies (que antigament es feia per pregar al Sant que
portés les pluges tant esperades pels camperols), que any rere any concentra a
centenars de persones al voltant d'una gegantina paella, que pugen d'hora per a
poder fer-se un forat per posar-hi les estovalles, la taula, o simplement per
jeure una agradables estona amb família, amics. L'ermita, està partida en dos
parts, la part dreta mirant-la de cara és la capella, que està tancada amb pany
i clau, però que gràcies a la finestra sempre oberta protegida per uns quants
barrots antics, podem veure-hi l'interior un cop sen's hagi acostumat la vista.
I la part esquerre és una habitació de
sostre alt, travessada per una biga on i podem dormir, menjar, o aixoplugar-nos
d'aquell desafortunat ruixat d'estiu.
L'ermita de Sant Elies, al igual que el turó a on jau, està
repleta de petits detalls, a simple vista passats per alt, com ara les rajoles
que vesteixen el bancs de la façana principal, que algunes d'elles estan
gravades, o l'home bicèfal que està també
gravat a la pedra central de la portalada, el pou del costat de la construcció,
o la torre de guaita forestal, que tant important feina desenvolupa a l'estiu.
Per marxar, en comptes de tirar cap a la pista ampla, pugem
fins a la torre de guaita que està a uns escassos seixanta metres de
l'esplanada tirant cap al sud, i després de tornar a veure, una vegada més, la
plana del vallès, baixem per un camí que, d'esquenes a la torre surt davant a
l'esquerre, i que a algunes èpoques, l'inici és probable que estigui mig amagat
per algun matoll de ginestell. Aquest caminet ens portarà a la cadena que barra
el pas motoritzat al turó. Des d' aquí agafarem la pista principal i ample que
baixa fins que, després d'un revolt, ens trobem amb una senyalització en una
estaca de fusta, amb altra vegada una franja gorga i una blanca damunt un fons
verd, la qual es va repetint i que haurem de seguir fins ja baix la plana.
D'aquest pun surt un camí que baixa en picat i en línia
recte, fins més avall del Pla de Saperera.
És estret, flanquejat per matolls i
esbarzers i ens ajuda a guanyar molt desnivell
en molt poca estona. En un tram, creuarem la pista principal i el sender
canviarà la seva estructura i tipus de vegetació, per transformar-se en un camí
un xic més ample que creua el Plà de Saperera i s'endinsa al bosc. Anirem a
donar al camí principal, a l'inici de les corves que hi han al capdamunt de Can
Planell.
Un cop a la pista principal, desfem el camí fet, fins
arribar altra vegada fins a l'asfalt de Sant Pere de Vilamajor. A l'inici del
poble, agafem el primer a la dreta i tombem avall, fins arribar a un punt,després
de pasar l’entrada de les escoles, on un corriol a mà dreta creua un camp pel
bell mig. L'agafem, i ens durà a un petit pont que si el creuem i girem a mà
esquerre, ens trobarem tot just a sota de la singular església d'aquest bonic i
acollidor poble. Es obligat pujar-hi per poder veure les vistes del poble, i
com el campanar està separat per un escàs metre de la nau principal.
Per tornar a Sant Antoni, agafem al carrer que surt avall, i
allà mateix trobem un camp d'herba verda, ara convertit en un improvitzat camp
de futbol.
Al final de l'esplanada molt amagat surt un corriol, que
agafarem i ens porta a l'inici pel costat d'una reixa, i després pel costat
d'un camp. Un cop deixat el camp, el corriol entra en un bosc. El
seguirem fins que es bifurca i allà agafarem el trencall que baixa a
l'esquerre. Ens du a un camp, i si seguim el corriol donem al cap de 10 metres
amb unes escaletes que desenvoquen a la
pista principal. Aquí anirem direcció sud, caminant per un camí que es
desenvolupa al llarg d'uns camps de fruiters i vinyes, i després de deixar una
masia amb una petita explotació porcina, encaminarem l'últim tram de terra
abans d'arribar de nou a Sant Antoni de Vilamajor, que està flanquejat per un
mar de blat.
Un cop arribem a la carretera, per a tornar al Parc de Can Sauleda,
a on tenim el cotxe, només em de seguir avall durant 350 metres i ja i serem.
SALUT I
CAMES!
Recomanem anar sempre acompanyats per un Mapa amb Guia excursionista del Montseny, d'Editorial Alpina. EL podeu aconseguir AQUÍ:
